Vés al contingut

Cambra funerària de St Lythans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cambra funerària de St Lythans
Imatge
Dades
TipusDolmen i chambered long barrow (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSt Lythans (Gal·les) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBro Morgannwg Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 26′ 33″ N, 3° 17′ 42″ O / 51.442574°N,3.295133°O / 51.442574; -3.295133
Monument protegit al Regne Unit
Activitat
Propietat deCadw Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorCadw Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcadw.gov.wales… Modifica el valor a Wikidata

La cambra funerària de St Lythans (gal·lés: Siambr Gladdu Llwyneliddon) és un dolmen megalític d'una sola pedra, construït al voltant de 6000 ae com a part d'un túmul allargat, durant el període neolític mitjà, en el que ara es coneix com la Bro Morgannwg, Gal·les.

És a 1 km a l'oest del llogaret de St Lythans, prop de Dyffryn Gardens. També es troba aproximadament a 1,6 km al sud de la cambra funerària de Tinkinswood, un cromlec més extens construït en el mateix període.

El dolmen no ha estat completament excavat; és a càrrec de Cadw[1][2][3] l'Agència de Medi ambient de Gal·les.

Ubicació

[modifica]

La cambra funerària es troba en un camp, Maesyfelin, on sovint pasta un ramat de vaques, al sud de St Lythans Road.[4][2][3]

Característiques

[modifica]

Aquesta tomba és un dolmen, la forma més comuna d'estructura megalítica a Europa. Es troba a l'extrem oriental d'un monticle de terra de 27 m de llarg i 11 m d'ample, que forma part d'un túmul allargat amb cambra. És un dolmen del tipus Severn-Cotswold i consta d'una estructura de tres pedres íntegres (ortòstats), que suporten una pedra gran i plana. Totes les pedres són de lutita, que, igual que les utilitzades a Tinkinswood, probablement estaven disponibles. La pedra angular, que s'inclina cap avall de sud-est a nord-oest (el costat esquerre de l'entrada cap a la part posterior, a la dreta), fa 4 m de llarg, 3 m d'ample i 0,7 m d'espessor. L'interior dels dos pals, rectangulars i oposats, s'ha allisat i hi ha un orifici a la part superior de la pedra posterior triangular, semblant a altres dòlmens, com el de Trethevy Quoit, a Cornualla. La cambra funerària té una altura interna mínima de 1,8 m i una alineació est/oest, amb l'entrada orientada cap a l'est. Igual que en la majoria dels cromlecs, és probable que originàriament, la cambra funerària tinguera una esplanada fora de l'entrada i estiguera coberta per un monticle de terra i pedres més petites. Aquest monticle s'ha erosionat, o eliminat, amb el temps, i hi ha deixat només un túmul molt més baix darrere de l'estructura actual. Com la cambra, però, és inusualment alta, és possible que la pedra angular mai estiguera coberta del tot.[3][1][5][6]

Història

[modifica]

Orígens prehistòrics

[modifica]

Des del final de l'última edat de gel (entre 10000 i 12000 ae), alguns caçadors recol·lectors mesolítics d'Europa central migraren a Gran Bretanya. Haurien pogut creuar entre l'Europa continental i Gran Bretanya per terra seca, abans de l'augment postglaciar del nivell del mar, entre els anys 6000 i 7000 ae. Com que l'àrea era molt boscosa i el moviment hauria estat lent, és probable que arribaren també al País de Gal·les amb vaixell des de la península Ibèrica. Aquests pobladors neolítics s'integraren amb els pobles indígenes, i canviaren gradualment el seu estil de vida nòmada de caça i recol·lecció, per convertir-se en agricultors estables. Buidaren els boscs per establir-hi pastures i conrear la terra. Construïren el túmul allargat de St Lythans al voltant de l'any 6000 ae, aproximadament 1.500 anys abans de Stonehenge o la gran piràmide de Kheops. Hi ha més de 150 cromlecs en tot Gal·les, com el de Pentre Ifan a Sir Benfro i Bryn Celli Ddu a Anglesey, del mateix període.[7][8]

Propòsit

[modifica]
Cambra d'enterrament de St Lythans, des del sud-oest

A més de llocs per albergar i honorar els morts, aquests cromlecs podrien ser llocs comunals i cerimonials on, segons el Dr. Francis Pryor, la gent es reuniria "per relacionar-se, adquirir bestiar i bescanviar regals cerimonials." Els cadàvers dels morts probablement devien ser exposats abans que en traslladaren els ossos a la cambra funerària.[9]

Noves cultures

[modifica]

En comú amb les persones que vivien a la Gran Bretanya, durant els segles següents, les persones que visqueren a St Lythans assimilaren nous immigrants i intercanviaren idees durant les cultures de l'edat del bronze, l'edat del ferro i els celtes. Juntament amb les àrees que ara es coneixen com a Brecknockshire, Monmouthshire i la resta de Glamorgan, St Lythans fou colonitzada per una tribu celta britànica: els silurs.

