Camarles

Camarles
Tipus	municipi de Catalunya i municipi d'Espanya
Localització
	40° 46′ 25″ N, 0° 40′ 21″ E / 40.773611111111°N,0.6725°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Baix Ebre
Capital	Camarles
Població humana
Població	3.332 (2023) (132,22 hab./km²)
Idioma oficial	català ; castellà
Geografia
Superfície	25,2 km²
Altitud	13 m
Limita amb	Tortosa ; l'Ampolla ; Deltebre ; l'Aldea
Partit judicial	Tortosa
Organització política
• Alcalde	Joan Curto Querol (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43894
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43903
Codi IDESCAT	439039
Lloc web	camarles.cat

Camarles és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre, situat a l'est de la capital comarcal, Tortosa, a la zona de contacte amb la plataforma deltaica, on es cultiva i es recull anualment més de 45 milions de quilos d'arròs, regat pel canal esquerre de l'Ebre.

És també municipi de considerable antiguitat, del qual s'han trobat restes arqueològiques, des dels romans, passant pels musulmans, inclús un poblat ibèric, del qual s'han trobat més de 50 encensers de terra cuita amb la representació de la deessa femenina Tanit.

Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència^[1]

Geografia

Llista de topònims de Camarles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitats de població

Dos dels nuclis duen el nom de lligallo: el Lligallo del Roig i el Lligallo del Gànguil

Entitat de població	Habitants (2023)
Camarles	2.426
el Lligallo del Gànguil	752
el Lligallo del Roig	154
Font: Idescat

Demografia

Evolució demogràfica

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
-	-	-	-	-	-	2.821	2.915	2.865	2.865

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
2.953	2.944	2.887	2.975	3.101	3.371	3.641	3.410	3.609	3.514

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
3.349	3.278	3.194	3.309	-	-	-	-	-	-

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1981 després de la desagregació de Tortosa.

Política

Eleccions Municipals

En les primeres eleccions municipals, el 1979, va ser elegit Primitivo Forastero com a alcalde per CiU.^[2]^[3] Va combatre a la División Azul a la II Guerra Mundial i el 1977 és va presentar com a candidat al Senat pel falangista Círculos de José Antonio.^[4]^[5] Va ser alcalde del 1979 al 2001, any en què va a ser inhabilitat per prevaricació.^[6]

Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

Resultats electorals - Camarles, 2012
Candidatura		Cap de llista	Vots	% vots
	CiU	Artur Mas	613	42,83
	ERC	Oriol Junqueras	342	23,89
	PSC	Pere Navarro	166	11,6
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	121	8,45
	ICV-EUiA	Joan Herrera	44	3,07
	CUP	David Fernández	26	1,81
	C's	Albert Rivera	20	1,39
	Vots en blanc		39	2,7
	Altres		60	4,12
Total		1.446		61,3

Economia

L'economia està basada en l'agricultura i la indústria. Predomina el cultiu de l'arròs, hortalisses i fruites (cítrics). Al secà, es conrea garrofes, ametlles i oliveres. El municipi disposa del polígon industrial Venta Nova que, des del 1992 acull la metal·lúrgica, materials i construcció, i també la fabricació de tubs amb fibra de vidre.

Comunicacions

La carretera N-340 comunica el poble amb la C-42 (de l'Aldea a Tortosa), i amb l'Ampolla, on està la sortida més pròxima de l'autopista AP-7 (sortida 39A).

També s'hi pot arribar en tren des de Barcelona o València.

Patrimoni arquitectònic

Torre de Camarles: Durant més de 800 anys, la presència musulmana va deixar una empremta a nivell cultural considerable al territori. Un exemple és la Torre de Camarles (coneguda pels locals com "la Torra") construïda sobre una antiga alqueria islàmica fortificada, de tipus defensiu. Aquest enclavament militar formava part, entre altres, de l'alineació de fortificacions que recorrien l'antiga costa marítima per defensar-se del perill dels pirates i malfactors. Des de dalt de la Torre, es pot apreciar una vista panoràmica immillorable de tota la part nord del Delta. D'aquí que hom denomini Camarles com a Balcó del Delta^{[cal citació]}.
Torre de la Granadella: Torre i església donades juntament amb els terrenys, pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV al Bisbe Gaufret d'Avinyó, el 22 de gener de 1154. D'estil romànic, consta de torre quadrada amb l'església adossada, el claustre i la cripta subterrània de la família del marquès Don Diego de León. En l'actualitat, l'ermita és propietat privada.

