Cançons de rem i de vela
Tipus | Poemari |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau |
Llengua | català |
Publicació | 1923 |
Cançons de rem i de vela (1923) és un recull de poemes de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, inspirats en el paisatge del Port de la Selva,[1] que l'autor va conèixer de la mà de Josep Pla en tornar de la seva estada per l'Europa Central (1919-1921). Fou el cinquè poemari de l'autor, i la troballa del paisatge de la Costa Brava suposà la incorporació en l'obra de Sagarra del món mariner i del paisatge del litoral empordanès.[1]
Cançons de rem i de vela a la música
[modifica]El cantautor Lluís Llach va posar música a dos dels poemes que surten a l'obra: Cançó de rem i de vela (N. XII) (àlbum: El meu amic el mar, 1978) i Vinyes verdes vora el mar (àlbum: Campanades a Morts, 1977).
CANÇÓ DE REM I DE VELA (N. XII)
Entre les barques quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua.
Perquè a la platja hi arribi l'amor,
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i una aigua ben blava.
L'amor que passa a la vora del mar,
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.
Vol una galta que es deixi besar,
però que hi posi una certa recança;
l'amor que es viu a la vora del mar
és un amor de molt poques paraules.
Entre les barques quan passa l'amor,
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l'amor que passa a la vora del mar
és un sospir que batega com l'aigua.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Cançons de rem i de vela | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2021].