Digue'm pel teu nom

Digue'm pel teu nom
Call Me by Your Name
	;
Fitxa
Direcció	Luca Guadagnino
Protagonistes	Timothée Chalamet; Armie Hammer; Michael Stuhlbarg; Amira Casar; Esther Garrel; Peter Spears
Producció	James Ivory, Émilie Georges, Luca Guadagnino, Marco Morabito, Howard Rosenman, Peter Spears i Rodrigo Teixeira
Guió	Luca Guadagnino i James Ivory
Música	Sufjan Stevens
Fotografia	Sayombhu Mukdeeprom
Muntatge	Walter Fasano
Productora	Sony Pictures Classics
Distribuïdor	Sony Pictures Classics i InterCom
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Brasil i França
Estrena	2017
Durada	132 min
Idioma original	anglès (principalment); francès ; italià
Versió en català	Digue'm pel teu nom (2022)
Rodatge	Moscazzano
Color	en color
Pressupost	3.500.000 $
Recaptació	43.143.046 $ (mundial); 18.095.701 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	Call Me By Your Name
Gènere	cinema LGBT, coming-of-age, drama romàntic, drama i cinema romàntic
Qualificació MPAA	R
Tema	relació fugaç i orgull LGBT
Lloc de la narració	Itàlia del Nord
Època d'ambientació	1983
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor (2018); Premi del públic a la millor pel·lícula europea (2018); David di Donatello al millor director (2019); Oscar a la millor pel·lícula (2018); Oscar a la millor cançó original (2018); Oscar al millor guió adaptat (2018) ;
Premis	Oscar al millor guió adaptat (2016); Premi del públic a la millor pel·lícula europea (2018); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; Premis Gotham ; American Film Institute Awards ; premi Dorian a la pel·lícula LGBTQ de l'any (2017); premi Dorian a la pel·lícula de l'any (2017) ;
Lloc web	sonyclassics.com…

Digue'm pel teu nom^[1]^[2] (originalment en anglès, Call Me by Your Name) és una pel·lícula^[3] de drama romàntic franco-brasilero-estatunidenco-italiana escrita, produïda i dirigida per Luca Guadagnino, estrenada als Estats Units i a Anglaterra l'any 2017. Després d'haver enaltit el film en una crònica de 5 estrelles sobre 5, el diari anglès The Guardian ha classificat Digue'm pel teu nom «millor pel·lícula de l'any 2017».^[4] La versió doblada al català es va estrenar el 25 de juny de 2022 al canal La 2.^[1]

Digue'm pel teu nom és l'adaptació de la novel·la estatunidenca Call Me by Your Name d'André Aciman (2007). A començaments de 2017, el film ha estat presentat fora de competició «Premieres» i projectat al Festival de Sundance el gener de 2017. El novembre de 2017, assoleix el Gran Premi del festival de cinema LGBT de París Chéries-Chéris.^[5]

La cançó Love My Way del grup Psychedelic Furs ha estat utilitzada diverses vegades al film; això ha suscitat entusiasme als llocs de streaming als Estats Units en l'estrena del film.^[6]

Argument

L'Elio és un jove italià de disset anys que sol passar les vacances al nord d'Itàlia amb els seu pare, que és americà, i la seva mare, que és francesa. L'estiu de l'any 1983 coneix l'Oliver, un jove de vint-i-quatre anys estudiant de doctorat que ha arribat per viure a casa seva pares al llarg de l'estiu amb la intenció de treballar com a ajudant de recerca i documentació del pare, que és historiador d'art i arqueòleg.

Al principi l'Elio mostra rebuig i reticència envers l'Oliver i dedica la major part del seu temps a transcriure música, interpretar-la al piano, llegir i flirtejar amb la seva amiga Marzia. Mentrestant, l'Oliver festeja amb una noia del poble.

Les seves personalitats contrasten; l'Elio és intimista i introspectiu i en canvi l'Oliver és despreocupat i obert. A poc a poc, els nois es fan amics i comencen a passar temps junts. Malgrat l'Elio segueix veient a la Marzia, li agrada molt l'Oliver, fins que arriba un dia en què li explica com es sent. Amb dolçor, l'Oliver li diu que ho deixi estar, però més tard l'Elio li fa un petó i ell li torna. Tot i així, la situació no va a més, i la relació comença a refredar-se.

Al cap d'uns dies, l'Elio li deixa una nota dient que el troba a faltar i els dos acaben reconciliant-se. L'Elio ara evita a la Marzia, que pregunta per ell i el busca de tant en tant. L'atracció entre els nois és mútua i cada vegada més forta, però l'estiu comença a acabar-se i la parella veu que el temps se'ls escapa a marxes forçades. Els pares de l'Elio, conscients del vincle entre els dos, proposen que facin un viatge junts abans que l'Oliver se'n torni als Estats Units. La Marzia i l'Elio es reconcilien i tornen a ser amics, i el pare del noi té una conversa sincera amb ell sobre l'amor que acaba deixant al descobert una confessió: ell també va viure una història semblant amb un amic seu quan era jove, però no va avançar. La parella enamorada marxa de viatge i l'adéu final a l'estació de tren és molt dura.

