Cal Monjo (Arbúcies)
Cal Monjo | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia i masia | |||
Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural del Montseny | |||
Construcció | segle XVIII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 448 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Arbúcies (Catalunya) | |||
Localització | El Monjo | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 32822 | |||
Cal Monjo és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici de planta rectangular, formada per dos cossos, un de més elevat, a la part esquerra que es troba en procés de restauració. Aquest cos corresponia a la pallissa, per això hi ha dues grans obertures des d'on es pot veure la part nova dels forjats i la teulada, reconstruïda recentment. La cornisa de tot l'edifici és també de nova construcció, així com el teulat que ha estat arreglat.[1]
La porta principal però, aprofitant el desnivell del terreny, queda més avall, és amb llinda monolítica i hi ha la inscripció de 1799, per damunt, el número 25. També es conserven les restes d'un rellotge de sol, molt malmès pel pas del temps. La resta d'obertures són de diferents mides i envoltades amb pedra escairada, tret de la façana lateral on algunes obertures preseten la llinda de fusta.[1]
L'estructura possiblement ha canviat de l'original. A l'extrem dret de la façana, una mena de terrassa quadrangular, s'adossa a la part frontal, i és de construcció moderna, ja que el material que s'utilitza és el ciment.[1]
Al davant de l'edifici hi ha altres dependències, antigament destinades al bestiar. Aquestes es troben en estat d'abandonament.[1]
Història
[modifica]Cal Monjo es troba en la confluència dels dos camins més antics d'aquesta zona: l'antic camí ramader d'Arbúcies a coll de Ravell que seguia el curs de la riera, i el vell camí d'Arbúcies a Sant Marçal que entrava al Montseny per la pista del Regàs.[1]
Es documenta per primera vegada en el llistat de les cases de pagès elaborat pel rector l'any 1826. En el padró de 1883 hi consten dues famílies, la dels amos amb 8 persones inscrites i la dels masovers amb 3, en l'any 1940 hi consta una família de 4 membres. Juli Serra també el cita en el seu mapa de 1890.[1]
En l'amillarament de 1935 Pere Serrat Orriols declara diverses peces de terra amb el nom de cal Monjo, una limita a orient amb l'heretat pròpia de Josep Villaret Albanell, part amb terrenys de Salvador Verdaguer i amb el mas Silvestre, a migdia amb terres del mas Vidal i a nord amb terrenys del mas Marcús i a ponent amb la finca i porció anomenada La Nou i part amb Salvador Reig, mitjançant Riera. La segona peça de terra amb el no de can Monjo limita a orient amb terres de Jaume Caupena i part amb Salvador Eras, a migdia amb honors de Salvador Verdaguer, terres del mas Vidal i hereus de Salvador Reig, a ponent amb el propietari d'aquesta finca i a nord amb terrenys dels hereus de Salvador Reig.[1]