Les Torres (la Seu d'Urgell)
Tipus | nucli de població | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Lleida | |||
Comarca | Alt Urgell | |||
Municipi | la Seu d'Urgell | |||
Les Torres és un veïnat i partida del municipi de la Seu d'Urgell situat a la riba esquerra del riu Segre,[1] a la plana de la Seu. La gent del país la subdivideix amb la partida de les Torres, l'Olla i Segalers.
En destaca el rec de l'Olla i Segalers de l'any 1818, que pren l'aigua del riu Segre al municipi d'Alàs i Cerc, a la Quera (a l'estret de les Cabanotes), i finalitza al riu d'Estaó.[2]
Partida de les Torres
[modifica]La de les Torres és la partida més gran i es troba a llevant. L'accés és a través del pont de la Palanca per la LV-4008 i els camins d'Alàs i el Salit.
La partida té quinze finques qualificades de zona de sòl protegit de valor agrícola-ramader, algunes anteriors a l'any 1956,[3] i algunes d'elles són explotacions agràries que han estat importants al municipi, entre d'altres: Ca l'Arnau, Casa Ganauet, Cal Tonico, Cal Cargolet, Cal Feliu, Cal Pastoret, Cal Bàrio, Cal Poblador i Cal Pona.
Nom | Raons per la preservació |
---|---|
Cal Tonico | socials |
Ca la Font del Duaner | històriques, mediambientals, paisatgístiques |
Cal Truita | històriques |
Cal Feliu | històriques, mediambientals, paisatgístiques |
Cal Cargolet | històriques, mediambientals, paisatgístiques |
Cal Pastoret | històriques, mediambientals, paisatgístiques |
Casa Ganauet | històriques, mediambientals, paisatgístiques |
Torre del Peu[1] | històriques |
Torre del Mig[1] | històriques, mediambientals, paisatgístiques |
Torre del Cap[1] | històriques, mediambientals, paisatgístiques |
Cal Pona | històriques |
Cal Bàrio | històriques, mediambientals, paisatgístiques |
Borda de Cal Bàrio | mediambientals, paisatgístiques, socials |
Cal Pobladó | històriques, mediambientals, paisatgístiques |
Ca l'Arnau | històriques, socials |
Cal Tonico
[modifica]- Les Torres, 1. Accés des de la carretera LV-4008.
Habitatge unifamiliar aïllat. Construït l'any 1960. En el cadastre de rústica de l'any 1955 hi consta una casa. Murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[4]
Ca la Font del Duaner
[modifica]- Les Torres, 15. Accés des del camí del Salit.
Format per un habitatge unifamiliar aïllat i dos edificacions annexes d'ús agrícola. Data de l'any 1930, reformat el 1945. Any de construcció: 1930. Reformat el 1945. Habitatge de murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de bigues i empostat de fusta. Els annexes són de parets de càrrega de maçoneria no concertada d'obra de fàbrica amb forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic i de bigues i empostat de fusta.[5]
Cal Truita
[modifica]- Les Torres, 5. Accés des d'un camí provinent de la LV-4008.
Descripció conjunt: Conjunt format per una edificació que conté un habitatge, un cobert i un paller i una edificació annexa amb funció de cobert agrícola. Data de l'any 1930. Murs de càrrega d'obra de fàbrica i maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta. I el segon edifici de murs d'obra de fàbrica i forjats de bigues i empostat de fusta.[6]
Cal Feliu
[modifica]- Les Torres, 6. Accés des de la carretera LV-4008.
Conjunt format per un habitatge unifamiliar aïllat, un paller i quadres. Totes deaten de 1950. Murs de càrrega d'obra de fàbrica, l'habitatge amb forjats de bigues i empostat de fusta i el paller amb forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic i coberta de jàsseres d'acer.[7]
Cal Cargolet
[modifica]- Les Torres, 4. Accés des de la carretera LV-4008.
Habitatge i coberts de recent construcció que s'aixequen sobre l'antic paller. L'habitatge data del 1944, el paller de 1860 i els coberts del 2007. L'habitatge és de murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic i de bigues i empostat de fusta.[8]
Cal Pastoret
[modifica]- Les Torres, 8. Accés des de la carretera LV-4008.
Edifici destinat a habitatge amb un cos annex d'ús agrícola i una altra edificació aïllada destinada a ús agrícola. Consta en el cadastre de rústica del 1955. Habitatge: Murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de bigues i empostat de fusta.[9]
Casa Ganauet
[modifica]- Les Torres, 17. Accés des del camí del Salit.