Uns mesos més tard, quan l'Elio celebra el Hanukkà amb els seus pares, rep una trucada de l'Oliver, que comunica a ell i als pares que es casarà. Després, un cop la trucada passa a ser només d'ells dos, l'Oliver li fa saber que se'n recorda de tot. La pel·lícula acaba amb una escena final de l'Elio davant de la llar de foc, després de penjar a l'Oliver, expressant amb intimisme un dolor profund.

Repartiment

Intèrpret	Veu en català^[2]	Personatge
Timothée Chalamet	David García Llop	Elio Perlman
Armie Hammer	Hernan Fernández	Oliver
Michael Stuhlbarg	Pep Sais	Sr. Perlman
Amira Casar	Eva Lluch	Annella Perlman
Esther Garrel	Coline Delhay	Marzia
Victoire du Bois	Estel Tort	Chiara
Vanda Capriolo	Silvia Ruggiero	Mafalda
Antonio Rimoldi	Francesc Góngora	Anchise
Elena Bucci	Roser Aldabó	Bambi
Marco Sgrosso	Davide Scoglio	Nico
André Aciman	Pep Ribas	Mounir
Peter Spears	Roger Vidal	Isaac
Andrew Duncan Hinojosa	Cesc Martínez	Alessio

Premis

2017: Festival de Toronto: 2a finalista - millor pel·lícula 2017: Globus d'Or: 3 nominacions, incloent-hi la de millor pel·lícula dramàtica i actor (Chalamet)
2017: Premis BAFTA: 4 nominacions, incloent-hi millor pel·lícula i millor direcció
2017: National Board of Review (NBR): Top 10 pel·lícules de l'any, actor revelació (Chalamet)
2017: American Film Institute (AFI): Top 10 - millors pel·lícules de l'any
2017: Cercle de Crítics de Nova York: millor actor (Chalamet)

Rebuda

"Un sensacional idil·li protagonitzat per una de les parelles de l'any: Armie Hammer i Timothée Chalamet. (...) tots dos brillen de forma independent, però quan comparteixen escena la química és explosiva." ^[7]
"Lucca Guadagnino teixeix una encantadora història sobre el primer amor"^[8]
"Guadagnino (...) troba exactament el to adequat per al material, que és moderat i ple d'afecte paternal."^[9]
La Berlinale es rendeix a l'amor d'estiu de Luca Guadagnino^[10]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Avui a #ElCinemaDeLa2 a @la2_tve 'Diga'm pel teu nom'». RTVE Catalunya, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
↑ ^2,0 ^2,1 «Digue'm Pel Teu Nom». Eldoblatge.com. [Consulta: 11 juliol 2022].
↑ Arcones, Por Juan. «Luca Guadagnino habla sobre '«Call me» by your name 2'» (en espanyol europeu), 28-01-2020. [Consulta: 14 abril 2020].
↑ Peter Bradshaw «The 50 top films of 2017: No 1 Call Me By Your Name» (en anglès). The Guardian, 22-12-2017.
↑ «Palmarès Chéries-Chéris 2017». Chéries-Chéris. Arxivat de l'original el 2017-11-23. [Consulta: 19 gener 2018].
↑ Gregory Wakeman. «“I guess I am proud;” Armie Hammer on that viral ‘Call Me By Your Name’ dance scene» (en anglès). Metro, 22-10-2017.
↑ Martínez Mantilla, Daniel «Call Me by Your Name». Fotogramas.
↑ Debruge, Peter «Call Me by Your Name». Variety.
↑ van Hoeij, Boyd «Call Me by Your Name». The Hollywood Reporter.
↑ Serra, Xavi «Call Me by Your Name». Ara.

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Avui a #ElCinemaDeLa2 a @la2_tve 'Diga'm pel teu nom'». RTVE Catalunya, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].

[:1-2] 2,0 ^2,1 «Digue'm Pel Teu Nom». Eldoblatge.com. [Consulta: 11 juliol 2022].

[3] Arcones, Por Juan. «Luca Guadagnino habla sobre '«Call me» by your name 2'» (en espanyol europeu), 28-01-2020. [Consulta: 14 abril 2020].

[4] Peter Bradshaw «The 50 top films of 2017: No 1 Call Me By Your Name» (en anglès). The Guardian, 22-12-2017.

[ChCh-5] «Palmarès Chéries-Chéris 2017». Chéries-Chéris. Arxivat de l'original el 2017-11-23. [Consulta: 19 gener 2018].

[6] Gregory Wakeman. «“I guess I am proud;” Armie Hammer on that viral ‘Call Me By Your Name’ dance scene» (en anglès). Metro, 22-10-2017.

[7] Martínez Mantilla, Daniel «Call Me by Your Name». Fotogramas.

[8] Debruge, Peter «Call Me by Your Name». Variety.

[9] van Hoeij, Boyd «Call Me by Your Name». The Hollywood Reporter.

[10] Serra, Xavi «Call Me by Your Name». Ara.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]