Calcosiderita
 Chalcosiderita | |
|---|---|
 Espècimen de calcosiderita, amb un intensa brillantor i una superfície lluent. | |
| Fórmula química | CuFe3+₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O |
| Epònim | coure i ferro  |
| Localitat tipus | Mina Phoenix United, Minions, Linkinhorne, districte de Liskeard, Cornualla, Anglaterra |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DD.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.08 |
| Dana | 42.9.3.4 |
| Heys | 19.2.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,653(4) Å; b = 7,873(4) Å; c = 10,19Å; α = 67,57(2)°; β = 69,17(2)°; γ = 64,93(2)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | de verd fosc a verd poma |
| Exfoliació | perfecte - en {001}, perfecte, en {010}, bona. |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, grassa |
| Color de la ratlla | de verd clar a verdós a blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,22 g/cm³ (mesurada); 3,28 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,775 nβ = 1,840 nγ = 1,844 |
| Birefringència | δ = 0,069 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 22°, calculat: 48° |
| Dispersió òptica | relativament forta, r > v |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Impureses comunes | Al |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1814 |
| Símbol | Csd |
| Referències | [1] |
La calcosiderita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la turquesa. Va rebre el seu nom per part de Johann Christoph Ullmann l'any 1814 del grec pel coure (χαλκός, chalcos) i el ferro (σίδηρος, síderos) en al·lusió a la seva composició.
Característiques
[modifica]La calcosiderita és un fosfat de fórmula química CuFe3+₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O. A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses d'alumini. Cristal·litza en el sistema triclínic en cristalls prismàtics curts, amb diverses formes observades, típicament en garbes, de fins a 3 mm; i també en crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcosiderita pertany a «08.DD - Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: chenevixita, luetheïta, acrocordita, guanacoïta, aheylita, faustita, planerita, turquesa, afmita, childrenita, eosforita i ernstita.
Formació i jaciments
[modifica]Un mineral rar que apareix a la zona oxidada d'alguns dipòsits de minerals hidrotermals.[2]
Hi ha nombrosos jaciments de calcosiderita a Alemanya, Austràlia i Estats Units. També ha estat trobada a Bolívia, Brasil, Bulgària, Espanya, França, Grècia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Xile. A Catalunya, hi ha un jaciment de calcosiderita a la mina Turquesa de Cornudella de Montsant, al Priorat (Tarragona).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: dufrenita, goetita, cyrilovita, leucofosfita, sampleïta, libethenita, crandal·lita, pseudomalaquita, saleeïta, torbernita i ulrichita.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Chalcosiderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Chalcosiderite» (en anglès). Hanbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 9 gener 2017].