El Campionat del Canadà de Motocròs, regulat pel CMRC (Canadian Motorsport Racing Club), és la màxima competició de motocròs que es disputa al Canadà. Instaurat per la federació canadenca de motociclisme (CMA, Canadian Motorcycle Association) el 1958, el campionat estigué organitzat exclusivament per aquesta entitat fins al 1994, en què el CMRC va crear el seu propi campionat paral·lel. A partir de 1999, la CMA va deixar de convocar el seu i, des d'aleshores, només es disputa el del CMRC.[1] El 2017, la promotora d'esdeveniments Jetwerx Inc. va adquirir el Canadian Motorsport Racing Club i el rebatejà com a Motorsport Racing Canada (MRC). Des d'aleshores, el campionat del Canadà s'anomena oficialment Triple Crown Series i l'organitza aquesta entitat.
Durant les dècades del 1950 i 1960, diversos clubs motociclistes promocionaven activament la competició fora d'asfalt al Canadà. El motocròs, però, hi era força diferent de l'actual, ja que s'assemblava més a les curses camp a través que es feien aleshores als EUA i es coneixia, com passava al país veí, amb el nom de scramble.[2] No fou fins al 1969 que el motocròs "a l'europea" va començar a arrelar al Canadà, gràcies a la primera cursa de nivell que se'n celebrà el 2 de novembre a Copetown (un districte de Hamilton, Ontario). Es tractava d'una prova internacional que comptà amb la participació estel·lar de pilots europeus de prestigi i que va marcar l'inici de l'eclosió del motocròs al país.[2]
Fins al final de la dècada de 1970, el campionat del Canadà va ser dominat per experts pilots estrangers, «importats» pels distribuïdors de motocicletes al Canadà amb l'esperança de guanyar-ne fàcilment el títol per a les seves respectives marques. Així, Kawasaki va contractar el suec Jan-Eric Sällqvist; ČZ, el txec Vlastimil Valek; Yamaha, el japonès Nicky Kinoshita i Suzuki, el també japonès Masaru Ikeda i el californià Jim Turner, aconseguint així tots ells els triomfs que volien.[3]
↑Les fonts són contradictòries pel que fa a l'edició de 1975, ja que recullen els resultats de la categoria de 250cc per duplicat i, per tant, amb dos campions diferents: Mike Runyard o bé Jan-Eric Sallqvist.
↑Les fonts són contradictòries pel que fa a l'edició de 1975, ja que recullen els resultats de la categoria de 125cc per duplicat i, per tant, amb dos campions diferents: Masaru Ikeda o bé Heikki Ylonen.
↑«Ross Pederson» (en anglès). motorcyclehalloffame.ca. Canadian Motorcycle Hall of Fame, 2013. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2013. [Consulta: 12 febrer 2013].
Canadà
Joe Bolger
Seppo Makinen
Zdeno Syrovy
Jan-Eric Sallqvist
Masaru Ikeda[b]
Alemanya: Motocròs · Sidecarcross · 
Alemanya Oriental · 
Andorra · 
Bèlgica: Motocròs · Sidecarcross · 
Britànic: Motocròs · Sidecarcross · 
Espanya: Motocròs · Femení · Supercross · FMX · 
Finlàndia · 
França: Motocròs · Sidecarcross · 
Itàlia · 
Països Baixos: Motocròs · Sidecarcross · 
Suècia: Motocròs · Sidecarcross · 
Txecoslovàquia · 
URSS
