Vés al contingut

Campionat Manomanista de pilota basca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat Manomanista de pilota basca
Imatge
Atano III i Gallastegui en la final de 1948.
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
EsportBasque pelota in short pelota court singles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
EstatPaís Basc Modifica el valor a Wikidata

El Campionat Manomanista de pilota basca és un torneig mà a mà, o siga, per a dos pilotaris professionals de la Liga Española de Pelota a Mano.

A diferència del Quatre i Mig, en el Manomanista es pot jugar la pilota en tot el frontó, per tant, s'hi veuen partides de resistència i en què la col·locació a la canxa és fonamental.

Història

[modifica]
Palmarés històric[1]
A. Campió Res. Subcampió Frontó
2019 Irribarria 22—20 Urrutikoetxea Bizkaia
2018 Altuna III 22—18 Olaizola II Bizkaia
2017 Bengoetxea VI 22—14 Irribarria Bizkaia
2016 Irribarria 22—13 Urrutikoetxea Bizkaia
2015 Urrutikoetxea 22—19 Olaizola II Bizkaia
2014 Martinez de Irujo 22—09 Retegi Bi Atano III
2013 Olaizola II 22—07 Martinez de Irujo Bizkaia
2012 Olaizola II 22—07 Martinez de Irujo Bizkaia
2011 Xala 22—19 Olaizola II Bizkaia
2010 Martinez de Irujo 22—13 Xala Ogeta
2009 Martinez de Irujo 22—12 Olaizola II Atano III
2008 Bengoetxea VI 22—11 Barriola Atano III
2007 Olaizola II 22—10 Barriola Atano III
2006 Martinez de Irujo 22—17 Olaizola II Atano III
2005 Olaizola II 22—18 Martinez de Irujo Atano III
2004 Martinez de Irujo 22—12 Xala Atano III
2003 Patxi Ruiz 22—07 Olaizola II Atano III
2002 Abel Barriola 22—03 Beloki I Atano III
2001 Beloki I 22—08 Patxi Eugi Atano III
2000 Patxi Eugi 22—13 Beloki I Atano III
1999 Patxi Eugi 22—11 Elkoro Eibar
1999 Beloki I 22—09 Arretxe I Atano III
1998 Beloki I 22—13 Patxi Eugi Atano III
1997 Arretxe I 22—18 Aitor Elkoro Atano III
1996 Patxi Eugi 22—19 Arretxe I Atano III
1995 Beloki I 22—15 Errandonea Atano III
1994 Arretxe I 22—12 Errandonea Ogeta
1993 Retegi II 22—19 Galartza III Atano III
1992 Galartza III 22—12 Retegi II Atano III
1991 Galartza III 22—15 Retegi II Atano III
1990 Retegi II 22—08 Tolosa Atano III
1989 Tolosa 22—19 Retegi II Atano III
1988 Retegi II 22—09 Galartza III Atano III
1987 Retegi II 22—16 Tolosa Atano III
1986 Retegi II 22—12 Tolosa Atano III
1985 Retegi II 22—13 Galartza III Anoeta
1984 Retegi II 22—21 Galartza III Anoeta
1983 Retegi II 22—16 Galartza III Anoeta
1982 Retegi II 22—09 García Ariño IV Anoeta
1981 Retegi II 22—11 García Ariño IV Anoeta
1980 Retegi II 22—14 Maiz II Anoeta
1979 Bengoetxea III 22—10 García Ariño IV Ogeta
1978 Bengoetxea III 22—13 García Ariño IV Anoeta
1977 Gorostiza 22—12 García Ariño IV Adarraga
1976 Lajos lesió → Retegi I
1975 Retegi I 22—14 Lajos Anoeta
1974 Retegi I 22—21 Gorostiza Anoeta
1973 Retegi I 22—20 Tapia Eibar
1972 Retegi I retirada Lajos
1971 Lajos 22—17 Retegi I Anoeta
1970 Retegi I 22—12 Lajos Anoeta
1969 Retegi I 22—08 Atano X Bergara
1968 Atano X 22—17 Azkarate Anoeta
1967 Azkarate 22—18 Atano X Anoeta
1966 Atano X 22—13 Azkarate Eibar
1965 Azkarate 22—17 Atano X Anoeta
1964 Azkarate 22—14 García Ariño I Anoeta
1963 García Ariño I 22—02 Azkarate Beotibar
1962 Azkarate 22—21 García Ariño I Vitòria
1961 Azkarate 22—07 Etxabe X Bergara
1960 Azkarate 22—19 Ogeta Eibar
1959 Ogeta 22—13 García Ariño I Bergara
1958 Ogeta 22—07 Arriaran II Beotibar
1957 García Ariño I 22—11 Arriaran II Deportivo
1956 Arriaran II 22—13 García Ariño I Eibar
1955 Arriaran II 22—13 Soroa II Eibar
1954 Soroa II 22—04 Barberito I Eibar
1953 Barberito I retirada Gallastegi
1951 Gallastegi 22—14 Akarregi Bergara
1950 Gallastegi 22—15 Akarregi Eibar
1948 Gallastegi 22—06 Atano III Bergara
1946 Atano III 22—16 Akarregi Eibar
1944 Atano III 22—08 Felipe Deportivo
1942 Atano III 22—07 Atano VII Donostia
1940 Atano III 22—08 Txikito d'Iraeta Donostia

Segons els aficionats, la millor final del Manomanista fon la del 1974 entre Retegi I i Gorostiza, l'un esquerrer i l'altre dretà: disputada el 13 de maig a migdia, amb Martín Ezkurra i Jesús García Ariño com a botilleros, la postura eixí favorable a Retegi, que ja havia guanyat quatre de les cinc finals anteriors: el campió dominà l'encontre fins al 16 per 12 a favor, però Gorostiza aconseguí igualar el marcador a 21; amb Retegi al traure, Gorostiza estigué a punt de salvar l'última pilotada amb una llargada que no aplegà a la xapa. Ambdós pilotaris recordaven la partida i l'última jugada com a definitòries.[2]

  • 1977: La final la juguen Gorostiza i García Ariño IV, ambdós d'Atxondo.
  • 1999: S'hi juguen dos campionats paral·lels per desavinences entre les empreses organitzadores, Asegarce i Aspe.

