Call Jueu de Talavera
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Carrer ![]() | |||
Construcció | segle XIV ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular ![]() | |||
Altitud | 772 m ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Talavera (Segarra) ![]() | |||
Localització | Carrer del Call ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Data | 25 juny 2010 | |||
Id. IPAC | 26273 ![]() | |||
El Call Jueu de Talavera és una obra del municipi de Talavera (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Aquest call jueu és un clar testimoni de la seva presència i importància dins de les viles medievals de molts pobles de Catalunya.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/CALL_JOEU_DE_TALAVERA_-_IB-291.jpg/220px-CALL_JOEU_DE_TALAVERA_-_IB-291.jpg)
El call jueu de Talavera presenta una estructura urbanística de carrer estret, on es fa impossible poder entrar amb qualsevol vehicle rodat i no té sortida. Les cases d'ambdós costats han estar remodelades amb el pas del temps, però mai la disposició d'aquest carrer.[1]
Història[modifica]
La comunitat jueva fou un grup social a part sota la protecció i propietat exclusiva del reialme. Van aconseguir la seva administració interna, destacarem en arts i oficis, pagaren elevats impostos al monarca i en cap moment perderen les pràctiques tradicionals ni deixaren de ser submisos i lleials al seu senyor. És més, alguns van esdevenir homes de confiança dels governants i llurs béns.[1]
Malgrat tot, la convivència entre jueus i cristians comportava hostilitats i gelosies que s'alternaven amb la col·laboració. Tot plegat portarà la seva persecució i expulsió de la península Ibèrica a partir de l'any 1492.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Call Jueu de Talavera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. Segrià, les Garrigues, el Pla la Segarra, l'Urgell, 1997