Vés al contingut

Avinguda de Pau Claris

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Avinguda de Joan Garriga i Massó)
Infotaula de vial urbàAvinguda de Pau Claris
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativala Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
IniciRotonda Plaça Bisbes Prínceps (N-260a)
FiRotonda de Les Monges
Codi postal25700 Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 21′ 36″ N, 1° 27′ 29″ E / 42.360102°N,1.457959°E / 42.360102; 1.457959
 42° 21′ 29″ N, 1° 27′ 33″ E / 42.358125°N,1.459029°E / 42.358125; 1.459029

L'Avinguda Pau Claris és una important avinguda de la ciutat de la Seu d'Urgell a la comarca de l'Alt Urgell.[1] És la principal avinguda central de la ciutat, ja què, vertebra la ciutat pel centre. Té inici a la Plaça Bisbes Prínceps (N-260a) i té final a la rotonda de la Plaça de les Monges.[2]

És tracta d'una avinguda amb un carril d'un sol sentit.[3][4] Fins a l'any 2007, aquesta avinguda, fou de dos carrils però aquest any, l'Ajuntament de la Seu emparat pel marc del pla municipal de mobilitat[5][6] va convertir-la en una via d'un sol sentit i va fer aparcaments de zona blava, és a dir, de pagament[7] així com va eixamplar la vorera.[8] Posteriorment es va presentar una proposta, que no va prosperar, per construir un aparcament soterrat.[9]

Encara que aquest avinguda és d'un sol sentit, paral·lelament hi ha l'Avinguda de Joan Garriga i Massó que es de doble sentit.[10] Està dedicada a Joan Garriga i Massó, que residí a la ciutat i en fou diputat per la Circumscripció de la Seu d'Urgell.[11] A través d'aquesta avinguda es pot accedir a l'Estació d'autobusos de la Seu. També dona accés al Centre històric de la Seu a través del Carrer Capdevila[12] on s'hi pot admirar la seva font.[13]

L'avinguda està dedicada a Pau Claris i Casademunt que fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota la protecció de França. En el marc de la Seu va ser nomenat beneficiat de la d'aquesta ciutat el 28 d'agost i canonge el 25 de setembre del 1612. Fou destinat a la diòcesi d'Urgell.[14]

Llocs d'interès

[modifica]
  • Hotel Avenida[15]
  • Oficina de CaixaBank[16]
  • Botiga de Vodafone[17]
  • Restaurant Miscela[18]
  • Restaurant Cal Teo [19]
  • Restaurant Pifarré [20]

Confluències

[modifica]
  • Plaça Europa: És una de les places més importants de vila i està dedicada a Europa i la Unió Europea. Està situada a la vora de la Plaça Bisbes Prínceps. Cada any, el dia 10 de setembre a les 22:00h, té lloc la Marxa de Torxes per la Independència, que culmina a la Plaça dels Oms davant l'Ajuntament.[21] Al març de l'any 2007 s'inaugurava la Plaça Europa com a nou equipament de la ciutat que va ser qualificat per l'alcalde en aquell moment, Jordi Ausàs, com a símbol de l'urbanisme modern de la ciutat.[22]
  • Passeig de Pasqual Ingla: Travessa una part important del centre i oest de la població. Aquest passeig alberga importants comerços de la vila, com ara un Caprabo i diversos establiments.[23]
  • Carrer Portal d'Andorra: Carrer de la ciutat que alberga el Portal d'Andorra al Centre històric.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Carrers de Catalunya». Arxivat de l'original el 2018-12-06. [Consulta: 6 desembre 2018].
  2. ↑ «La ciutat de la Seu d'Urgell». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 6 desembre 2018].
  3. ↑ «Imatge actual de l'avinguda». [Consulta: 6 desembre 2018].
  4. ↑ «Avinguda de sentit únic». [Consulta: 6 desembre 2018].
  5. ↑ «Pla Municipal de mobilitat». [Consulta: 6 desembre 2018].
  6. ↑ «Pla municipal de mobilitat - document». [Consulta: 6 desembre 2018].
  7. ↑ «Adjudicació dels aparcaments». [Consulta: 6 desembre 2018].
  8. ↑ «Cues provocades a l'interior de la Seu provocades pel canvi de sentit dels carrers —Obres—.». [Consulta: 6 desembre 2018].
  9. ↑ «Proposta d'aparcament soterrat». [Consulta: 6 desembre 2018].
  10. ↑ «Avinguda de Joan Garriga i Massó». [Consulta: 6 desembre 2018].
  11. ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 48. ISBN 9788415720010. 
  12. ↑ «Avinguda de Pau Claris». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Font del carrer Capdevila». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 octubre 2018].
  14. ↑ Grau, Jaume «Pau Claris. Una vida amb misteris». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.54-57. ISSN: 1695-2014.
  15. ↑ «Hotel Avenida, la Seu d'Urgell». [Consulta: 6 desembre 2018].
  16. ↑ «Oficines caixabank». [Consulta: 6 desembre 2018].
  17. ↑ «Vodafone la Seu d'Urgell» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-12-07. [Consulta: 6 desembre 2018].
  18. ↑ «Restaurant Micela la Seu d'Urgell». [Consulta: 6 desembre 2018].
  19. ↑ «Cal Teó de la Seu d'Urgell». [Consulta: 6 desembre 2018].
  20. ↑ «Restaurant Pifarré la Seu d'Urgell». [Consulta: 6 desembre 2018].
  21. ↑ «Marxa de torxes». [Consulta: 16 octubre 2018].
  22. ↑ «Nova plaça». [Consulta: 15 octubre 2018].
  23. ↑ «La Seu d'Urgell rep la torxa dels Jocs Special Olympics». [Consulta: 21 novembre 2018].
  24. ↑ «Carrer Portal d'Andorra». [Consulta: 6 desembre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Avinguda_de_Pau_Claris&oldid=33579654»