Campanar de Giotto

Infotaula edificiCampanar de Giotto
Nom en la llengua original	(it) Campanile di Giotto
Dades
Tipus	Campanar i torre
Part de	centre històric de Florència, Piazza del Duomo i Santa Maria del Fiore
Arquitecte	Arnolfo di Cambio; Giotto di Bondone
Construcció	1298
Ús	Campanar
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Mesura	84,7 () × 14,45 () m ;
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Florència (Itàlia)
Localització	Piazza del Duomo
	43° 46′ 24″ N, 11° 15′ 24″ E / 43.77346°N,11.25653°E
Format per	Profeta pensatiu
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Florència
Religió	catolicisme
Treballadors	2 (2011)
Lloc web	duomo.firenze.it…

El campanar de Giotto és la torre campanar de l'església Santa Maria del Fiore, catedral de Florència, situada a la plaça del Duomo.

Història

La seva creació es remunta al segle xiii, data del començament de la construcció de la nova catedral dirigida per Arnolfo di Cambio. La seva posició és inhabitual, alineada amb el front de l'església, probablement a causa de la necessitat d'alliberar la zona posterior per a l'enorme cúpula prevista en el projecte d'Arnolfo di Cambio. Després de la mort d'Arnolfo el 1302, el pintor Giotto di Bondone reprèn la construcció el 1334 com a mestre paleta^[1] i s'ocupa primer de la construcció de la base de la torre. El seu projecte global (mai realitzat) d'una altura de 110-115 metres, preveia un cim piramidal d'aproximadament 30 metres d'altura. Mor el 1337, deixant l'obra per acabar i el seu nom a la torre. Andrea Pisano continua els treballs, però mor també durant l'epidèmia de pesta negra del 1348. La torre seria finalitzada per Francesco Talenti, que reprèn la construcció el 1349. Talenti li dona la seva forma actual definitiva resolent el problema d'equilibri de l'edifici amb pilastres que permeten grans obertures.

L'edifici actual

Amb una base quadrangular de 14,45 metres i una altura de 84,70 metres, està compost dels elements arquitectònics següents, per nivell:

Una base decorada:
- En el primer registre, amb medallons hexagonals que representen la Caiguda original i la Redempció pel treball.
- En el segon, amb decoració de diamants que contenen figures simbòliques dels planetes, les virtuts, les arts liberals i els sagraments.
Al segon nivell hi ha estàtues dels profetes i les sibil·les.
Els últims tres nivells tenen obertures bessones.
La terrassa del cim és accessible per una escala de 414 graons, cim que acaba amb un fals arc.

Els cinc nivells estan recoberts de marbres policromats com els de la catedral i els del baptisteri de Sant Joan; aquests marbres són principalment marbre blanc de Carrara, verd de Prato, rosa de Maremma i vermell de Siena.

Els baixos relleus i les escultures són còpies els originals de les quals es conserven al Museo dell'Opera del Duomo.

Descripció per nivell

La base

Els baixos relleus hexagonals a baix i en diamant en el nivell superior són difícils d'atribuir ja sigui a Andrea Pisano, Lucca della Robbia o Giotto.

Cara oest

1. la Creació de l'home
2. la Creació de la dona
3. la Llei del treball
4. la Vida pastoral
5. la Música
6. la Metal·lúrgia
7. la Invenció del vi

Els diamants del nivell superior:

Els set astres: Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Júpiter, Saturn.

Cara sud

8. l'Astronomia
9. l'Arquitectura
10. l'Art del terrissaire
11. l'Art d'entrenar cavalls
12. l'Art del teixidor
13. la Promulgació de les lleis
14. l'Exploració de noves regions

Els diamants del nivell superior (del taller d'Andrea Pisano):

Les Virtuts teologals: Fe, Esperança, Caritat.
Les Virtuts cardinals: Prudència, Justícia, Temprança, Força.

Cara est

15. la Navegació
16. la Justícia social
17. l'Agricultura
18. el Comerç
19. la Geometria

Els diamants del nivell superior (del taller d'Andrea Pisano):

Les Arts del discurs: Gramàtica, Dialèctica, Retòrica
Les Arts del Quadrívium: Aritmètica, Música, Geometria i Astronomia.

Cara nord

20. l'Escultura
21. la Pintura

Els darrers cinc relleus són obra de Luca della Robbia:

Eli Donat o Priscià (gramàtica)
Plató i Aristòtil (retòrica i dialèctica o filosofia)
Aríon o Orfeu (música)
Euclides i Pitàgores (geometria i aritmètica)
Claudi Ptolemeu (astronomia)

Els diamants del nivell superior:

Els set sagraments: Baptisme, Confessió, Casament, Ordenació, Confirmació, Eucaristia, Extrema Unció (atribuïts a Alberto Arnoldi o a Maso di Banco)

En el timpà del portal: una Madonna col Bambino d'Andrea Pisano.

Els nínxols amb arcs

En total n'hi ha setze, quatre per costat, rematats en el nivell superior per nínxols simulats buits.

Cara nord

Sibil·la de Tíbur, Andrea Pisano
David, Andrea Pisano
Salomón, Andrea Pisano
Sibil·la Eritrea, Andrea Pisano

Cara sud

Profeta Moisès, Andrea Pisano o Maso di Banco
Profeta, Andrea Pisano
Profeta, Andrea Pisano o col·laborador
Profeta, Andrea Pisano o Maso di Banco

Cara est

Profeta barbut, Donatello
Profeta, Nanni di Banco.
El Sacrifici d'Isaac per Abraham de Donatello i Nanni di Bartolo.
Profeta, anomenat el pensador, de Donatello

Referències

↑ Guasti, Cesare. Santa Maria del Fiore: La costruzione della chiesa e del campanile (en italià). Arnaldo Forni, 1974, p. 43.

Vegeu també

Bibliografia

Jepson, Tim (2001). Jepson, Tim. The National Geographic Traveler Florence & Tuscany. Washington, D.C.: National Geographic Society, 2001. ISBN 90-215-9720-9.
(en alemany) Wirtz, Rolf C. (2005). Wirtz, Rolf C. Kunst & Architektur, Florenz. Tandem Verlag GmbH, 2005. ISBN 3-8331-1576-9.
Montrésor, Carlo (2000). Montrésor, Carlo. The Opera del Duomo Museum in Florence. Florence, Italy: Mandragora, 2000. ISBN 88-85957-59-5.
(en alemany) von Schlosser, Julius (1896). von Schlosser, Julius. Quellenbuch zur Kunstgeschichte des abendländischen Mittelalters. Ausgewählte Texte des vierten bis fünfzehnten Jahrhunderts, gesammelt von Julius von Schlosser.. Wien, C. Graeser, 1896. ISBN 88-7166-096-X. von Schlosser, Julius. Quellenbuch zur Kunstgeschichte des abendländischen Mittelalters. Ausgewählte Texte des vierten bis fünfzehnten Jahrhunderts, gesammelt von Julius von Schlosser.. Wien, C. Graeser, 1896. ISBN 88-7166-096-X. (Describes the relations between Florentine art and medieval scholastic doctrines.)
Giorgio Verdiani, Firenze delle Torri: Architetture verticali i lloro intorno, Firenze, Alinea 2005 ISBN 88-8125-647-9

Zoom View de Campanile de Giotto Arxivat 2011-11-01 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campanar de Giotto

[1] Guasti, Cesare. Santa Maria del Fiore: La costruzione della chiesa e del campanile (en italià). Arnaldo Forni, 1974, p. 43.

[1]