Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)
Campanya dita dels Cinc Anys  | |
|---|---|
| Tipus | campanya militar |
| Data | 1393 |
| Lloc | Kurdistan |
| Participants | Imperi Timúrida |
La campanya del Kurdistan de 1393 foren les operacions militars realitzades per Tamerlà o pels seus nets i amirs a la regió del Kurdistan i centre i sud de l'Iraq Arabí durant el 1393.
Kurdistan, comarca de Derbent
[modifica]Muhammad Sultan havia estat enviat a Kurdistan, a la comarca de Derbent. Després de matar a molts i com a exemple uns set-cents guerrers kurds foren apressats i tirats des de dalt d'una muntanya. A partir d'aquell moment la resistència fou molt escassa. Assegurada tota la zona el príncep va tornar per Derbent Tashi Khatun (o Demur Kapi) cap a l'Iraq Arabí on el seu avi l'esperava.
Tikrit
[modifica]Tamerla va saber que a Tikrit (o Tekrit), una ciutat considerada gairebé impregnable, s'havien refugiat bandits, rebels i sediciosos des de feia temps i atacaven a les caravanes, especialment a les que anaven o venien d'Egipte i Síria i no solament les robaven sinó que mataven als viatgers i que cap governant ho havia pogut evitar. Timur va enviar una expedició tenint al capdavant al príncep genguiskhànida txagataïda Burhan Aghlan i a Yaik Sufi, Jalal Hamid, Shah Malik i Said Khoja, que va anar a assetjar Tikrit.
Tamerlà va abandonar Bagdad el 8 de novembre; va deixar a la ciutat a l'amir Osman Abas, que havia estat ferit en un combat i va rebre una pensió de mil dinars. Tamerlà va acampar a la tomba de Shaykh Bahlul. Va enviar per davant al seu fill Xah Rukh i va avançar durant un dia, després va pujar pel Tigris i va desembarcar a la nit; va dormir a la vora del riu i l'endemà va seguir per terra arribant a un llac anomenat el Gran Llac (llac Therthar) on va acampar; al dia següent va acampar a Anna i al dia següent a Lekharma. El 14 de novembre de 1393 era a Harbi i al dia següent a Bandasar on va fer nit; al dia següent era a Ghez Setani; allí van fer una cacera de lleons (que eren abundants al país) i se’n van caçar cinc. El 17 de novembre va arribar a Tikrit i va ordenar començar l'atac.
En aquest moment van acudir el príncep Yarali de Mossul i el Shaik Ali Oirat d'Arbela que es van postrar als peus de Timur i li van oferir regals (9 de cada segons la tradició). Però Tikrit seguia resistint i Timur va ordenar la seva captura a tot preu; Tikrit havia estat construïda a la vora del Tigris (el Dedgele àrab) pels sassànides en una zona rocosa i fortificada al llarg dels anys de manera que era molt difícil d'accedir-hi; la fortalesa estava al punt mes alt de la roca; el cap de la fortalesa era Hassan Tikriti, que al saber de l'arribada de Timur li va enviar al seu germà menor que ell, per oferir la seva submissió i els seus servis; va també portar alguns regals i fou ben rebut i se’l va deixar tornar per dir al seu germà que havia de presentar-se com un valent i que no tenia res a témer, però Hassan no se’n va refiar i va decidir resistir. Durant tres dies la fortalesa va estar sota atac i finalment Hassan va enviar a la seva mare a intercedir per ell; la mare portava regals i la oferta d'entregar al germà i fill de Hasan com a ostatges; Timur va accedir a perdonar a Hassan a condició de sortir, sinó el feia responsable de tota la sang que es vessaria; això va inquietar a la mare i després a Hassan quan ho va saber, i va decidir no sortir. El setge avançava, ja estaven a la vora de les muralles i havien enderrocat una torre obligant a evacuar el terreny a la rodalia. Fins a 72.000 homes participaven al setge que anava progressant. Hassan, veient que la caiguda era imminent, va enviar un ambaixador per confessar la seva culpa i Timur va respondre que només el perdonaria si sortia; l'endemà Hasan va enviar un missatger a Xah Rukh per demanar la seva protecció i la seva intercessió que el príncep li va prometre; li va enviar al seu germà per exposar la seva angoixa i la sincera voluntat d'ell i tots els assetjats d'obeir lleialment a Timur; Xah Rukh va portar al germà a Timur que va reiterar que si Hassan no anava en persona no el perdonaria i el va reenviar a la fortalesa; els dos germans i altres van acordar que era millor no rendir-se i combatre fins al final. El 3 de desembre els miners de Timur van aconseguir enderrocar les muralles i el 8 de desembre la conquesta es va consumar. El defensors van ser massacrats.[1]
Iraq Arabí
[modifica]El 14 de desembre Timur va tornar a Harbi on va organitzar una cacera. Allí va anar Muhammad Sultan que venia de Wasit; Mubashir Bahadur i Arghun Shah que venien de l'altre costat del Tigris; Miran Shah que havia anat a Hilla i a Bàssora i venia d'aquesta darrera (on havia deixat el govern a Malek Sarbadar, antic rebel ara al seu servei); Yadghiar Barles i Jahan Shah Jaku que van arribar junts; Muhammad Dervix Barles, Ismail Barles i Shaikh Ali Marghub, que venien d'un altra ruta; tots ells havien establert les lleis de Genguis Kan a l'Iraq Arabí i havien imposat la obediència als caps de tribu i prínceps, matant molts àrabs sobretot als que atacaven caravanes de pelegrins, i saquejant els seus territoris. El darrer en arribar fou l'amir Osman Bahadur, ja recuperat de les seves ferides, que portava tot l'equipatge imperial.[2]
Amabaixada al sulta mameluc Barquq (1393)
[modifica]Timur va decidir per aquest temps enviar una ambaixada al sultà mameluc Barquq dirigida pel reconeguda expert diplomàtic Shaykh Sawa, per oferir un acord d'amistat i bon veïnatge.[3] Aquesta iniciativa responia segurament a que Timur va saber que Toktamix estava reunint un altre exèrcit i estava buscava una aliança amb el sultà Barsuq d'Egipte.[4]