Campionat Manomanista de pilota basca
Tipus | competició esportiva |
---|---|
Esport | Basque pelota in short pelota court singles (en) |
Localització i dates | |
Estat | País Basc |
El Campionat Manomanista de pilota basca és un torneig mà a mà, o siga, per a dos pilotaris professionals de la Liga Española de Pelota a Mano.
A diferència del Quatre i Mig, en el Manomanista es pot jugar la pilota en tot el frontó, per tant, s'hi veuen partides de resistència i en què la col·locació a la canxa és fonamental.
Història
[modifica]A. | Res. | Frontó | ||
---|---|---|---|---|
2019 | Irribarria | 22—20 | Urrutikoetxea | Bizkaia |
2018 | Altuna III | 22—18 | Olaizola II | Bizkaia |
2017 | Bengoetxea VI | 22—14 | Irribarria | Bizkaia |
2016 | Irribarria | 22—13 | Urrutikoetxea | Bizkaia |
2015 | Urrutikoetxea | 22—19 | Olaizola II | Bizkaia |
2014 | Martinez de Irujo | 22—09 | Retegi Bi | Atano III |
2013 | Olaizola II | 22—07 | Martinez de Irujo | Bizkaia |
2012 | Olaizola II | 22—07 | Martinez de Irujo | Bizkaia |
2011 | Xala | 22—19 | Olaizola II | Bizkaia |
2010 | Martinez de Irujo | 22—13 | Xala | Ogeta |
2009 | Martinez de Irujo | 22—12 | Olaizola II | Atano III |
2008 | Bengoetxea VI | 22—11 | Barriola | Atano III |
2007 | Olaizola II | 22—10 | Barriola | Atano III |
2006 | Martinez de Irujo | 22—17 | Olaizola II | Atano III |
2005 | Olaizola II | 22—18 | Martinez de Irujo | Atano III |
2004 | Martinez de Irujo | 22—12 | Xala | Atano III |
2003 | Patxi Ruiz | 22—07 | Olaizola II | Atano III |
2002 | Abel Barriola | 22—03 | Beloki I | Atano III |
2001 | Beloki I | 22—08 | Patxi Eugi | Atano III |
2000 | Patxi Eugi | 22—13 | Beloki I | Atano III |
1999 | Patxi Eugi | 22—11 | Elkoro | Eibar |
1999 | Beloki I | 22—09 | Arretxe I | Atano III |
1998 | Beloki I | 22—13 | Patxi Eugi | Atano III |
1997 | Arretxe I | 22—18 | Aitor Elkoro | Atano III |
1996 | Patxi Eugi | 22—19 | Arretxe I | Atano III |
1995 | Beloki I | 22—15 | Errandonea | Atano III |
1994 | Arretxe I | 22—12 | Errandonea | Ogeta |
1993 | Retegi II | 22—19 | Galartza III | Atano III |
1992 | Galartza III | 22—12 | Retegi II | Atano III |
1991 | Galartza III | 22—15 | Retegi II | Atano III |
1990 | Retegi II | 22—08 | Tolosa | Atano III |
1989 | Tolosa | 22—19 | Retegi II | Atano III |
1988 | Retegi II | 22—09 | Galartza III | Atano III |
1987 | Retegi II | 22—16 | Tolosa | Atano III |
1986 | Retegi II | 22—12 | Tolosa | Atano III |
1985 | Retegi II | 22—13 | Galartza III | Anoeta |
1984 | Retegi II | 22—21 | Galartza III | Anoeta |
1983 | Retegi II | 22—16 | Galartza III | Anoeta |
1982 | Retegi II | 22—09 | García Ariño IV | Anoeta |
1981 | Retegi II | 22—11 | García Ariño IV | Anoeta |
1980 | Retegi II | 22—14 | Maiz II | Anoeta |
1979 | Bengoetxea III | 22—10 | García Ariño IV | Ogeta |
1978 | Bengoetxea III | 22—13 | García Ariño IV | Anoeta |
1977 | Gorostiza | 22—12 | García Ariño IV | Adarraga |
1976 | Lajos | lesió → | Retegi I | |
1975 | Retegi I | 22—14 | Lajos | Anoeta |
1974 | Retegi I | 22—21 | Gorostiza | Anoeta |
1973 | Retegi I | 22—20 | Tapia | Eibar |
1972 | Retegi I | retirada | Lajos | |
1971 | Lajos | 22—17 | Retegi I | Anoeta |