Tot i que l'ocupació romana no ha deixat cap impressió física a St Lythans, la seua gent es cristianitzà i dedicà una església a sant Bleddian, que havia estat enviat a Gran Bretanya per eliminar l'heretgia del pelagianisme. L'actual església de Sant Bleddian, a St Lythans, es va construir aproximadament a 1 km a l'est d'aquest lloc i té un antic teix al cementeri.[10][11]

Història local recent

[modifica]
Església de St Lythans

Al segle xvi, la mansió fou adquirida per la família Button, que va construir la primera casa al nord-oest del túmul. El nom de la mansió es canvià pel de Dyffryn Gardens i la casa es reconstruí al s. XVIII, quan Thomas Pryce en comprà la propietat.

Comentant sobre St Lythans en la seua obra Un diccionari topogràfic del domini de Gal·les, 1811, Nicholas Carlisle diu: "La població resident d'aquesta parròquia, el 1801, era de 72 persones" i assenyala que "ací hi ha un altar druídic". Al 1831, la població havia crescut en més del 50%, una parròquia en el centenar de Dinas-Powis, comtat de Glamorgan, amb 103 habitants. Dyffryn House s'estava utilitzant com "una escola per als nens pobres d'aquesta parròquia". El dolmen havia estat identificat correctament: "Hi ha un cromlec al camp comú de St. Lythan". (D'A Topographical Dictionary of Wales, per Samuel Lewis, 1833). Els registres del cens mostren que la població de St Lythans fluctuà entre 81 (1881) i 136 (1861) durant la resta del s. XIX. El 1939, la finca Dyffryn s'arrendà al Consell del Comtat de Glamorgan per 999 anys.[12]

Anàlisi de llocs locals contemporanis

[modifica]

Poques restes humanes sobreviuen d'aquest període, el neolític primerenc (c. 6400 ae–5300 ae), tot i que estan relativament ben conservades a Black Mountains, Gower i Bro Morgannwg, on s'enterraren fins a 50 individus, de totes les edats -homes, dones i xiquets- en cada cromlec. William Collings Lukis feu una excavació a St Lythans el 1875. Les seues notes, però, es consideren "pobrament registrades". Un informe del 1976 assenyalà que "s'havien trobat restes humanes i ceràmica gruixuda al 1875 en els enderrocs llançats des de l'interior, que en part omplin el buit del pati originari a l'extrem I (sic) del monticle". Algunes troballes de la superfície del cromlec es portaren al Museu Nacional d'Història de St. Fagans, Cardiff. Són una punta de fletxa de sílex amb forma de fulla fina i un fragment de destral de pedra polida. Els treballs de conservació se'n dugueren a terme el 1992–93, quan se'n reemplaçà el sòl i la gespa per cobrir les àrees exposades. El lloc de St Lythans encara no s'ha excavat del tot. Els resultats,però, de les excavacions d'altres llocs són dignes d'esment:[1]

Túmul allargat de Parc Cwm

[modifica]

L'anàlisi musculoesquelètica de les restes humanes trobades a Parc Cwm, Gower, mostra una variació significativa en l'estil de vida segons el gènere. El desenvolupament muscular masculí és major — possiblement a causa de la caça o el pasturatge. En contrast, no es notà aquesta variació en les restes trobades en l'excavació de la propera Tinkinswood.[13]

Goldsland Wood

[modifica]

