Can Canals (Tossa de Mar)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | XV-XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tossa de Mar (Selva) | |||
| Localització | C. Francesc d'Aromí, 2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 27163 | |||
Can Canals és un edifici del municipi de Tossa de Mar (Selva). És una casa d'origen medieval reformada en època moderna i restaurada durant el segle xx.[1] Actualment funciona com a restaurant en època estival i s'anomena Santa Marta.[1] Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És una casa de tres plantes amb golfes i terrassa i coberta de dues aigües a façana. Està tota arrebossada i pintada a excepció dels marcs de les obertures.[1] La planta baixa consta d'una porta adovellada de mig punt de grans blocs, una altra porta i dues finestres de nova construcció d'obra i rajola. Existeix un plafó de ceràmica pintada, signada per Vilaclara de la Bisbal, dedicat a Santa Marta. Apareix un àngel amb la palma martirial, una església, el mar, Santa Marta en primer terme i un drac marí.[1]
L'interior, dedicat a restaurant, és d'embigat de fusta i amb sòcols ceràmics d'un metre d'alçada. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una estructura metàl·lica per suportar la tela que serveix de tendal a l'estiu. Com que a l'estiu funciona com a restaurant, la planta baixa té la pintura més nova i repassada que la resta de plantes.[1]
El primer pis conté dues finestres emmarcades de pedra. N'hi ha una de permòdols i una altra d'estil gòtic amb arc conopial de taló i polilobulat. Aquesta finestra presenta als blocs que fan d'impostes dues cares d'àngels querubins amb ales, una per costat, a la cantonada de la finestra. Entre les traceries polilobulades també hi ha dos acabaments amb figuració de cap humà.[1]
El segon pis conté dues finestres emmarcades de pedra amb l'ampit motllurat. Sobre una senzilla cornisa, s'alcen unes golfes d'un sol vessant amb terrassa cap a ponent.[1]
Davant de la casa es conserva un pou de planta circular amb el brocal de pedra i ventalles de fusta i ferro de forja.[1]
Referències
[modifica]