La final del 2006 entre Martinez de Irujo i Olaizola II, emesa per EiTB, tingué un 39,3% de quota de pantalla.[3]

Xala, 2011

El 2011, Yves Salaberry Xala estigué a punt de no jugar per culpa d'una operació d'apendicitis el 6 de juny, però al remat no només disputà la final —ajornada primer del 12 al 19 de juny per Olaizola i, en acabant, al 3 de juliol a petició de Xala— contra Aimar Olaizola II, amb un 17 per 12 advers, sinó que la guanyà 19 per 22 contra pronòstic: el partit començà amb Xala en avantatge, però a partir del 9 a 9 i el canvi de pilota, Olaizola se situà 17 per 10 en millor forma que el seu adversari; tanmateix, Xala aconseguí dur el joc al seu terreny i, encara que Olaizola va cometre pocs errors, no era capaç de tornar les pilotades de l'esquerrà (vint dels vint-i-dos punts del guanyador foren propis, sense falta del contrari).[4] Fins llavors, l'únic esquerrer guanyador del Manomanista havia sigut Retegi I.

Martinez de Irujo guanyà la seua última final el 2014 front a l'aspirant Retegi Bi: el veterà no dona opció a Retegi, el qual —després de sol·licitar temps amb 7 per 1 en contra— només pogué acurtar la distància 10 a 6; llavors Irujo feu un recés i continuà marcant fins a 21 per 7; Retegi encara feu dos jocs abans del 22 a 9 final.[5]

El 2015, Mikel Urrutikoetxea sorprengué els aficionats en véncer 19 per 22 a Olaizola en hora i mitja de partit que, al remat, es resolgué a favor de l'aspirant: mb vint-i-sis anys, Urrutikoetxea, dominà de primeres malgrat la veterania d'Olaizola (trenta-cinc anys i quatre voltes campió del mà a mà), que no es deixà avasallar i pogué igualar a 19 jocs abans que el pilotari blau fera els tres jocs decisius, els últims dos del traure.[6]

El 2016, Iker Irribarria esdevingué el campió més jove amb dèneu anys, un rècord que fins llavors havia conservat Ruben Beloki de 1995 ençà, quan guanyà amb vint anys: Irribarria, que havia disputat el campionat des de les eliminatòries, eixí a jugar sense pressió malgrat ser la seua primera final i tindre a la contra el campió vigent, Urrotikoetxea; el partit estigué igualat fins a 11 per 13, moment a partir del qual Irribarria dominà el joc fins al 13-22 final.[7]

El 2017 Bengoetxea VI tornà a guanyar la final, nou anys després de la primera: el seu rival, Iker Irribarria, aprofità l'altura del frontó Bizkaia per a avançar-se 5 a 1, però Bengoetxea guanyà terreny a poc a poc i aplegà a un avantatge de 12 per 17; encara que el frontó afavoria Irribarria, després d'igualar a 17 i a 18 Bengoetxea feu els últims jocs fins al 18-22 final.[8]

La final del 2018, disputada diumenge 27 de maig al frontó Bizkaia, coronà un campió inèdit, Jokin Altuna III d'Amezketa, que superà al veterà Aimar Olaizola II amb només vint-i-dos anys: la final començà amb Olaizola sempre per davant de l'aspirant, però Altuna sabé aprofitar millor el traure i aplegà a la mitja part amb un 8 a 12 a favor; Olaizola feu els millors jocs del partit i aconseguí acurtar la distància a un joc (13 a 14), però Altuna feu el 15 clau i sentencià la partida 18 per 22 amb poca oposició. El tercer classificat del campionat fon Joseba Ezkurdia.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Txapelketaren historiala» (en basc). Asegarce. [Consulta: 31 agost 2018].
  2. Tino Rey «La mejor final de la historia del Manomanista» (en castellà). El Correo Vasco, 26-05-2017 [Consulta: 1r setembre 2018].
  3. Paco Cerdà Arroyo; Purificació Garcia Mascarell «El referent basc». La revolució va de bo!: La modernització de la pilota valenciana. Universitat de València, pàg. 215 [Consulta: 2 novembre 2018].
  4. EFE «'Xala' se lleva la 'txapela' en la final del Manomanista en el frontón de Bizkaia» (en castellà). El Mundo. EFE, 04-07-2011 [Consulta: 20 octubre 2018].
  5. «5ª txapela para Martínez de Irujo» (en castellà). Eitb, 29-06-2014 [Consulta: 30 octubre 2018].
  6. Manista.com «Urrutikoetxea dona la sorpresa i guanya la seua primera txapela». PilotaViu. EFE, 29-06-2015 [Consulta: 13 octubre 2018]. Arxivat 13 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. 21iguales «Irribarria fa història i aconsegueix la seua primera txapela». PilotaViu. 21iguales, 30-05-2016 [Consulta: 11 octubre 2018]. Arxivat 11 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  8. 21iguales «Bengoetxea es proclama campió del Manomanista després d'una gran final». PilotaViu. 21iguales, 29-05-2017 [Consulta: 8 octubre 2018]. Arxivat 8 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  9. 21iguales «Altuna III continua fent història en la pilota basca». PilotaViu. 21iguales, 28-05-2018 [Consulta: 7 octubre 2018]. Arxivat 7 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.