Vés al contingut

Campionat Sud-americà de Campions

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat Sud-americà de Campions
Imatge
Tipustorneig de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants7 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
LocalitzacióSantiago de Xile (Regió Metropolitana de Santiago) 33° 26′ 15″ S, 70° 39′ 00″ O / 33.4375°S,70.65°O / -33.4375; -70.65 Modifica el valor a Wikidata
EstatXile Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps11 febrer 1948 – 17 març 1948 Modifica el valor a Wikidata
Data1948 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocCR Vasco da Gama Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits21 Modifica el valor a Wikidata
Gols76 Modifica el valor a Wikidata
Assistència830.539 Modifica el valor a Wikidata

El Campionat Sud-americà de Campions (en espanyol Campeonato Sudamericano de Campeones, en portuguès Campeonato Sul-Americano de Campeões) fou una competició de futbol disputat a Santiago, Xile l'any 1948.

Fou la primera competició continental a nivell de clubs a Sud-amèrica. Fou organitzat pel club xilè Colo Colo amb l'ajuda del president de la CONMEBOL Luis Valenzuela, i es disputà entre els dies 11 de febrer i el 17 de març de 1948. Fou el campió el club brasiler Vasco da Gama. Fou la competició predecessora de la Copa Libertadores, juntament amb la Copa Aldao.[1][2][3]

Història

[modifica]

Des de principis de la dècada de 1910, els clubs argentis i Uruguaians disputaven la Copa Aldao, un torneig jugat entre els campions d'ambdós països. El gran èxit d'aquest torneig va donar lloc a la idea de crear una competició continental.

Partit River Plate v Vasco da Gama.

El 1929, els caps executius del Nacional, Roberto Espil i José Usera Bermúdez, van idear una competició entre els campions nacionals de cada membre de la CONMEBOL. Després d'analitzar les distribucions geogràfiques i les distàncies, Espil va idear l'any 1946 un projecte que incloïa també els subcampions de totes les lligues nacionals. No obstant això, va ser l'any 1948 quan el cap de l'executiu de Colo-Colo, Robinson Alvarez Marín, i el president de la CONMEBOL, Luis Valenzuela, finalment van posar en marxa el precursor de la Copa Libertadores: el "Campionat Sud-americà de Campions", el primer torneig jugat en la història per determinar el club campió d'Amèrica del Sud.[2][4] [5]

L'equip del Vasco da Gama, conegut amb el sobrenom Expresso da Vitória, tenia figures com Augusto, Barbosa, Danilo, Friaça, Ademir i Chico, s'emportà el trofeu després de l'empat 0–0 contra River Plate en la darrera jornada de la lligueta. L'equip argentí comptava amb figures del llegendari equip anomenat La Máquina com José Manuel Moreno, Ángel Labruna i Félix Loustau, amb l'afegitó de l'estrella naixent Alfredo Di Stéfano, de Norberto Yácono i Néstor Rossi.[6]

La competició va tenir tant d'èxit econòmic com al camp: la mitjana d'assistència de públic per partit va ser de 39.549 espectadors i el torneig va generar un total brut de 9.493.483 pesos xilens.[7]

Equips participants

[modifica]

L'objectiu dels organitzadors era convidar el campió de la competició més important de cada país sud-americà. Els més destacats de la competició van ser l'amfitrió Colo-Colo, el River Plate de Di Stéfano, el Nacional d'Atilio García, José Santamaría i Luis Volpi, i el Vasco da Gama.[8]

