Camillo Sbarbaro
Aparença
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 gener 1888 Santa Margherita Ligure (Itàlia) |
Mort | 31 octubre 1967 (79 anys) Savona (Itàlia) |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica |
Ocupació | poeta, botànic, escriptor, traductor |
Obra | |
Abrev. botànica | Sbarbaro |
Premis | |
Camillo Sbarbaro (1888-1967) va ser un poeta i escriptor italià i un apassionat estudiós dels líquens.[1]
Va néixer el 12 de gener del 1888 a Santa Margarita de Ligúria. El seu pare Carlo era un enginyer i arquitecte.Li tenia molta afecció i li va dedicar dos poemes molt conegudes al seu recul Pianissimo (1914). La seva mare Angiolina Bacigalupo, que tenia di tubercolosi va morir quan només tenia cinc anys.[2]
Va morir el 31 d'octubre de 1967 a Savona (Itàla).
Obres
[modifica]Poesia
[modifica]- Resine, Caimo, Gènova, 1911
- Pianissimo, Edizioni de La Voce, Florència, 1914
- Trucioli (1914-1918), Vallecchi, Florència, 1920
- Liquidazione (1914-1918), Ribet, Torí, 1928
- Rimanenze, All'Insegna del Pesce d'Oro, Milà, 1955
- Primizie, Scheiwiller, Milà, 1958
Prosa
[modifica]- Fuochi fatui, All'insegna del Pesce d'Oro, Milà, 1956
- Scampoli, Vallecchi, Florència, 1960
- Gocce, Scheiwiller, Milà, 1963
- Quisquilie, Scheiwiller, Milà, 1967
Bibliografia
[modifica]- Taffon, Giorgio. Le parole di Sbarbaro: studio sul lessico poetico di Camillo Sbarbaro, con le concordanze di "Resine", "Primizie" e poesie sparse. Roma: Bonacci, 1985.
- Savoca, Giuseppe. , Concordanza delle poesie di Camillo Sbarbaro: concordanza, liste di frequenza, indici, introduzione di Marziano Guglielminetti. Florència: Olschki, 1989.
Referències
[modifica]- ↑ «Camillo Sbarbaro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bocelli, Arnaldo. «Sbarbaro, Camillo». A: Enciclopedia Italiana - II Appendice (en italià). Treccani, 1949.