Cal Mestre Millet
Cal Mestre Millet | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | 1853 | |||
Característiques | ||||
Altitud | 27 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Masnou (Maresme) | |||
Localització | C. de Lluís Millet, 44. El Masnou (Maresme) | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 35250 | |||
Cal Mestre Millet és un edifici del municipi del Masnou (Maresme) protegit com a bé cultural d'interès local. És la casa natal del músic Lluís Millet i Pagès (el Mestre Millet).
Descripció
[modifica]Habitatge entre mitgeres de planta rectangular formada per planta baixa i primer pis amb la coberta practicable. La façana està marcada pels dos eixos d'obertures de les plantes: a la planta baixa disposa d'una porta d'accés i una finestra enreixada al costat, mentre que al primer pis hi ha un balcó i una finestra amb ampit de pedra més petita.[1]
Com la majoria de les cases de cós del Masnou, té al darrere una eixida de dos nivells. El primer, arran de balconera, coberta amb mosaic i arrambadors de majòlica; unes escales que menen al tros enjardinat i té al fons, sota volta, el safareig, l'entrada a la mina d'aigua i, antigament, la comuna.[2]
Les estances interiors, com moltes de la seva època, tenen arrambadors de majòlica i els sostres i parets decorats amb pintures.[2]
Història
[modifica]El músic Lluís Millet i Pagès, fundador de l'Orfeó Català i fill predilecte de la vila, nasqué en aquesta casa el 18 d'abril de 1867. L'Ajuntament va col·locar una placa de marbre a la façana amb motiu del centenari del seu naixement.[1] Fou feta bastir pel pare del mestre, Salvador Millet i Estaper, l'any 1853. La família Millet hi va residir fins a l'any 2015, any en què fou venuda.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Casa del carrer de Lluís Millet, 44». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 setembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Muray, Joan «CASES amb pedigrí – i II (continuació)» (PDF). Butlletí Gent del Masnou, 3a època núm. 343, juny 2016, p. 10 [Consulta: 23 setembre 2016].