Cal Ganxó

Infotaula edifici Cal Ganxó
Dades
Tipus	Casa
Construcció	Finals del s. XIX
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura eclèctica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Palafrugell (Baix Empordà)
Localització	C. Pi i Margall, 40 - c. Begur, 10
41° 55′ N, 3° 10′ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	4198

Cal Ganxó és un edifici construït a finals del segle xix, d'influència modernista, del municipi de Palafrugell (Baix Empordà). Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Edifici aïllat, de grans dimensions, que fa cantonada entre els carrers de Pi i Margall i Begur, És de planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal, al carrer Pi i Margall, es divideix en tres crugies, reflectides exteriorment per bandes verticals que imiten encoixinat i en tres pisos separats per línies d'imposta. Presenta una distribució simètrica de les obertures; a la planta baixa hi ha, centrada, una gran porta d'arc carpanell, i una finestra rectangular a cada banda. A la part superior de cada finestra hi ha una senzilla decoració en forma de frontó. Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars amb barana de ferro, el del centre amb més volada; els laterals tenen motllura guardapols senzilla i el central una motllura sobresortint sostinguda per cartel·les i amb relleus decoratius de tipus clàssic. El segon pis és dividit verticalment per petites pilastres que defineixen espais rectangulars, ocupats bé per finestres rectangulars, bé per esgrafiats de temàtica floral. Per damunt hi ha un fris decoratiu que sosté el ràfec. Les façanes laterals presenten una tipologia similar, encara que més senzilla.

Història

Pere Brias Torrent va construir aquesta casa entre els anys 1897 i 1898 per a Juan Reig Bonany, comerciant, qui la va ocupar durant la primera dècada del segle xx. El 1912, a través d'una subhasta, va passar a mans de Teresa Torroella y Riera qui la va vendre a l'empresa Manufacturas de Corcho l'any 1920 per 28.000 pessetes. L'ús industrial d'aquest espai va ser limitat. S'hi pintaren paviments de suro, s'hi feren «cots» (peces per a la indústria tèxtil) i, sobretot, s'utilitzà de magatzem. Mai s'hi feren grans obres per adaptar-lo a un ús industrial, cosa que ha permès que l'edifici hagi arribat als nostres dies pràcticament amb la seva estructura original.

El 2013 acollirà les noves oficines del Museu del Suro de Palafrugell a la planta superior, el Centre de Documentació del Suro Ramir Medir (rellevant a escala mundial per la seva biblioteca, arxiu d'imatges i arxius sectorials i de l'empresa Armstrong) a la primera planta i un espai d'enoteca/vinoteca obert al públic a la planta baixa i al semisoterrani.