Campaneta gran
Campanula speciosa  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Campanulaceae |
| Gènere | Campanula |
| Espècie | Campanula speciosa Pourr., 1788 |
.svg){kind=icon}
La campaneta gran (Campanula speciosa)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Campanula dins la família de les campanulàcies (Campanulaceae).[2]
Addicionalment pot rebre els noms de campanes, campaneta, campànula gran i repunxó.[1]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia perenne amb fulles estretes, lanceolato-linears d'entre 12 i i 25 cm de llarg, una mica dentades i agrupades a la base de la tija en una roseta basal. La tija es renova cada any i pot atènyer entre 50 i 60 cm d'altura, amb fulles i flors blaves o violàcies a les axil·les de les fulles. La planta es caracteritza per ser híspida, amb pèls drets i poc o molt punxents presents a diferents parts, com ara les fulles, els peduncles de les flors o el calze. La corol·la és formada per cinc pètals soldats, i el calze per cinc sèpals. Les flors s'agrupen en una inflorescència paniculoide subcorimbiforme.[3][4][5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1788 a la publicació Histoire et mémoires de l'Académie royale des sciences, inscriptions et belles lettres de Toulouse pel botànic francès Pierre André Pourret (1754-1818).[6][7]
Subespècies
[modifica]Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues subespècies següents :[2]
La subespècie speciosa es caracteritza per la seva corol·la campanulada cilíndrica i l'estil inclús, sense sobersortir fora de la corol·la. Es troba als Pirineus, el Sistema Mediterrani Català, els Ports de Morella i algunes zones d'Occitània. La subespècie affinis es caracteritza per una corol·la campanulada cònica amb l'estil exsert, l'estigma sobresurt clarament de la corol·la. És endèmica del Sistema Mediterrani Català.[4][8]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims homotípics de Campanula speciosa:[2]
- Sinònims homotípics
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Campanula speciosa». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Campanula speciosa Pourr.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ Nuet i Badia, Josep; Panareda i Clapés, Josep M. «Flora de Montserrat – La campaneta gran». Butlletí del Santuari [Montserrat], segona època, núm. 13, setembre-desembre 1985.
- ↑ 4,0 4,1 Bolòs i Vigo, 1995, p. 649-650.
- ↑ Grey-Wilson i Blamey, 1984, p. 232.
- ↑ «Campanula speciosa Pourr.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Pourret, 1788, p. 309.
- ↑ «Campaneta gran. Campanula speciosa ssp.affinis». El medi natural del Bages i del Moianès. Institució Catalana d'Història Natural. [Consulta: 4 juliol 2024].
Bibliografia
[modifica]- Grey-Wilson, Christopher; Blamey, Marjorie. Guide complet des fleurs de montagne : Alpes, Pyrénées, Apennins, Vosges, Jura, Massif Central (en francès). Delachaux & Niestlé S.A., 1984. ISBN 2-603-0054-9.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. vol. III. Barcelona: Ed. Barcino, 1995. ISBN 84-7226-657-5.
- Pourret, Pierre André «Extrait de la Chloris Narbonensis, renfermée dans la relation d'un voyage fait depuis Narbonne jusqu'au Montserrat, par les Pyrénées.» (en francès i llatí). Histoire et mémoires de l'Académie royale des sciences, inscriptions et belles lettres de Toulouse [Tolosa de Llenguadoc], vol. 3, 1788, pàg. 297-334.