Cama-sec
|
Per a altres significats, vegeu «Cama-sec (desambiguació)». |
Marasmius oreades  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Marasmiaceae | ||||||||
| Gènere | Marasmius | ||||||||
| Espècie | Marasmius oreades Fr., 1836 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus oreades | ||||||||
| Sinònims | Agaricus oreades Agaricus oreades var. albidus Collybia oreades Pleurotus caryophylleus Marasmius caryophylleus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El cama-sec (Marasmius oreades, del grec marasmós, «extremament prim», i Oreiádes, «nimfes de les muntanyes») és un bolet que té la carn molt minsa i forma grans erols en els prats. Abans, quan no se'n sabia l'origen, s'associaven a l'activitat de les fades i les nimfes de les muntanyes.
També es coneix com a carrereta, carrerola, carriola/corriola, carrioleta/corrioleta, corretjola, cremallola/carmallola/carmaiola/carmanyola/caramenyola, clavellola, rengleret, moixerdina/moixeriga/moixina, moixernó de prat o fals moixernó.[1]
Morfologia
[modifica]És un bolet de talla petita, amb el barret prim i llis, de 2 a 6 cm, carnós i elàstic, de vegades amb un mamelló central, d'un groc ocraci fosc, amb làmines lliures, espaiades i gruixudes, del mateix to. Té un peu prim, de 3 a 6 cm d'alçària, ple i molt tenaç, que es recargola quan s'asseca. La seua carn blanquinosa és dolça i suaument perfumada, i desprèn una olor suau i agradable.
Té la capacitat de degradar un tipus de plàstic: el poliuretà.[2]
Hàbitat
[modifica]Viu sobretot entre l'herba dels prats en grups nombrosos, sovint formant erols espectaculars, fent cercles que coincideixen amb la zona d'activitat del miceli. Es troba a la primavera i fins i tot a l'estiu, en llocs frescals.
Comestibilitat
[modifica]És un comestible excel·lent i s'empra per adobar guisats de carn. Té l'inconvenient que cal molta paciència per a fer-ne un cistell però, en canvi, surt en grups i en gran nombre.
S'asseca fàcilment i pot guardar-se indefinidament per ser consumit fora de temporada.
Al mercat se'l ven envasat en sobrets i en capsetes amb l'incorrecte nom de moixernó.
Risc de confusió
[modifica]Pot confondre's amb la colibia dels roures (Collybia dryophila), que se'n diferencia per les seues làmines més fines i cenyides i pel seu peu buit, que s'esquinça quan es recaragola i que també és comestible, però poc apreciat.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ Brunner, Ivano; Fischer, Moira; Rüthi, Joel; Stierli, Beat; Frey, Beat; Aroca, Ricardo «Ability of fungi isolated from plastic debris floating in the shoreline of a lake to degrade plastics». PLOS ONE, 13, 8, 22-08-2018, pàg. e0202047. DOI: 10.1371/journal.pone.0202047.
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 132-133.
Bibliografia
[modifica]
- Les quatre saisons des champignons, Heinz Clémençon, Serge Cattin, etc., bolum I / II, La Bibliothèque des Arts, 1980, ISBN 2-85047-101-1
- Les Champignons, Roger Phillips, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
- Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.