1970 | Retegi I | 22—12 | Lajos | Anoeta |
1969 | Retegi I | 22—08 | Atano X | Bergara |
1968 | Atano X | 22—17 | Azkarate | Anoeta |
1967 | Azkarate | 22—18 | Atano X | Anoeta |
1966 | Atano X | 22—13 | Azkarate | Eibar |
1965 | Azkarate | 22—17 | Atano X | Anoeta |
1964 | Azkarate | 22—14 | García Ariño I | Anoeta |
1963 | García Ariño I | 22—02 | Azkarate | Beotibar |
1962 | Azkarate | 22—21 | García Ariño I | Vitòria |
1961 | Azkarate | 22—07 | Etxabe X | Bergara |
1960 | Azkarate | 22—19 | Ogeta | Eibar |
1959 | Ogeta | 22—13 | García Ariño I | Bergara |
1958 | Ogeta | 22—07 | Arriaran II | Beotibar |
1957 | García Ariño I | 22—11 | Arriaran II | Deportivo |
1956 | Arriaran II | 22—13 | García Ariño I | Eibar |
1955 | Arriaran II | 22—13 | Soroa II | Eibar |
1954 | Soroa II | 22—04 | Barberito I | Eibar |
1953 | Barberito I | retirada | Gallastegi | |
1951 | Gallastegi | 22—14 | Akarregi | Bergara |
1950 | Gallastegi | 22—15 | Akarregi | Eibar |
1948 | Gallastegi | 22—06 | Atano III | Bergara |
1946 | Atano III | 22—16 | Akarregi | Eibar |
1944 | Atano III | 22—08 | Felipe | Deportivo |
1942 | Atano III | 22—07 | Atano VII | Donostia |
1940 | Atano III | 22—08 | Txikito d'Iraeta | Donostia |
-
Atano III, 1946
-
Gallastegi, 1942
-
Barberito, 1960
-
García Ariño I, 1960
-
Ogeta, 1959
-
Olaizola II
-
Barriola, 2008
-
Mtez. de Irujo, 2008
Segons els aficionats, la millor final del Manomanista fon la del 1974 entre Retegi I i Gorostiza, l'un esquerrer i l'altre dretà: disputada el 13 de maig a migdia, amb Martín Ezkurra i Jesús García Ariño com a botilleros, la postura eixí favorable a Retegi, que ja havia guanyat quatre de les cinc finals anteriors: el campió dominà l'encontre fins al 16 per 12 a favor, però Gorostiza aconseguí igualar el marcador a 21; amb Retegi al traure, Gorostiza estigué a punt de salvar l'última pilotada amb una llargada que no aplegà a la xapa. Ambdós pilotaris recordaven la partida i l'última jugada com a definitòries.[2]
- 1977: La final la juguen Gorostiza i García Ariño IV, ambdós d'Atxondo.
- 1999: S'hi juguen dos campionats paral·lels per desavinences entre les empreses organitzadores, Asegarce i Aspe.
La final del 2006 entre Martinez de Irujo i Olaizola II, emesa per EiTB, tingué un 39,3% de quota de pantalla.[3]
- 2008: La final la juguen Barriola i Bengoetxea VI, ambdós de Leitza.
El 2011, Yves Salaberry Xala estigué a punt de no jugar per culpa d'una operació d'apendicitis el 6 de juny, però al remat no només disputà la final —ajornada primer del 12 al 19 de juny per Olaizola i, en acabant, al 3 de juliol a petició de Xala— contra Aimar Olaizola II, amb un 17 per 12 advers, sinó que la guanyà 19 per 22 contra pronòstic: el partit començà amb Xala en avantatge, però a partir del 9 a 9 i el canvi de pilota, Olaizola se situà 17 per 10 en millor forma que el seu adversari; tanmateix, Xala aconseguí dur el joc al seu terreny i, encara que Olaizola va cometre pocs errors, no era capaç de tornar les pilotades de l'esquerrà (vint dels vint-i-dos punts del guanyador foren propis, sense falta del contrari).[4] Fins llavors, l'únic esquerrer guanyador del Manomanista havia sigut Retegi I.
