Vés al contingut

Caixa d'Enginyers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCaixa d'Enginyers

Seu a la Via Laietana
Dades
Tipuscooperativa de crèdit Modifica el valor a Wikidata
Indústriaservei financer Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1967
Activitat
Socis215.489 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Executiu en capFèlix Masjuan (2021–) Modifica el valor a Wikidata
PresidentJosé Oriol Sala[1]
Director generalJuanjo Llopis (2025-)
Treballadors512 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicador econòmic
Ingressos totals7.771 M€ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net19.600.000 € (2023) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://www.caixaenginyers.com
Facebook: caixadenginyers X: caixaenginyers LinkedIn: grupo-caja-de-ingenieros Youtube: UCxBO1Fj9F_KRudMGAOkrupQ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Oficina de la Caixa d'Enginyers

Caixa d'Enginyers és una societat cooperativa d'estalvi i crèdit, que va ser fundada el 1967 a Barcelona per un grup d'enginyers,[2][3] i compta amb més de 215 000 socis. Desenvolupa un model de banca personal, comercial, institucional i d'empresa en el territori espanyol amb la vocació de donar servei als professionals, ja siguin enginyers —no és pas requisit ser-ho, tot i el nom de l'entitat— o d'altres professions. Només cal ser soci d'una de les dues cooperatives de l'entitat per poder ser client de la Caixa d'Enginyers.[4]

Història

[modifica]

Fundada el 1967, la característica distintiva del model cooperatiu de Caixa d'Enginyers és que el soci és alhora client i propietari de l'entitat.

Caixa d'Enginyers compta amb una xarxa de 30 oficines pròpies repartides en les ciutats d'Alacant, Barcelona, Girona, Lleida, Palma, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, Terrassa, València i Mataró, a més de Bilbao, Madrid, Màlaga, Saragossa i Sevilla. A més dels caixers automàtics ubicats a les mateixes oficines, Caixa d'Enginyers té més de 8.000 caixers col·laboradors.[5]

El 2017 celebrà el seu 50è aniversari.[6]

Aconseguí ressò mediàtic quan decidí no treure la seu social de Catalunya en l'anomenada fuga d'empreses [7]—entre les quals moltes entitats bancàries—, arran del referèndum unilateral de l'1 d'octubre[8] —sobre la independència de Catalunya—, no acceptat per l'estat espanyol, i de la declaració unilateral d'independència de Catalunya de l'octubre de 2017.[9]

Grup i Fundació

[modifica]

Caixa d'Enginyers actua com a matriu del Grup Caixa d'Enginyers, que integra també Caixa d'Enginyers Gestió (societat gestora de fons d'inversió), Caixa d'Enginyers Vida i Pensions (societat gestora d'assegurances, reassegurances i fons de pensions), Caixa d'Enginyers banca-assegurances (operador d'assegurances), Fundació Caixa d'Enginyers (eina de RSC), Ingenium Shopping (cooperativa de consumidors) i Norbolsa (societat especialista en intermediació borsària i en serveis financers de valor afegit). Paradoxalment, malgrat el seu esperit cooperativista, Caixa d'Enginyers, és comercialitzadora d'assegurances de grups no cooperativistes, com Helvetia Seguros, amb seu a St Gallen, Suïssa, i cotitzada a la Borsa de Zurich, Suïssa (ISIN:HELN), que reparteix bonus als seus directius i dividends entre els seus accionistes.

A més, Caixa d'Enginyers va constituir al febrer de 2011 la Fundació Caixa d'Enginyers per tal de vehicular les seves activitats de responsabilitat social corporativa. Es tracta d'una institució privada i sense afany de lucre que va sorgir de la transformació de l'antiga Agrupació Soci-Cultural i Tecnològica dels Enginyers. La Fundació pretén optimitzar l'eficiència dels recursos destinats a la promoció i el foment de l'enginyeria i activitats d'interès cultural, social, mediambiental, benèfic-assistencial, professional i tecnològic.

Referències

[modifica]
  1. ↑ José Oriol Sala, nuevo presidente de Caja de Ingenieros, Empresa Exterior
  2. ↑ «Caixa d'Enginyers, el último banco al que se aferran los 'indepes'» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-10-25. [Consulta: 16 juliol 2020].
  3. ↑ Aragón, El Periódico de. «Caja de Ingenieros se consolida en Zaragoza tras sumar 3.300 socios» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2020].
  4. ↑ Barrón, Íñigo de «Caja de Ingenieros, la cooperativa que ganó a la crisis financiera» (en castellà). El País [Madrid], 19-07-2015. ISSN: 1134-6582.
  5. ↑ Xarxa de caixers de Caixa d'Enginyers, Caja de Ingenieros
  6. ↑ «Caixa d'Enginyers compleix 50 anys amb més de 140.000 socis». Ara, 11-03-2017.
  7. ↑ «Los socios clientes de Caixa d'Enginyers crecen un 17% tras la fuga de sedes de bancos catalanes» (en castellà), 21-03-2019. [Consulta: 16 juliol 2020].
  8. ↑ «Caixa d'Enginyers, l'entitat que va renéixer l'1-O», 09-06-2019. [Consulta: 16 juliol 2020].
  9. ↑ «Cómo es la Caja de Ingenieros, la cooperativa vinculada al 'procés' que ha dado la hipoteca a Pablo Iglesias e Irene Montero» (en castellà), 18-05-2018. [Consulta: 16 juliol 2020].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caixa d'Enginyers
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Caixa_d%27Enginyers&oldid=34411073»