Cal Bep del Pau
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 271 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Fuliola (Urgell) | |||
| Localització | Plaça Major | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 29766 | |||
Cal Bep del Pau és una obra de la Fuliola (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És un edifici de planta quadrada dividida en tres pisos: planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha l'entrada destacada per la seva gran portalada d'arc de mig punt dovellat. A més, a la banda dreta apareix una segona porta, allindada, que sembla d'època posterior. En aquesta part de la façana es poden observar molts fragments de revestiment o arrebossat de color blanc. A la primera planta s'obren quatre finestres allindanades: una a la dreta, amb balconada; dues de les mateixes dimensions al centre i una última més a l'esquerra, de reduïdes dimensions. Finalment, les golfes es caracteritzen per dues obertures quadrangulars i una balconada idèntica a la de la primera planta. L'habitatge està cobert per una teulada d'on hi sobresurt un ràfec esglaonat molt malmès i deteriorat.[1]
Història
[modifica]És una de les cases més antigues de la vila closa. Hi vivien Na Caterina, la filla de l'administrador, Pasqual Tarroja, Bartomeu Marcenyachs i Berenguer Musset, segons el Capbreu Autèntic de l'any 1540.[1] Al ocupar tot un costat de la plaça Major, havia de ser una casa molt poderosa de la Fuliola del segle xvii.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cal Bep del Pau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2017].