Can Banús (Badalona)

Infotaula edifici Can Banús
Dades
Tipus	Masia
Construcció	p. segle XVIII
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Badalona (Barcelonès)
Localització	Carrer Muntaner, s/n
41° 27′ 45″ N, 2° 14′ 13″ E
Activitat
Propietat de	Ajuntament de Badalona (1971–)
Ocupant	Fundació Acollida i Esperança (1994)

Can Banús és una masia de la ciutat de Badalona, situada al barri de Bufalà. És propietat de l'Ajuntament de Badalona i està cedida a la Fundació Acollida i Esperança.

Descripció

L'edifici consta d'un cos central, de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, amb una torre de miranda emergint al centre. Té un cos lateral amb porxada a cada banda de la casa, a les terrasses dels quals es pot accedir des de les golfes. La façana té un estil historicista.

Com era habitual a les masies, antigament la planta baixa estava destinada a masoveria i altres dependències agrícoles i el pis era la planta noble. En un dels laterals hi havia la sala de cups i un gran celler amb capacitat per unes 30 o 40 botes i dues premses. Al pis hi havia una gran sala que donava al balcó de la façana principal i a les galeries porxades dels laterals, i al darrere hi havia les cambres dels propietaris.

Tot i que l'exterior es conserva pràcticament sense canvis, actualment l'interior està totalment reformat i adaptat al seu ús actual, a la planta baixa s'hi troba una capella, lavabos, cuina, menjador, sala de reunions, consulta mèdica i farmàcia; al primer pis hi ha uns altres lavabos, una biblioteca, dues sales d'estar, un taller, entre altres dependències per als usuaris del centre; finalment, a les golfes hi ha diverses habitacions habilitades.

Té un jardí de considerables dimensions al davant. Davant la façana principal hi havia un gran safareig envoltat de terres de conreu, i vora la casa també hi havia l'era, i altres edificacions destinades a quadres i cases d'eines. En un dels murs exteriors de la masia hi havia una gruta de forma arrodonida amb la imatge de Sant Pere sobre unes rajoles avui conservades al Museu de Badalona.

Història

Era la casa pairal de la família Banús. Actualment la masia es troba en territori del barri de Bufalà, però tradicionalment estava adscrita i tenia el núm. 132 del barri de Canyet, encara que les seves terres s'estenien també pel veí barri de Sistrells. Les primeres notícies de la casa són de 1751, quan la casa i la seva finca eren propietat del matrimoni Josep Banús i Margarida Montells, data en què està documentat el segrest simulat de la seva filla Margarida, per tal de casar-se amb Gabriel, un pagès de la zona.

A mitjan de segle XIX la propietat era de Joan Banús i Pujol, fill de Joan Banús i Molins i de Maria Pujol i Auriach, que va ser alcalde de Badalona de 1828 a 1829 i de 1835 a 1836. El 1869, essent el propietari el seu net, Joan Banús i Sallent, sota la curadoria de la seva mare, Rosa Sallent, es va vendre la propietat per 8.600 escuts a Pere Màrtir Soler i Finet, soci d'una de les primeres empreses tèxtils de Badalona, instal·lada a la ciutat el 1843 i precedent d'Industrial Montalfita. Soler va reformar la masia i la va convertir en un edifici d'aspecte senyorial. Els hereus van ser els seus fills, que en morir el seu pare van quedar sota la tutoria i protecció d'Agustí Biosca i Casanovas i Joan Masó i Serra l'any 1918.

El 1971, Antònia Badia i Gabriel i Joana Soler i Badia, van vendre la casa i la finca a l'Ajuntament de Badalona per 3.250.000 pessetes. El 1994, el Ple de l'Ajuntament va acordar la cessió de la masia i els terrenys a la Fundació Acollida i Esperança.