S'han trobat restes de set humans neolítics en una cova de Goldsland Wood, Wenvoe, prop del cromlech de St Lythans, juntament amb ceràmica i fulles de pedrenyal que daten del 5000 i 5600 ae. Tot i que no hi ha evidència que demostre que els ossos estiguen relacionats amb el lloc, es creu que els cadàvers s'hi col·locaren fins que es descompongueren. Els esquelets s'haurien retirat a llocs com la cambra funerària de St Lythans o de Tinkinswood. Aquest sembla l'únic lloc trobat a l'illa on es va deixar que els cadàvers es descompongueren abans de col·locar-los en tombes comunitàries. La majoria de les restes recuperades eren petits trossos de mandíbula, dits de la mà o dels peus. El jaciment de Tinkinswood contenia restes humanes i terrissa datades de la primerenca edat de bronze, la qual cosa demostra que aquests llocs s'usaren durant moltes generacions.[14][15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «St Lythans Chambered Long Cairn, Maesyfelin; Gwal-y-Filiast». The Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Wales website. Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Wales, 26-07-2007. Arxivat de l'original el 23 de desembre de 2012. [Consulta: 8 agost 2008].
  2. ↑ 2,0 2,1 «About Cadw». Cadw website. Cadw, a division of the Welsh Assembly Government. Arxivat de l'original el 29 de juny de 2011. [Consulta: l'11 agost 2008].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Places to visit: St Lythans Burial Chamber». Cadw website. Cadw, a division of the Welsh Assembly Government. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 7 agost 2008].
  4. ↑ Castleden, Rodney. Neolithic Britain: new stone age sites of England, Scotland, and Wales. Routledge, 1992, p. 383. ISBN 978-0-415-05845-2. 
  5. ↑ «St Lythans — Chambered Tomb in Wales in South Glamorgan». The Megalithic Portal. Andy Burnham, 18-04-2004. [Consulta: 3 agost 2008].
  6. ↑ «St Lythans chambered tomb». Stone Pages website. Paola Arosio and Diego Meozzi. [Consulta: 3 agost 2008].
  7. ↑ «Descripció general: des del neolític fins a l'edat de bronze, 8000–800 ae (pàgina 1 a 6)». BBC History website. BBC, 05-09-2006. [Consulta: 5 agost 2008].
  8. ↑ «La teua guia de Stonehenge, el cercle de pedres megalític preferit del món». lloc web Stonehenge.co.uk. Longplayer SRS Ltd (comercializando como www.stonehenge.co.uk). Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 5 agost 2008].
  9. ↑ «Overview: From Neolithic to Bronze Age, 8000–800 BC (Page 3 of 6)». BBC History website. BBC, 05-09-2006. [Consulta: 5 agost 2008].
  10. ↑ «Pelagian Heresy». The Morgan Clan website. The Morgan Clan, 26-07-1998. [Consulta: 8 agost 2008].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ «Listed Buildings in the Vale of Glamorgan» (PDF). Vale of Glamorgan Council Planning website. Vale of Glamorgan Council, 26-09-2006. Arxivat de l'original el 2019-08-06. [Consulta: 4 agost 2008].
  12. ↑ «GENUKI: St. Lythans». GENUKI website. GENUKI, 17-07-2007. [Consulta: 3 agost 2008].
  13. ↑ History of Wales, 25,000 BC AD 2000, Prys Morgan (Ed), 2001, Tempus, ISBN 0-7524-1983-8, p 20
  14. ↑ «Students Find 5,000 Year Old Human Remains». University of Central Lancashire (UCLan) website. University of Central Lancashire, 25-08-2005. Arxivat de l'original el 7 de març de 2007. [Consulta: 7 agost 2008].
  15. ↑ «Excavations at Goldsland Wood Caves, Cardiff». Lancashire Archaeological Society website. Lancashire Archaeological Society, 14-03-2008. Arxivat de l'original el 2008-11-21. [Consulta: 7 agost 2008].

Bibliografia

[modifica]
  • Douglass W. Bailey, Prehistoric Figurines: Representation and Corporeality in the Neolithic. (Routledge Publishers, 2005) ISBN 0-415-33152-8 .
  • Peter Bellwood, First Farmers: The Origins of Agricultural Societies. (Blackwell Publishers, 2004) ISBN 0-631-20566-7
  • Timothy Darvill, "Long Barrows of the Cotswolds and surrounding areas" (Publisher: Tempus Publishing, 2004) ISBN 0-7524-2907-8
  • Prys Morgan (Ed), "History of Wales 25,000 B.C. A.D. 2000" (Publisher: Tempus Publishing, 2001) ISBN 0-7524-1983-8
  • Frances Lynch, "Megalithic Tombs and Long Barrows in Britain" (Publisher: Shire Publications Ltd, 1997) ISBN 0-7478-0341-2
  • A. Caseldine, "Environmental Archaeology in Wales" (Publisher: Lampeter: St David's University College Department of Archaeology, 1990)
  • Paul Ashbee, "The Earthen Long Barrow in Britain: An Introduction to the Study of the Funerary Practice and Culture of the Neolithic People of the Third Millennium B.C." (Publisher: Geo Books, 1984) ISBN 0-86094-170-1
  • Ian Hodder Burials, houses, women and men in the European Neolithic, D Miller and C Tilley (eds), Architecture and Order (Oxford, Basil Blackwell, 1984)
  • Mark Nathan Cohen, The Food Crisi in Prehistory: Overpopulation and the Origins of Agriculture. (New Haven and London: Yale University Press, 1977) ISBN 0-300-02016-3 .

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cambra funerària de St Lythans
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cambra_funerària_de_St_Lythans&oldid=32965811»