Els 200 metres masculins al Campionat del Món d'atletisme de 2009 van tenir lloc a l'Estadi Olímpic de Berlín els dies 18, 19 i 20 d'agost.
Els favorits de la prova eren Tyson Gay i Usain Bolt. Gay va començar la competició com actual campió, posseïdor del rècord dels Campionats i de la millor marca mundial de l'any amb 19.58 segons. Bolt, campió olímpic i amb el rècord del món, tenia una millor marca de la temporada de 19.59 segons. L'última vegada que els dos atletes van córrer a la mateixa cursa va ser als Campionats del Món de 2007 a Osaka, quan Gay va guanyar a Bolt per 0.15 segons. El medallista de bronze a Osaka, Wallace Spearmon, era l'altre atleta que havia corregut per davall de 20 segons eixa temporada.[1]
Després de lesionar-se l'engonal durant la cursa dels 100 metres dos dies abans, Gay no va participar en la prova. L'abandonament també de Dwain Chambers, Churandy Martina i Jaysuma Saidy Ndure van reduir la qualitat de la prova.
No va haver-hi sorpreses en les sèries, on Crawford, Mullings, Robert Hering i Martial Mbandjock van ser els més ràpids,[2] i Mullings va ser el més ràpid als quarts de final, que tampoc van veure cap favorit eliminat.[3] En el segon dia de competició, Bolt i Spearmon van ser els guanyadors de les dues semifinals, mentre que el tercer més ràpid, Alonso Edward, de dinou anys, va demostrar que tenia possibilitats de guanyar medalla.[4]
A la cursa final, Usain Bolt, el clar favorit, va tornar a batre un altre rècord mundial, quatre dies després de fer-ho amb el dels 100 metres. Amb el temps de reacció més ràpid de tots els finalistes, Bolt va millorar el seu rècord de 19.30 en onze centèsimes, deixant el nou rècord en 19.19 segons. Crawford, el segon més ràpid a la corba, va ser avançat per Edward i Spearmon i va acabar quart. Edward va millorar el seu temps i va marcar un nou rècord d'Amèrica del Sud, amb 19.81, i Spearmon va ser tercer amb 19.85 segons.[5]
Malgrat que no es va poder veure la cursa entre Gay i Bolt, el rècord del món de Bolt de 19.19 segons va ser un dels moments àlgids del Campionat. La qualitat de la prova va ser molt alta: Edward va millorar de 20.62 a 19.81 segons en només un any, convertint-se en l'atleta de 19 anys amb millor temps de la història en 200 metres (rècord que tenia Bolt). A més, amb Crawford marcant 19.89 segons, la final va ser la primera cursa de 200 metres de la història amb quatre atletes per sota de 19.90 segons. El marge de victòria de 0.62 segons de Bolt sobre el segon classificat va ser el més gran de la història dels Campionats del Món. Va rebre un bonus de 100.000 dòlars per la seva actuació, que va ser 0.13 segons més ràpida que el rècord que tenia Michael Johnson, considerat un dels millors rècords de la història de l'atletisme.[5][6]
| Minima A
|
Minima B
|
| 20.59
|
20.75
|
La final va ser el 20 d'agost.
Els quatre primeres de cada sèrie (Q) es classificaven per a la final.
AR Rècord del continent | CR Rècord del campionat | NR Rècord nacional | OR Rècord olímpic | PB/PR Millor marca personal/Rècord personal
SB Millor marca personal de la temporada | WL Millor marca mundial de l'any | WR Rècord del món
Els tres primers de cada sèrie (Q) més els quatre millors temps (q) es classificaven per semifinals.
AR Rècord del continent | CR Rècord del campionat | NR Rècord nacional | OR Rècord olímpic | PB/PR Millor marca personal/Rècord personal
SB Millor marca personal de la temporada | WL Millor marca mundial de l'any | WR Rècord del món
Els tres primers de cada sèrie (Q) més els cinc millors temps (q) es classificaven per als quarts de final.
AR Rècord del continent | CR Rècord del campionat | NR Rècord nacional | OR Rècord olímpic | PB/PR Millor marca personal/Rècord personal
SB Millor marca personal de la temporada | WL Millor marca mundial de l'any | WR Rècord del món
Jamaica
Panamà
Estats Units
Usain Bolt (JAM)
Tyson Gay (USA)
Alonso Edward (PAN)
Ramil Guliyev (AZE)
David Alerte (FRA)
