El Campanar de Sant Menna és el que queda de l'antiga església parroquialromànica de Sentmenat, al Vallès Occidental. El campanar de Sant Menna és romànic de planta quadrada datat al segle xii, encara en ús. Té dos pisos i presenta murs d'aparell de carreus. Al primer pis, la finestra és d'arc de mig punt i al segon, les finestres són geminades i la teulada amb quatre aiguavessos. Està restaurat i, antigament, la creu que el coronava era de pedra però en l'actualitat, hi ha una de ferro. El campanar de l'antiga església de Sant Menna, és l'únic testimoni de la desapareguda església antiga que es va esfondrar al segle xviii (1745). La tipologia del campanar permet situar la seva construcció cap a finals del segle xi o principis del segle xii. Sembla que l'obra va ser construïda sobre l'absis d'un edifici preromànic (segles IX-X).[1]
El campanar conservat es fonamenta sobre l'antic absis de l'església paleocristiana datada al segle v. Aquest temple, format per una sola nau de planta rectangular pavimentat amb opus signinum, un absis també rectangular i amb una aula annexa, és rar entre els tipus peninsulars paleocristians, però similar al de presó de Sant Vicent, Sainte-Geneviève (Saint-Dennis, París, França) o Tiffeltassine (Algèria), presentava també presbiteri. A més també es documentà arqueològicament l'ús de l'antiga església com a necròpoli detectant-s'hi una vintena d'inhumacions tant d'adults com d'infants. Als encontorns també s'hi detectà la presència d'inhumacions i restes de diverses sitges terreny excavat parcialment.[2]
↑«Campanar de l'església parroquial de Sant Menna». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 novembre 2015].
.jpg)
PDF). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [Girona], Vol. XXXVIII, 1996 - 97, p. 1331-1335 [Consulta: 11 novembre 2016].