País Equips Classificació
Argentina Argentina River Plate Campió del campionat argentí de futbol 1947
Bolívia Bolívia Litoral Campió del campionat de La Paz de futbol 1947 [a]
Brasil Brasil Vasco da Gama Campió del campionat carioca de futbol 1947 [b]
Xile Xile Colo-Colo Seu i campió de la lliga xilena de futbol 1947
Equador Equador Emelec Campió del Campionat de Guayas de futbol 1946 [c]
Perú Perú Deportivo Municipal Subcampió del lliga peruana de futbol 1947 [d]
Uruguai Uruguai Nacional Campió del campionat uruguaià de futbol 1947
Paraguai Paraguai - [e]
Colòmbia Colòmbia - [f]
Veneçuela Veneçuela - [g]
  1. Aleshores no existia cap campionat nacional de clubs a Bolívia, per la qual cosa el país estava representat pel campió de la capital, La Paz.
  2. Aleshores no existia cap campionat nacional de clubs al Brasil, per la qual cosa el campió del Districte Federal de Rio de Janeiro, Vasco da Gama, va representar el país. Se'ls va donar preferència al Palmeiras, el campió estatal de São Paulo, ja que Rio va guanyar el Campionat d'Equips Estatals de 1946 i, per tant, va ser considerat el campió de la lliga més forta.
  3. Aleshores no existia cap campionat nacional de clubs a l'Equador, per la qual cosa Emelec, el campió del Campionat de Guayaquil de 1946, va tenir preferència sobre el campió del Campionat de Pichincha, ja que els partits del Campionat Sud-americà de 1947 es van celebrar tots a l'estadi d'Emelec (Estadi George Capwell) i tenint a Emelec com a pedra angular de Selecció de l'Equador.
  4. Deportivo Municipal participà en substitució d'Atlético Chalaco, qui declinà la seva participació al campionat.
  5. No hi ha cap raó clara sobre l'absència d'un club paraguaià, tot i que la guerra civil paraguaiana de 1947 podria haver estat la raó.
  6. Aleshores no existia cap campionat de clubs organitzat a Colòmbia (que finalment es començaria el 1948, ja finalitzat aquest campionat).
  7. Veneçuela es convertiria en part de la CONMEBOL només el 1952, 4 anys després del Campionat Sud-americà de Clubs.

Classificació final

[modifica]
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts
1 Brasil Vasco da Gama 6 4 2 0 12 3 +9 10 Campió
2 Argentina River Plate 6 4 1 1 12 4 +8 9
3 Uruguai Nacional 6 4 0 2 16 11 +5 8
4 Perú Deportivo Municipal 6 3 0 3 12 11 +1 6
5 Xile Colo-Colo 6 2 2 2 11 11 0 6
6 Bolívia Litoral 6 1 0 5 9 18 −9 2
7 Equador Emelec 6 0 1 5 4 18 −14 1
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el final. Font: RSSSF
Casa \ Fora COL DMU EME LIT NAC RIV VAS
Colo-Colo
Deportivo Municipal 3–1
Emelec 2–2 0–4
Litoral 2–4 1–3 3–1
Nacional 2–3 3–2 4–1 3–1
River Plate 1–0 2–0 4–0 5–1 0–3
Vasco da Gama 1–1 4–0 1–0 2–1 4–1 0–0
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el final. Font: RSSSF
Colors: Verd = victòria local; Groc = empat; Vermell = victòria visitant.

Resultats

[modifica]

Llista complerta dels resultats del torneig:[9][10]

Colo-Colo Xile 2-2 Equador Emelec
Aranda Gol 46'
Varela Gol 57 '
Report Jiménez Gol 14'
Yepes Gol 17'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Assistència ~70.000 espectadors
Àrbitre Nobel Valentini (Uruguai)

Vasco da Gama Brasil 2-1 Bolívia Litoral
Lelé Gol 9'67' Report Sandoval Gol 70'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Assistència ~50.000 espectadors
Àrbitre C. Leeson (Xile)
Nacional Uruguai 3-2 Perú Deportivo Municipal
W. Gómez Gol 11'27'
J. García Gol 51'
Report Cabada Gol 29'
Guzmán Gol 66'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Assistència ~50.000 espectadors
Àrbitre Eduardo Forte (Argentina)

River Plate Argentina 4-0 Equador Emelec
Martínez Gol 10'47' (pen.)
Loustau Gol 25'40'
Report
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Assistència ~70.000 espectadors
Àrbitre Nobel Valentini (Uruguai)
Vasco da Gama Brasil 4-1 Uruguai Nacional
Adhemir Gol 12'
Maneca Gol 66'
Danilo Gol 68'
Friaca Gol 89'
Report W. Gómez Gol 25'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Assistència ~70.000 espectadors
Àrbitre H. Madrid (Xile)

River Plate Argentina 2-0 Perú Deportivo Municipal
Loustau Gol 61'
Labruna Gol 71'
Report
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Assistència ~49.000 espectadors
Àrbitre Nobel Valentini (Uruguai)
Colo-Colo Xile 4-2 Bolívia Litoral
López Gol 13'37' (pen)
Saenz Gol 82'
Report Capparelli Gol 38'67'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Assistència ~49.000 espectadors
Àrbitre A. da Gama (Brasil)