Martinez de Irujo guanyà la seua última final el 2014 front a l'aspirant Retegi Bi: el veterà no dona opció a Retegi, el qual —després de sol·licitar temps amb 7 per 1 en contra— només pogué acurtar la distància 10 a 6; llavors Irujo feu un recés i continuà marcant fins a 21 per 7; Retegi encara feu dos jocs abans del 22 a 9 final.[5]
El 2015, Mikel Urrutikoetxea sorprengué els aficionats en véncer 19 per 22 a Olaizola en hora i mitja de partit que, al remat, es resolgué a favor de l'aspirant: mb vint-i-sis anys, Urrutikoetxea, dominà de primeres malgrat la veterania d'Olaizola (trenta-cinc anys i quatre voltes campió del mà a mà), que no es deixà avasallar i pogué igualar a 19 jocs abans que el pilotari blau fera els tres jocs decisius, els últims dos del traure.[6]
El 2016, Iker Irribarria esdevingué el campió més jove amb dèneu anys, un rècord que fins llavors havia conservat Ruben Beloki de 1995 ençà, quan guanyà amb vint anys: Irribarria, que havia disputat el campionat des de les eliminatòries, eixí a jugar sense pressió malgrat ser la seua primera final i tindre a la contra el campió vigent, Urrotikoetxea; el partit estigué igualat fins a 11 per 13, moment a partir del qual Irribarria dominà el joc fins al 13-22 final.[7]
El 2017 Bengoetxea VI tornà a guanyar la final, nou anys després de la primera: el seu rival, Iker Irribarria, aprofità l'altura del frontó Bizkaia per a avançar-se 5 a 1, però Bengoetxea guanyà terreny a poc a poc i aplegà a un avantatge de 12 per 17; encara que el frontó afavoria Irribarria, després d'igualar a 17 i a 18 Bengoetxea feu els últims jocs fins al 18-22 final.[8]
La final del 2018, disputada diumenge 27 de maig al frontó Bizkaia, coronà un campió inèdit, Jokin Altuna III d'Amezketa, que superà al veterà Aimar Olaizola II amb només vint-i-dos anys: la final començà amb Olaizola sempre per davant de l'aspirant, però Altuna sabé aprofitar millor el traure i aplegà a la mitja part amb un 8 a 12 a favor; Olaizola feu els millors jocs del partit i aconseguí acurtar la distància a un joc (13 a 14), però Altuna feu el 15 clau i sentencià la partida 18 per 22 amb poca oposició. El tercer classificat del campionat fon Joseba Ezkurdia.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Txapelketaren historiala» (en basc). Asegarce. [Consulta: 31 agost 2018].
- ↑ Tino Rey «La mejor final de la historia del Manomanista» (en castellà). El Correo Vasco, 26-05-2017 [Consulta: 1r setembre 2018].
- ↑ Paco Cerdà Arroyo; Purificació Garcia Mascarell «El referent basc». La revolució va de bo!: La modernització de la pilota valenciana. Universitat de València, pàg. 215 [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ EFE «'Xala' se lleva la 'txapela' en la final del Manomanista en el frontón de Bizkaia» (en castellà). El Mundo. EFE, 04-07-2011 [Consulta: 20 octubre 2018].
- ↑ «5ª txapela para Martínez de Irujo» (en castellà). Eitb, 29-06-2014 [Consulta: 30 octubre 2018].
- ↑ Manista.com «Urrutikoetxea dona la sorpresa i guanya la seua primera txapela». PilotaViu. EFE, 29-06-2015 [Consulta: 13 octubre 2018]. Arxivat 13 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 21iguales «Irribarria fa història i aconsegueix la seua primera txapela». PilotaViu. 21iguales, 30-05-2016 [Consulta: 11 octubre 2018]. Arxivat 11 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 21iguales «Bengoetxea es proclama campió del Manomanista després d'una gran final». PilotaViu. 21iguales, 29-05-2017 [Consulta: 8 octubre 2018]. Arxivat 8 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 21iguales «Altuna III continua fent història en la pilota basca». PilotaViu. 21iguales, 28-05-2018 [Consulta: 7 octubre 2018]. Arxivat 7 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.