Vés al contingut

Camp de concentració d'Oranienburg

No s'ha de confondre amb el camp de concentració de Sachsenhausen (1936-1945) igualment a Oranienburg.
Plantilla:Infotaula indretCamp de concentració d'Oranienburg
Imatge
Entrada al camp el 1933-34 Modifica el valor a Wikidata
Tipuscamp de concentració nazi
camp de concentració
camp d'extermini
early camps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaOranienburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 45′ 00″ N, 13° 14′ 00″ E / 52.75°N,13.2333°E / 52.75; 13.2333
Història
Codi de catàlegcontrol d'autoritats EHRI: camps/847. Modifica el valor a Wikidata

El camp de concentració d'Oranienburg va ser organitzat per la Sturmabteilung (SA) des del març del 1933 al lloc d'una antiga fàbrica de cervesa a la ciutat brandenburguesa d'Oranienburg al nord de Berlín. Va ser un dels primers camps de concentració improvisats després de la presa del poder pel partit nazi el 30 de gener del mateix any. Fins que el camp va tancar al juny de 1934 uns tres mil homes i tres dones hi van ser empresonats. Almenys setze presoners van ser assassinats per les guàrdies, entre d'altres l'escriptor anarquista Erich Mühsam (1878-1934).[1]

Sota el concepte eufemístic de Schutzhaft (detenció protectiva) es podia empresonar qualsevol persona considerada com hostil o perillós per al règim, sense cap intervenció jurídica o incriminació concreta. En pocs mesos després del cop d'estat, li calia ràpidament al partit una xarxa de camps i presons improvisades, organitzades en fàbriques abandonades, monestirs, presons o magatzems. KZ Oranienburg va ser un dels primers d'aquesta fase del nazisme. S'hi van detenir funcionaris destituïts, mandataris polítics locals i nacionals, periodistes de ràdio, membres dels partits comunista i socialdemòcrata, artistes i altres dissidents crítics del règim.

El 21 de març del 1933 la SA va arrestar quaranta comunistes, els primers a ser empresonats als terrenys de la fàbrica d'Oranienburg. Havien de netejar l'edifici i els seus entorns i equipar el camp. El 16 de maig del 1933 el camp va ser reconegut oficialment com a institució estatal del Reich. A poc a poc la capacitat va ser augmentat fins a poder rebre uns 1.400 presoners custodiats per uns 170 agents de la SA o de la policia normal. Quan l'obra de construcció del mateix camp va ser acabada, els presoners van ser emprats per a obres d'infraestructura a la ciutat. La vida quotidiana era caracteritzada per càstigs cruels i arbitraris, privacions i abusos, sobretot al «batalló jueu».[2]

Després de la nit dels ganivets llargs el 30 de juny del 1934, la SA va perdre molt de poder i la Schutzstaffel (SS) va prendre el control del camp. El 13 de juliol els presoners van ser transferits al camp de concentració de Lichtenburg. Durant la guerra l'edifici abandonat va ser destruït, després de la guerra s'hi va construir una comissaria i només queda una placa commemorativa d'Erich Mühsam. El 2001 el Neues Museum (museu nou) d'Oranienburg va estrenar una exposició permanent dedicada al camp. La proximitat del gegantesc camp de Sachsenhausen, obert el 1936 igualment a Oranienburg, ha eclipsat la memòria del primer camp a la mateixa ciutat.

Referències

[modifica]
  1. «1933 – 1934 Oranienburg concentration camp» (en anglès). Memorial and Museum Sachsenhausen. Oranienburg: Brandenburg Memorials Foundation, s.d.. Arxivat de l'original el 2011-07-20. [Consulta: 1r maig 2015]. «The empty brewery was first turned into a primitive camp to hold up to 700 prisoners, with 14 SA personnel. This was doubled in the summer of 1933. During the same time the number of SA guards increased from 50 to 170, with the help of camp personnel - acting as special police - and regular police officers.»
  2. «Everyday life» (en anglès). Memorial and Museum Sachsenhausen. Oranienburg: Brandenburg Memorials Foundation, s.d.. Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 1r maig 2015]. «as of May 1933 the prisoners worked for the town of Oranienburg on the roads, rail and water infrastructure and forestry. Daily life in the camp was full of punishment, harassment and abuse - especially for the prisoners in the 'Jewish company'»