Es tracta d'un edifici situat a l'entroncament de dos carrers (el de Sant Pere i el de la Rasa) i amb mitgera. De planta quasi triangular, consta de planta baixa i pis, la primera de les quals s'utilitza per a fins comercials i la superior com a habitatge dels propietaris. L'edifici, resolt en cantonada, presenta dos cossos horitzontals diferenciats per la gran balconada del primer pis que recorre tota la façana, i deixa la planta baixa i l'entresolat a manera de sòcol com a suport de la resta. Les obertures de la planta baixa han estat reformades, encara que amb molta cura d'integració, mantenint la sanefa de trencadís que separa els aparadors de l'entresolat. Les obertures del primer pis conserven tota la decoració original, amb guardapols i relleus als muntants. L'edifici és acabat amb gran èmfasi a la cantonada, amb un gablet motllurat on apareix un gran relleu floral amb el símbol d'Hermes o Mercuri, el déu del comerç, i l'any d'execució de l'obra, i flanquejat per dos pinacles. La resta de la decoració de l'edifici segueix el mateix tractament. La façana és feta d'estuc dibuixat amb línies de carreus.[1]
L'edifici és conegut popularment pel nom de Cal Sastre d'Olesa, ja que Pere Torras i Obiols, nascut a Castellar del Vallès, va treballar a Olesa de Montserrat com a teixidor d'una fàbrica de cotó. Amb seva esposa Cecília Vilata, sastressa de professió, es van traslladar a Terrassa a principis del segle xx, on obriren una botiga de roba, ubicada on més tard seria Cal Farràs, al carrer de Gavatxons.[2] Pere Torras va fer enderrocar tres cases del carrer de Sant Pere per construir-hi aquest magatzem industrial, projectat per l'arquitecte municipal Melcior Viñals el 1914. Era l'únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall.[3] L'edifici compta amb unes grans obertures a la planta baixa i està molt bén situat estratègicament, això ha fet perdurar la seva funció comercial de forma bastant continuada.[4]
↑«Magatzems Torras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2014].
↑Les botigues del nostre record: del 5 de juny de 2008 a l'1 de març de 2009: [catàleg de l'exposició]. Museu de Terrassa, 2008, p. 15. ISBN 9788486838638.
↑«Cal Sastre d'Olesa, edifici centenari». La Torre: Diari terrassenc independent i català. Grup Nació Digital, 27-03-2014. [Consulta: 23 setembre 2014].
↑Ferran, Domènech. Terrassa, patrimoni industrial. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1999, p. 120. ISBN 8486838487.