Edificacions adossades (casa vella, casa nova), que no estan comunicades interiorment, i per una sèrie de construccions auxiliars destinades a ús agrícola. La casa vella data del 1930, construïda amb murs de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta.[10]
Torre del Peu
[modifica]- Les Torres, 7. Accés des d'un camí provinent de la LV-4008.
Format per un edifici destinat a habitatge i una sèrie de construccions auxiliars destinades a ús agrícola. Consta en el cadastre de rústica del 1955. Construïts amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[11]
Torre del Mig
[modifica]- Les Torres, 11. Accés des del camí d'Alàs.
Format per un edifici amb ús d'habitatge i una sèrie de construccions annexes com pallers i coberts d'ús agrícola. La casa data del 1800 i els annexes del 1960. Construïda amb murs de càrrega de maçoneria concertada i forjats de bigues i empostat de fusta i de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[12]
Torre del Cap
[modifica]- Les Torres, 9. Accés des de la carretera de Cerc.
Format per diverses edificacions agregades, al voltant d'una era, dins de les quals s'hi troben tres habitatges, pallers, coberts i una ermita. Va ser construïda l'any 1836. Els habitatges están construïts amb murs de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta i l'ermita amb una coberta amb bigues i empostat de fusta.[13] L’indret és coneixia com a Torre de Sant Jaume i la capella estava advocada a l’apòstol Sant Jaume.[14]
Cal Pona
[modifica]- Les Torres, 12. Accés des d'un camí que enllaça amb el d'Alàs.
Un habitatge unifamilia i un conjunt de construccions annexes destinades a paller i coberts. Consta en el cadastre de rústica del 1955. Murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[15]
Cal Bàrio
[modifica]- Les Torres, 13. Accés des d'un camí que enllaça amb el d'Alàs.
Format per dos edificis destinats a habitatge (la casa vella i la casa nova), i dos pallers, l'era i un cobert que formen l'edifici. També hi ha uns antics coberts en ruïnes. La casa vella i l'antic cobert daten del 1920 i 1890 respectivament, i la casa nova del 1934. Parets de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta.[16]
Borda de Cal Bario
[modifica]- Les Torres. Accés des d'un camí que enllaça amb el d'Alàs.
Format per una agrupació d'edificis B,C,D destinats íntegrament a ús agrícola, d'un edifici A, annexionat als anteriors, destinat a ús agrícola i ús residencial amb dos habitatges i una altra construcció desvinculada de les anteriors, edifici D, d'ús agrícola. La casa data del 1990, i l'agrupació d'edificis agrícols de 1989, 1992 i 1980. Murs de càrrega d'obra de fàbrica de formigó amb alguns pilars metàl·lics i cobertes amb jàsseres i bigues d'acer.[17]
Cal Pobladó
[modifica]- Les Torres, 14. Accés des d'un camí que enllaça amb el d'Alàs.
Format per dos agrupacions d'edificacions, el primer format per la casa vella, la casa principal, pallers, coberts, corrals i quadra. A pocs metres trobem la segona agrupació formada per un edifici destinat a habitatge i un magatzem. La casa vella i pallers i coberts daten del 1750, la casa principal del 1916.Murs de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta i de biguetes formigó i revoltó ceràmic.[18]
Ca l'Arnau
[modifica]- Les Torres, 11-16. Accés des del camí del Salit.
Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat. Consta en el cadastre de rústica del 1955. Murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[19]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Les Torres (la Seu d'Urgell)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Les Torres (la Seu d'Urgell)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Edicte de 21 de setembre de 2011, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida referents al municipi de la Seu d'Urgell.». DOGC 6004. Generalitat de Catalunya, 14-11-2011. [Consulta: 16 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Partida les Torres, pàg. 1-6.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 7-13.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 14-19.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 20-26.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 27-33.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 34-39.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 40-48.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 49-55.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 56-62.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 63-70.
- ↑ Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín): l’indret al terme de la Seu d’Urgell és coneixia com Torre de Sant Jaume, i la capella estava advocada a l’apòstol Sant Jaume. Antonio Mora Verges .12 desembre 2023
- ↑ Partida les Torres, pàg. 71-78.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 79-87.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 88-97.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 98-106.
- ↑ Partida les Torres, pàg. 107-111.
Bibliografia
[modifica]- «Pla Especial del Catalàleg de masies i cases rurals de la Seu d'Urgell: Partida les Torres». Ajuntament de la Seu d'Urgell, 2011. [Consulta: 19 setembre 2022].