Campionat d'Itàlia de ciclisme en contrarellotge
| ||
| Tipus | campionat nacional de ciclisme en contrarellotge  | |
|---|---|---|
| Esport | ciclisme de carretera | |
| Organitzador | Federació Ciclista Italiana | |
| Part de | Campionat d'Itàlia de ciclisme en ruta | |
| Localització i dates | ||
| Estat | Itàlia | |
_pictogram.svg){kind=small}
El Campionat d'Itàlia de ciclisme en contrarellotge s'organitza anualment des de l'any 1995 per determinar el campió ciclista d'Itàlia en la modalitat.
El títol s'atorga al vencedor d'una única carrera, en la modalitat de contrarellotge individual. El vencedor obté el dret a portar un mallot amb els colors de la bandera italiana fins al campionat de l'any següent quan disputa proves de contrarellotge.
Palmarès masculí
[modifica]Palmarès sub-23
[modifica]Palmarès femení
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ La cursa fou guanyada per Luca Ascani, però un positiu per EPO va fer que fos desposseït de la victòria i que aquesta anés a parar a mans de Marco Pinotti.
- ↑ Ascani, campeón de Italia contrarreloj, se enfrenta a dos años de sanción a marca.com (3 de desembre de 2007) (castellà)
- ↑ «Matteo Sobrero wins men's Italian time trial title». Cyclingnews.com. Future plc, 18-06-2021 [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Fletcher, Patrick «Ganna underlines Tour de France form with third Italian TT title». Cyclingnews.com. Future plc, 22-06-2022 [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «A Castelgomberto il finale di stagione con la crono tricolore» (en italian). Il Giornale di Vicenza. Athesis SpA, 17-08-2019 [Consulta: 29 agost 2022]. «Il campionato italiano femminile a cronometro è stato istituito nel 1987. Le prime quattro edizioni sono finite nel palmarès di Maria Canins.»
- ↑ Frattini, Kirsten «Longo Borghini wins fifth women's Italian time trial title». Cyclingnews.com. Future plc, 18-06-2021 [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Weislo, Laura «Longo Borghini repeats as Italian TT champion». Cyclingnews.com. Future plc, 22-06-2022 [Consulta: 29 agost 2022].