Llocs d'interès

"La Torra" Centre d'interpretació de l'arròs:^[7] ubicat a l'antiga cooperativa de la població, s'hi pot apreciar com es treballava l'arròs en un passat no gaire llunyà. L'exposició mostra la maquinària i els diferents estris que s'utilitzaven.
La Font dels Colors, o Font de la Rambla Catalunya, recentment remodelada amb la tècnica del trencadís, ofereix una imatge fresca i simpàtica durant el dia, i plena de llums de colors durant les nits.
Plaça dels Presidents: El 28 de juliol de 2000 es construí la plaça dels Presidents de la Generalitat, amb un monòlit emblemàtic on consten el nom de tots els presidents de la Generalitat de Catalunya esculpits a la pedra. Disposa també d'una zona d'esbarjo i d'un passeig, on es pot gaudir de les vistes de la zona nova del municipi.
Lligallos: Al costat mateix de Camarles, està els Lligallos, un barri d'aproximadament 1000 persones. Hi destaca el monument de la falç i la corbella, un homenatge als treballadors del arròs de les Terres de l'Ebre, fet d'acer en el seu conjunt. A l'entrada del nucli, hi dona benvinguda la Sínia, molt típica també al territori, i indispensable temps enrere; les sínies eren un sistema antic d'abastiment d'aigua, format per una roda amb catúfols, generalment de ceràmica, que tenien la funció d'agafar l'aigua del pou, i que amb un moviment circular, passava el líquid a una plataforma que, des d'allí, regava la terra.

Referències

↑ «Municipis adherits». Associació de Municipis per la Independència. [Consulta: 1r juliol 2013].
↑ País, Ediciones El «El Supremo inhabilita al alcalde de CiU de Camarles por prevaricación» (en castellà). El País [Madrid], 07-12-2000. ISSN: 1134-6582.
↑ País, Ediciones El «Artur Mas visita al alcalde inhabilitado de Camarles» (en castellà). El País [Madrid], 05-02-2001. ISSN: 1134-6582.
↑ «Les excentricitats de l'ex-alcalde de Camarles. Camarles». [Consulta: 4 setembre 2019].
↑ País, Ediciones El «Muere a los 81 años el ex alcalde de Camarles Primitivo Forastero» (en castellà). El País [Madrid], 22-05-2002. ISSN: 1134-6582.
↑ Moreso, Lurdes. «L'exalcalde convergent Carmelo Redó fitxa pel PP - 11 maig 2011». [Consulta: 4 setembre 2019].
↑ l'arròs Arxivat 2018-02-16 a Wayback Machine.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camarles

[1] «Municipis adherits». Associació de Municipis per la Independència. [Consulta: 1r juliol 2013].

[2] País, Ediciones El «El Supremo inhabilita al alcalde de CiU de Camarles por prevaricación» (en castellà). El País [Madrid], 07-12-2000. ISSN: 1134-6582.

[3] País, Ediciones El «Artur Mas visita al alcalde inhabilitado de Camarles» (en castellà). El País [Madrid], 05-02-2001. ISSN: 1134-6582.

[4] «Les excentricitats de l'ex-alcalde de Camarles. Camarles». [Consulta: 4 setembre 2019].

[5] País, Ediciones El «Muere a los 81 años el ex alcalde de Camarles Primitivo Forastero» (en castellà). El País [Madrid], 22-05-2002. ISSN: 1134-6582.

[6] Moreso, Lurdes. «L'exalcalde convergent Carmelo Redó fitxa pel PP - 11 maig 2011». [Consulta: 4 setembre 2019].

[7] 'arròs Arxivat 2018-02-16 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)