Nacional Uruguai 3-1 Bolívia Litoral
A. García Gol 40'55'
Orlandi Gol 66'
Report Rodríguez Gol 60'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Assistència 17.223 espectadors
Àrbitre Eduardo Forte (Argentina)
Vasco da Gama Brasil 4-0 Perú Deportivo Municipal
Lelé Gol 12'
Friaca Gol 58'70'
Ismael Gol 61'
Report
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Assistència 17.223 espectadors
Àrbitre J. White (Xile)

Vasco da Gama Brasil 1-0 Equador Emelec
Ismael Gol 47' Report
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre H. Madrid (Xile)
Deportivo Municipal Perú 3-1 Xile Colo-Colo
Mosquera Gol 57'60'
Torres Gol 85'
Report Varela Gol 46'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre A. da Gama (Brasil)

Litoral Bolívia 3-1 Equador Emelec
Capparelli Gol 23'48'87' (pen) Report Mendoza Gol 70'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre J. White (Xile)
Nacional Uruguai 3-0 Argentina River Plate
A. García Gol 48'
Castro Gol 57'
Orlandi Gol 59'
Report
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre C. Paredes (Bolívia)

Deportivo Municipal Perú 4-0 Equador Emelec
Mosquera Gol 12'51'
Drago Gol 35'
Perales Gol 48'
Report
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre J. White (Xile)
Colo-Colo Xile 1-1 Brasil Vasco da Gama
Farías Gol 46' Report Friaca Gol 67'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre C. Paredes (Bolívia)

River Plate Argentina 5-1 Bolívia Litoral
Di Stéfano Gol 11'47'63'
Moreno Gol 29'
Loustau Gol 81'
Report Capparelli Gol 82' (pen)
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre J. White (Xile)
Colo-Colo Xile 3-2 Uruguai Nacional
Lorca Gol 15'
López Gol 70' (pen)
Peñaloza Gol 74'
Report A. García Gol 4'
W. Gómez Gol 47'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre A. da Gama (Brasil)

Nacional Uruguai 4-1 Equador Emelec
Gambetta Gol 5'
A. García Gol 29'
Orlandi Gol 37'
Gambetta Gol 56'
Report Fernández Gol 87' (pen)
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre S. Bustamante (Xile)
Vasco da Gama Brasil 0-0 Argentina River Plate
Report
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre Nobel Valentini (Uruguai)

Deportivo Municipal Perú 3-1 Bolívia Litoral
López Gol 15'80'
Torres Gol 37'
Report Capparelli Gol 48'
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre J. White (Xile)
River Plate Argentina 1-0 Xile Colo-Colo
Di Stéfano Gol 61' Report
Estadi Estadi Nacional, Santiago
Àrbitre L. Fernández (Uruguai)

Golejadors

[modifica]

Llista del màxims golejadors del torneig:[11]

Alfredo Di Stéfano marcà quatre gols en el torneig.
Pos. Jugador Club Gols
1
Bolívia Roberto Capparelli Bolívia Litoral
7
2
Uruguai Atilio García Uruguai Nacional
5
3
Argentina Alfredo Di Stéfano Argentina River Plate
4
Xile Pedro López Xile Colo-Colo
4
Perú Máximo Mosquera Perú Deportivo Municipal
4
3
Brasil Manuel Pessanha Lelé Brasil Vasco da Gama
3

Referències

[modifica]
  1. José Augusto Giuffra. «Vasco da Gama 1948: Navegante entre Libertadores». dechalaca.com, 07-07-2008. [Consulta: 5 desembre 2024].
  2. 2,0 2,1 Jose Carluccio. «¿Qué es la Copa Libertadores de América?». Historia y Fútbol, 02-09-2007. [Consulta: 18 maig 2010].
  3. «Título sul-americano completa 60 anos». GloboEsporte, 14-03-2008.
  4. La Nación; Historia del Fútbol Chileno, 1985
  5. «Hace 60 años, River perdía la gran chance de ser el primer club campeón de América». Esteban Beckerman a Perfil.com, 10-05-2008.
  6. «Campeonato Sul-Americano de Campeões 1948 Um Expresso na História». 15 gener 2010, Mauro Prais a Vasco.net.
  7. La Nación, Tomo 8, pp. 15–16
  8. «FIFA's Page on Vasco da Gama». FIFA.
  9. «South American Club Championship 1948». Pablo Ciullini a RSSSF.
  10. «Campeonato Sudamericano de Campeones 1948». Cero a Cero.
  11. «Match details». RSSSF.