Cal Drapaire (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Bloc de pisos  | |||
| Arquitecte | Modest Feu i Estrada | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Font de la Guatlla (Barcelonès) | |||
| Localització | Gran Via de les Corts Catalanes, 272-282 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1648 | |||
Cal Drapaire és un bloc de pisos situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 272-282 al barri de la Font de la Guatlla de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història i descripció
[modifica]Pau Fornt Valls, nascut el 1869 a Sant Pere de Riudebitlles, era el tercer de quatre germans. Als 14 anys marxà a Barcelona per a treballar com a mosso del drapaire Jaume Aloi, i als 16 s'establí pel seu compte a Sants.[2][3][4] Arribà a ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona,[5] i tenia una fàbrica de paper a Vespella de Gaià.[6]
El 1919, Pau Fornt va encarregar a l'arquitecte Modest Feu uns magatzems (actualment desapareguts) a la Gran Via, tocant al carrer del Farell,[7][8] i el 1924 un bloc d'habitatges obrers a l'altra banda,[9] que es va construir entre el 1925 i 1927[3][5] i era conegut com a Cases de la Concepció per la imatge de la Mare de Déu a la façana en honor a la seva dona Concepció Brunet Miserachs (†1963).[10][11][12] De 7.019 m² de superfície i 82 m de façana,[2] té 11 plantes, sis escales (cadascuna amb un ascensor i un servei de telèfon a les plantes baixa i cinquena) i un total de 240 habitatges en règim de lloguer (fins a 5 persones cadascun).[1] Els locals (un a cada costat de la porteria), estaven ocupats pels serveis que poguessin necessitar els llogaters, des d'un consultori mèdic fins a una escola i botigues d'alimentació.[1] Hi ha quatre habitatges per planta (dos al davant i dos al darrere), amb els corresponents balcons (dos per pis) a la façana principal, i la tradicional galeria a la façana posterior.[1]
El 1929 s'hi van afegir uns pisos al terrat,[9] un dels quals era habitat pel mateix propietari.[11] L'estil és noucentista, amb una evolució cap al monumentalisme afrancesat, barrejant solucions constructives tradicionals (per exemple, les galeries) amb d'altres que s'integren més dintre de l'arquitectura Beaux-Arts, com a les tres darreres plantes.[1]
El 1933, Fornt va constituir la societat Industrias Pablo Fornt SA amb els seus fills Jaume, Pau i Josep Maria Fornt Brunet,[13] i el 1936, fou assassinat per un escamot de la FAI.[12][5][11] El 1965 es va constituir la nova societat Papel Automatic SA, traslladada a Cornellà el 1989,[3] i actualment, hi ha al capdavant la quarta generació de la família.[14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Edificis de la Concepció (cases del Drapaire)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Coromines i Julià, Jordi «Cal Drapaire o la gènesis d’una llegenda». Catalunya Plural, 04-12-2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 50 años Grupo Papelmatic, 2015.
- ↑ «Anuario-Riera» p. 413, 1898.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cortijo, Dani «Cal Drapaire, un dels primers grans blocs de pisos de Barcelona». Nació Digital, 22-10-2017.
- ↑ Guía comercial de Cataluña, 1930, p. 856.
- ↑ «Pablo Fornt. Gran Via de les Corts Catalanes 209 i Farell 1. Construir uns coberts». Q127 Eixample 21199/1920. AMCB, 13-10-1919.
- ↑ «Magatzems Pablo Fornt Valls». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- ↑ 9,0 9,1 «Pablo Fornt. Cortes (ara Gran Via de les Corts Catalanes 272-282). Construïr un grup de sis cases (Can Drapaire)». Q127 Eixample 29541/1924. AMCB, 01-08-1924.
- ↑ El Noticiero Universal, 07-05-1963, p. 8.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Hernández, Sergi «El drapaire que va construir l'edifici més gran de la Gran Via». betevé, 23-10-2020.
- ↑ 12,0 12,1 «Cases del Drapaire (La Concepció)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ La Gaceta de las artes gráficas del libro y de la industria del papel, 01-09-1933, p. 23.
- ↑ Ibar, Leandre «Del drapaire a redefinir com ha de ser un lloc de treball». Ara, 28-04-2019.
Enllaços externs
[modifica]- «Cases del Drapaire (La Concepció)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.