Vés al contingut

Can Boccato

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Boccato
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióInici del segle xx
Característiques
Estil arquitectònicNoucentisme
Altitud112 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTiana (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. de la Vilesa, 17
Map
 41° 28′ 46″ N, 2° 16′ 08″ E / 41.47955°N,2.26892°E / 41.47955; 2.26892
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC39023 Modifica el valor a Wikidata

Can Boccato és una casa noucentista de Tiana (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

És una casa d'estiueig unifamiliar exempta de planta baixa, pis i golfes. Al darrere de la casa hi ha un pati. Presenta un mur exterior a mitja alçada amb una reixa que envolta la perifèria de l'edifici. La teulada és a dues aigües amb les vessants força inclinades. Presenta uns amplis voladissos amb mènsules de fusta.[1]

Les finestres de la planta baixa i el pis són rectangulars, mentre que les finestres de les golfes presenten unes finestres d'arc rodó. Les finestres de la façana principal presenten un ampit.[1]

Avui dia la casa ha estat restaurada i presenta unes portes i finestres de fusta nova així com una coloració exterior rosa pàl·lid.[1]

Història

[modifica]

La urbanització dels terrenys de l'antiga finca de la Vilesa es va dur a terme cap a finals del segle xix principis del segle xx. En aquest sector van començar a edificar-se les torres dels estiuejants barcelonins que venien a passar les vacances. La major part d'aquestes cases van ser construïdes durant la segona dècada del segle xx, i en elles es fa palès de l'estil noucentista. La major part d'aquestes construccions van ser projectades per l'arquitecte Ramon Maria Riudor i Capella. D'ell són les construccions de Can Boccato (del 1912).[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Can Boccato». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2016].