Vés al contingut

Camallarga comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Camallonga (Camallarga))
Infotaula d'ésser viuCamallarga comú
Himantopus himantopus Modifica el valor a Wikidata

Camallarga fotografiat a Camarles, Baix Ebre, Principat de Catalunya.
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes21,8 g
160 g Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries0 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou25 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22727969 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaRecurvirostridae
GènereHimantopus
EspècieHimantopus himantopus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicHimantopus Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Exemplar adult fotografiat a l'estat indi d'Haryana
Exemplar immadur fotografiat a Haryana
Estol de camallargues fotografiat a Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota.
Exemplar fotografiat a la Xina

El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero[1] (cadell al gironès) (Himantopus himantopus),[a] és un ocell que sembla una cigonya en miniatura. Esvelt i d'aspecte fràgil, és nombrós per totes les zones humides dels Països Catalans en la subespècie himantopus.

Morfologia

[modifica]

Fa 37 cm de llargària.

ales negres, bec negre i potes vermelles o de color rosat, exageradament llargues.[3]

El coll és llarg.

El coll i el cap són blancs amb més o menys dibuix negre, i tot i que els mascles tendeixen la tenir-los més negres i la femella més blancs, aquest tret és massa variable per permetre identificar els sexes amb seguretat.[3]

En vol se'l distingeix per les ales punxegudes, negres tant per sobre com per sota, el coll estirat i les potes que sobresurten molt pel darrere.[3]

Alimentació

[modifica]

Es nodreix amb cucs, mol·luscs i insectes. Les cames llargues li permeten alimentar-se en aigües més fondes que altres limícoles.[3]

Costums

[modifica]

Vola amb el coll i les potes (que, com el seu nom indica, són d'una llargada desacostumada) estirats.

Els progenitors avisen de la presència d'algun estrany o d'algun perill amb uns xiscles aguts i insistents, raó per la qual al delta de l'Ebre i a zones de les Balears els anomenen avisadors.[4]

Als Països Catalans és estival nidificant regular (arriba durant els mesos de març-abril i emigra a partir del mes d'agost fins a l'octubre) i n'hi ha uns pocs que hivernen, especialment al sud del País Valencià i a les Balears.[5]

Reproducció

[modifica]
Himantopus himantopus

Nia en llocs diferents: al delta de l'Ebre, al delta del Llobregat, a l'Empordà i al Segrià. Ho fan en colònies, junt amb altres ocells o també amb tortugues ninja.

La nidificació té lloc a partir de maig i acaba pel juliol.

Entreteixeix un niu amb herbes i el situa a l'aigua, dolça o salada, de les basses poc fondes, o bé al sòl. A l'abril-maig fa la posta de 3-4 ous, verdosos i clapejats de terrós i negre, que ambdós pares escalfaran durant 25 dies, al terme dels quals encara faltaran 30 dies perquè els pollets volin.[6]

Taxonomia

[modifica]

No hi ha consens en la sistemàtica d'aquests ocells. Alguns autors consideren que són en realitat quatre espècies diferents [7] mentre altres els redueixen a una única espècie amb cinc subespècies:[8]

Notes

[modifica]
  1. A la Llista Patró dels ocells de Catalunya[2] rep el nom "oficial" de Cames llargues.

Referències

[modifica]
  1. «GLOSSARI» (en espanyol europeu). [Consulta: 16 febrer 2023].
  2. Comitè Avifaunístic de Catalunya, ICO. Llista Patró dels ocells de Catalunya. 4.1. Institut Català d'Ornitologia, agost 2015 [Consulta: 2 maig 2017]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Svensson, Lars. Guia d'ocells : Europa i regió mediterrània. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3. 
  4. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 106-107. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  5. Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Bellaterra: Lynx Edicions, 2010, p. 98. ISBN 978-84-06553-54-5 [Consulta: 2 maig 2017]. 
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 47. ISBN 84-315-0434-X
  7. F. Gill i D Donsker (Eds). 2018. IOC World Bird List (v8.1). doi : 10.14344/IOC.ML.8.1.
  8. R.J. Pierce i A. Bonan. (2018). Avocets, Stilts (Recurvirostridae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, DA. Christie i E. de Juana, E. (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.

Enllaços externs

[modifica]