Cal Salero
Cal Salero | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 118 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) | |||
Localització | C. Sant Antoni, 8 - c. Xerric, 1 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 45411 | |||
Cal Salero és una obra de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
[modifica]Casa cantonera de dues crugies o cossos, probablement més antiga que la plaça a la qual dona front. El paviment de l'entrada està uns 40 cm més baix que l'actual nivell de voreres, la qual cosa indica que l'esplanada davantera de la casa estava a mig metre o més per sota del nivell actual.[1]
Cal Salero és, aparentment, una antiga masoveria o un conjunt de dues cases de parcers, fet que ve indicat per la composició simètrica del primer pis i la presència d'una paret de crugia central en tota la casa.[1]
Possiblement de les dues cases se'n va fer una i es va tancar el portal i la finestra de planta baixa de la casa de l'esquerra i s'obrí una entrada tradicional amb portal de fusta i la porta interior de vidriera en la sala de planta baixa de la casa de l'esquerra. Aquesta actuació que dona lloc a la façana actual està datada en el rellotge de sol, 1858. Pocs anys abans de la urbanització de la plaça.[1]
Per damunt la teulada hi ha espai sota coberta que té a veure amb el fet d'haver desmuntat el vessant de teulada vers la plaça i la construcció de la balustrada per tal de donar compliment a l'ordenança municipal que establia que els immobles de la plaça Barcelona tinguessin aquest tipus de coronament.[1]
Cal Salero és el resultat d'una sèrie d'intervencions en una construcció primitiva.[1]
Història
[modifica]Cal Salero fou probablement una antiga masoveria o casa de treballadors de la bòbila que hom diu que hi havia a la plaça al segle xviii que fou reconvertida primer a dues cases les quals, posteriorment, es van unir en una sola casa en la data que indica el rellotge de sol, 1858.[1]