Calcio fiorentino
| Esport | futbol  |
|---|---|
| Tipus | futbol |
El calcio florentí és una forma primitiva del futbol, originària del segle XVI a Itàlia. La Piazza Santa Croce de Florència és el bressol d'aquest esport, que va començar coneixent-se com Gioco del calcio Fiorentino ("joc de puntada florentí") o simplement calcio ("puntada").
Història
[modifica]Les regles oficials del calcio van ser publicades per primera vegada el 1580[1] pel comte florentí Giovanni de 'Bardi,[2] i es diferenciava de la futbol de carnaval per ser més organitzat i menys violent. Com el harpastum de l'Antiga Roma, es jugava amb dos equips de 27 jugadors, usant ambdós peus i mans. Dels 27 jugadors 5 són porters, i l'objectiu del joc era sumar més punts que l'equip rival. Per això, es col·locava un forat a cada costat del camp de joc, i s'havia d'introduir la pilota en aquests forats, amb la qual cosa s'obtenien 2 punts, però si es fallava el tir, se sumava mig punt a l'equip rival. El camp de joc era de dimensions similars a un camp de futbol actual, però cobert per sorra. Cada trobada durava 50 minuts, era controlat per vuit àrbitres: un àrbitre principal, sis jutges de línia i un mestre de camp, i el guanyador era l'equip amb més punts o 'cacce' obtenia.
Al principi, el calcio era només per als aristòcrates rics,[3] que jugaven cada nit entre l'epifania i la quaresma. En el Vaticà, fins i tot els papes, com Climent VII, Lleó XI i Urbà VIII van ser coneguts per jugar-hi.
L'esport no va ser jugat al voltant de dos segles, però va reviure al segle vint, quan es van organitzar jocs el 1930[3] durant el govern de Benito Mussolini. Actualment es segueixen disputant tornejos.[4] Actualment, es juguen tres partits cada any a la Piazza Santa Croce, durant la tercera setmana de juny. La versió moderna permet tàctiques com cops de cap, cops de puny, cops de colze i l'estrangulació, però prohibeix cops baixos o des del darrere i puntades de peu al cap.[3]
Si bé el calcio florentí no es va desenvolupar en les Illes Britàniques, una de les variants del futbol de carnaval es va veure influït pel calcio en l'any 1561.[5] El calcio florentí és un dels pocs codis externs a les Illes Britàniques que va tenir incidència en la creació dels codis actuals.
Equips
[modifica]
A Florència es disputava un torneig compost per quatre equips que representaven a quatre zones de Florència, i cada equip tenia un color distintiu:
- Santa Croce/Azzurri (blaus)
- Santa Maria Novella/Rossi (vermells)
- Sant Spirito/Bianchi (blancs)
- San Giovanni/Verdi (verds)
El públic animava els equips amb cants i banderes amb els colors del seu equip, actituds similars a les que es veuen en el futbol actual.
-
Emblema dels Bianchi di Santo Spirito -
Emblema dels Azzurri di Santa Croce -
Emblema dels Rossi di Santa Maria Novella -
Emblema dels Verdi di San Giovanni
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Halpern, J. Balls and Blood, Sports Illustrated. Volum 109, Núm 4: 4 d'agost de 2008, pàg. 42.
- ↑ Bardi, Cosimo. Discorso sopra il giuoco del calcio Fiorentino del Pur Accademico Alterato. A Florència: nella Stamperia de 'Giunti, 1580
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Halpern, J. Ibid, p. 42.
- ↑ Brutal historic Florentine soccer (thing)
- ↑ «Calcio i història del futbol». Arxivat de l'original el 2012-10-23. [Consulta: 22 desembre 2012].
Enllaços externs
[modifica]
- Història del futbol a ExpertFootball.com Arxivat 2013-06-19 a Wayback Machine. (castellà)
- Vídeo: Mini-documental del Calcio Storico Fiorentino
Bibliografia
[modifica]- García, Ildefons. "El futbol". Accent Editorial, Madrid, 1998. ISBN 84-483-0337-7.