Vés al contingut

Cai Guo-Qiang

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCai Guo-Qiang
xinès:蔡国强
pinyin: Cai Guoqiang
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Quanzhou (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicXinesos Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPremi Alpert Awards in the Arts
Activitat
Lloc de treball Tòquio (1986–1995)
Nova York
Shanghai Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArtista
GènereInstal·lació i art conceptual Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt contemporani Modifica el valor a Wikidata
Participà en
199948th Venice Biennale (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsWenhao Cai Modifica el valor a Wikidata
Premis


Discogs: 2571035 Modifica el valor a Wikidata

Cai Guo-Qiang (xinès tradicional: 蔡國強, xinès simplificat: 蔡国强, pinyin: Cài Guóqiáng; ciutat de Quanzhou, província de Fujian, 1957) és un artista xinès contemporani i comissari museístic. Cai és un dels més coneguts i influents artistes contemporanis xinesos, després d'haver representat el seu país a la Biennal de Venècia el 1999 amb el seu projecte de Venice's Rent Collection Courtyard, una performance que artesans recreaven una famosa obra escultòrica de la propaganda realisme socialista.

Biografia

[modifica]

Va formar-se en disseny a l'Acadèmia de Teatre de Xangai del 1981 al 1985. L'obra de Cai té un fort component acadèmica i política. Inicialment Cai començà a treballar amb la pólvora per a fomentar l'espontaneïtat i enfrontar la supressiva i controlada tradició artística i el clima social a la Xina. Mentre vivia al Japó del 1986 a 1995, Cai explorà les propietats de la pólvora en els seus dibuixos, una investigació que finalment va conduir a la seva experimentació amb explosius a escala massiva i el desenvolupament de la seva signatura "esdeveniments explosius", mostra artística de la coreografia i la incorporació dels focs artificials i altres articles pirotècnics. El 1995, es traslladà a Nova York amb una beca de l'Asian Cultural Council, una organització internacional que promou intercanvis artístics entre els països d'Àsia i els Estats Units.[1]

Part de l'obra "'Inopportune: Stage One'" (2004) de Cai Guo-Qiang. Set Chevrolets de color blanc s'"envolen" en un cercle vertical imaginari mentre tubs de neó els travessen. Cai volia representar així la nova realitat del terrorisme utilitzant usant un clar exponent del consumisme del món desenvolupat com ho és aquest vehicle de manufactura estatunidenca.

Cai Guo-Qiang fa dibuixos basats en una àmplia varietat de símbols, les narracions, les tradicions i materials com el feng shui, la medicina xinesa, dracs, muntanyes russes, ordinadors, màquines expenedores, la vida silvestre, el retrat, els ciutadans xinesos d'altres ètnies diferent de la Han i les seves cultures; i els focs artificials de pólvora. Gran part del seu treball basa el seu contingut en conceptes maoistes i socialistes, especialment en els seus dibuixos amb pólvora en què es fa ressò del postulat de Mao Zedong "destruir res, crear res".

Fou seleccionat com a finalista per al 1996 el premi Hugo Boss, el 2001 guanyà el Lleó d'Or Internacional a la 48a Biennal de Venècia i el premi CalArts/Alpert de les Arts. En 2008, tingué una gran retrospectiva al Museu Solomon R. Guggenheim a Nova York, prevista per viatjar a al Museu Nacional d'Art de la Xina a Beijing i el Museu Guggenheim de Bilbao. També va guanyar una àmplia atenció per l'organització de l'espectacle de focs d'artifici amb motiu de l'obertura i clausura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín.

El seu treball també ha atret controvèrsies. Venice's Rent Collection Courtyard patí condemna a la Xina per part dels autors originals de l'escultura realista socialista que assenyalaven que destruïa els seus "béns espirituals". Alguns crítics han afirmat que, el seu treball referencia la filosofia política, sembla tenir posicions contraposades i se l'ha titllat de ser relativament oportunista.[2] La participació de Cai en els Jocs Olímpics de Pequín disparà una àmplia controvèrsia, igual que altres artistes, com el també xinès Ai Weiwei, co-dissenyador de l'Estadi Olímpic de Pequín, es retiraren com a protesta per les condicions polítiques a la Xina.[3]

Projectes i exposicions seleccionades

[modifica]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]