Vés al contingut

Cafetita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCafetita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaTi₂O₅·H₂O
Epònimcalci, ferro, titani i composició química Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusAfrikanda Massif, Afrikanda, Kola Peninsula, óblast de Múrmansk, Northern Region, Rússia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.FL.75
Nickel-Strunz 9a ed.4.FL.75 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.02 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana8.7.3.1
Heys7.9.24
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 4,9436(15) Å; b = 12,109(4) Å; c = 15,911(5) Å; β = 98,937(5)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorgroc, incolor
Exfoliaciódistinct/good - two cleavage planes*
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)4 a 5
Lluïssoradamantina
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat3,28 g/cm³ (mesurada); 3,14 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,950 nβ = 2,080 nγ = 2,110
Birefringènciaδ = 0,160
Angle 2Vmesurat: 36,5° to 39°, calculat: 48°
Dispersió òpticaforta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1959
SímbolCft Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cafetita és un mineral de la classe dels òxids. Pren el seu nom de la seva composició: Ca-Fe-Ti.[2]

Característiques

[modifica]

La cafetita és un òxid de fórmula química CaTi₂O₅·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 5.

És un mineral de color groc pàl·lid o incolor, és un mineral molt rar.[3]

Formació i jaciments

[modifica]

Els exemplars d'aquest mineral es troben a Afrikanda, Península de Kola, Rússia.[4][5]

Referències

[modifica]
  1. «Cafetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Cafetite Mineral Data». [Consulta: 9 juliol 2024].
  3. «Dades sobre la Cafetita» (en castellà). [Consulta: 10 abril 2016].
  4. American Mineralogist (en anglès). 1960, p. 476. 
  5. American Mineralogist (1986) (en anglès), p. 1045.