Vés al contingut

Camp de concentració de Mißler

Plantilla:Infotaula indretCamp de concentració de Mißler
Imatge
Tipuscamp de concentració nazi
camp de concentració Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFindorff (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 53° 05′ 37″ N, 8° 48′ 08″ E / 53.0936°N,8.8022°E / 53.0936; 8.8022
Història
Codi de catàlegcontrol d'autoritats EHRI: camps/2062. Modifica el valor a Wikidata

El camp de concentració de Mißler va ser un dels primers camps de concentració nazi que es va establir a Bremen a finals de març de 1933 a iniciativa del senador i Sturmabteilung Theodor Laue a les instal·lacions de l'agència d'emigració del comerciant Friedrich Mißler.[1][2]

Sota la direcció del Hauptsturmführer Otto Löblich, 148 presoners, principalment comunistes, van ser-hi confinats inicialment sota detenció protectiva. Més endavant els presoners van arribar a ser 300. L'1 de setembre de 1933, el Bremer Nachrichten va informar sobre el trasllat dels presoners a un vaixell de transport fluvial a l'estuari d'Ochtum.[3]

Des de 1983, una placa commemorativa creada per Fritz Stein amb una cita de Kurt Tucholsky commemora la història del lloc.[4] Actualment sols dues plaques recorden l'antic camp de concentració, que estan adossades al lloc on es trobaven les sales d'emigrants, enderrocades l'any 1986.[3]

Entre els presoners hi havia el professor de música Hermann Böse, l'escultor Klaus Bücking, l'actor Edgar Bennert, el líder del Reichsbanner i diputat de l'SPD Oskar Drees, el després editor del Bremer Tageszeitungen Hans Hackmack i el diputat del Reichstag de l'SPD Alfred Faust.

Referències

[modifica]
  1. «Dokumentationsstätte - Tafel 5». [Consulta: 18 agost 2022].
  2. «ANNO, Das interessante Blatt, 1933-10-05, Seite 3». [Consulta: 18 agost 2022].
  3. 3,0 3,1 «AKENS Informationen 36, Wollenberg: Vom Freiwilligen Arbeitsdienst zum Konzentrationslager». [Consulta: 18 agost 2022].
  4. Gedenkstätten für die Opfer des Nationalsozialismus. Eine Dokumentation, Band 1. Bundeszentrale für politische Bildung, Bonn 1995, ISBN 3-89331-208-0, S. 211f.