Can Canet de la Riera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pedralbes (Barcelonès) | |||
| Localització | Bosch i Gimpera, 5-13 i Marquès de Mulhacén, 22-34 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30359 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1998 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Reial Club de Tennis Barcelona | |||
.jpg)
Can Canet de la Riera és una masia situada a la cantonada dels carrers de Bosch i Gimpera i de Marquès de Mulhacén de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment és la seu del Reial Club de Tennis Barcelona.
Història
[modifica]Originalment, era una finca de més de 6 hectàrees conreades amb cereals, vinya i garrofers, a més d'una horta, tot i que, al llarg del temps, la propietat va anar reduint-se per diverses segregacions.[2] El segle xvi era propietat del Monestir de Sant Pere de les Puelles, i el xvii fou adquirida per Enric Canet, que el 1621 era membre del Consell de Sarrià, igual que els seus germans Jacint i Pere.[2]
Arran de l'annexió del 1897 dels municipis de Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar a Barcelona, l'Ajuntament de Sarrià va encarregar a l'arquitecte Arnau Calvet un projecte d'eixample que preveia a la finca de Can Canet de la Riera un gran mercat amb un escorxador annex, envoltat de cases amb jardí. Tanmateix, aquest no es va arribar a realitzar.[2]
El 1920, la propietat va ser heretada per Mercè Llobateras i Canet, que el 20 de febrer del 1947 la va vendre per 15 milions de pessetes a Josep Martí i Gaza, que l'aportà a la Compañía Ibérica de Urbanizaciones SA.[3][4][5] Després de diverses segregacions, la major part fou adquirida el 10 d'octubre del 1951 pel Reial Club de Tennis Barcelona, a raó d'una aportació minima de 5.000 pessetes per soci.[2] La reforma de la masia (1952-1953) fou encarregada a l'arquitecte Raimon Duran i Reinals,[2] i els interiors foren redissenyats el 1974 pels arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, que guanyaren el premi FAD d'interiorisme 1975-1976.[6]
Descripció
[modifica]
Masia de planta rectangular de planta baixa i dos pisos i coberta a quatre aigües, està molt reformada i només en resten les finestres de la façana oest, amb arcs conopials recolzats sobre caps esculpits, del periode gòtic, el portal adovellat d'arc de mig punt de la façana principal, i un esplèndid rellotge de sol esgrafiat, amb les hores en xifres aràbigues.[1][6][7] A la planta baixa hi ha un cos afegit, cobert amb terrassa, fruit de la reforma del 1974, i el vestíbul és del segle xviii.[1][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Can Canet de la Riera. R.C. de Tennis Barcelona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Hernández, Pedro «La masía medieval convertida en santuario del tenis español». La Vanguardia, 24-04-2021.
- ↑ «Les grans finques del costat oest de Sarrià a 1900». www.historiadesarria.com.
- ↑ Llobet i Blackburn, 2009.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Can Canet de la Riera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Santos, Inma «Una de las masías más importantes de Sarrià: el origen del Reial Club Tennis Barcelona». Metropoli, 09-09-2023.
Bibliografia
[modifica]- Llobet i Blackburn, Marta «Can Canet de la Riera». Les Masies de Barcelona. Angle Editorial i Ajuntament de Barcelona, 2009, pàg. 103-106.
Enllaços externs
[modifica]
- «Els Casanovas i els Canet de Sarrià». Família Canet-Casanovas (blog), 15-03-2015.