Campelles (Vilafranca de Conflent)
Tipus | despoblat | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | França | |||
Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
Regió | Occitània | |||
Departament | Pirineus Orientals | |||
Comarca | Conflent | |||
Comuna | Vilafranca de Conflent | |||
Geografia | ||||
Altitud | 1.059,2 m | |||
Bell-lloc és un despoblat a 1.059,2 m d'altitud, de la comuna de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord. Havia estat una comuna independent que fou annexada a Vilafranca de Conflent entre 1790 i 1792.
Les seves restes estan situades[1] a la zona nord de l'enclavament de Bell-lloc, al nord-oest del Fort Libèria i al sud-oest de Bell-lloc.
S'hi conserva, restaurada, l'antiga església de Sant Esteve de Campelles, romànica, que de vegades és anomenada, erròniament, Sant Esteve de Bell-lloc. Poble i església estan documentats des del segle X: eccl. in Campilias (906 i 968), villare Campeles (1059), eccl. S. Stephani de Campellis (1403). El segle X pertanyia a Santa Maria de Ripoll, i després passà a Sant Joan de les Abadesses. El segle x, Sant Miquel de Cuixà hi tenia nombrosos alous, i el 1217 fou donat, juntament amb Bell-lloc al priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent. Campelles pertanyia als senyors de Bell-lloc.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «189 - Vilafranca de Conflent». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Vilafranca de Conflent». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.