Can Castelló
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia i jardí  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) | |||
| Localització | Freixa, 52-56, Castelló, 1-7, Pl. Castelló, 3-4 i Raset, 51-55 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30370 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2276 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Centre Cívic Can Castelló | |||
Can Castelló és una masia del barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment, és de propietat municipal i allotja un centre cívic i residència d'avis.[2][3]
Història
[modifica]Originàriament es deia Ca n'Esteve,[4] i el 1871 va ser adquirida per l'hisendat Josep Castelló-Galvany i Quadras (1829-1880)[5] juntament amb vuit mujades de terra.[6] El 1876, conjuntament amb Nicolaua Tavern i Francesc Vilarós,.va promoure la urbanització, entre d'altres, dels carrers de Tavern, Muntaner i Santaló i de la plaça d'Adrià.[7][8]
A finals del segle xix, el seu fill Joaquim Castelló i Elias va encarregar la reforma de la casa a l'arquitecte Guillem Busquets i Vautravers, amb elements decoratius com vidrieres de colors, enteixinats, mosaics hidràulics, parquet, etc.[9] També va promoure la urbanització, aprovada el 1910, del carrer i la plaça de Castelló,[10] enllaçant així amb el projecte del 1876.[8]
El Pla Comarcal del 1953 qualificava els terrenys que envoltaven la masia com a zona verda, però l'afany especulador de l'època porciolista va fer que una modificació posterior els requalifiqués com a edificables. Davant d'això, entre 1975 i 1976, l'Associació de Veïns de Sant Gervasi va començar a reivindicar de manera decidida el parc i l’ateneu popular.[9] El 1978, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un estudi de detall pel qual el propietari Joaquim Castelló de Marimon cedia la masia i dels jardins a canvi d'una edificabilitat més elevada a la resta del terreny, la qual cosa es va traduir en uns blocs de pisos de més alçada que la prevista inicialment.[11][12]
El recurs contenciós administratiu interposat pels veïns no es va resoldre fins als anys 1990 i, tot i que el Tribunal Suprem en va autoritzar l'enderrocament de les plantes més elevades, l'Ajuntament hi va renunciar.[9] El 1981, la masia i els jardins van passar a ser propietat municipal, i el 1990 hi va començar a funcionar una residència geriàtrica i un casal de gent gran. Obres posteriors de rehabilitació van permetre l'adaptació d'una part de les dependències com a centre cívic, que es va inaugurar l'any 2008.[9]
Descripció
[modifica]Masia
[modifica]És una masia de tipus basilical, amb una gran façana de tres cossos, de planta baixa i dos pisos. El portal és d'arc rebaixat i té cinc balcons i quatre finestrals rectangulars i quatre, més grans d'arc rebaixat. La teulada és a quatre vessants. La part posterior es compon d'una llarga galeria corredissa amb molts finestrals.[2]
L'interior té la distribució típica de la masia catalana: el menjador al centre i, al voltant, les habitacions i la galeria. A la planta baixa s'ha conservat la cotxera, la capella amb una petita sagristia i la volta catalana decorada amb frescos, en què hi havia representades unes heures i la casa dels masovers.[9]
Jardins
[modifica]
La masia està envoltada per un jardí d'estil romàntic, amb camins i parterres de formes corbes, marcats amb incrustacions de còdols. Van ser oberts al públic el 1989, després d'una restauració que va realitzar Antoni Falcon. El terreny està delimitat per un alt mur provinent de l'antiga finca, i l'accés es produeix a través d'una reixa d'entrada. La vegetació és exuberant, amb arbres de gran grandària a causa de la seva edat, entre els quals destaquen les palmeres i els castanyers d'Índies.[13]
Entre les espècies presents es troben: la palmera de Canàries (Phoenix canariensis), la mandioca (Yucca elephantipes), el castanyer bord (Aesculus hippocastanum), el fals pebrer (Schinus molle), la tuia (Thuja orientalis), la palmera datilera (Phoenix dactylifera), la nolina (Nolina beldingii), el pitòspor (Pittosporum tobira), el baladre (Nerium oleander), el llorer (Laurus nobilis) i el marfull (Viburnum tinus).[14]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Jardins i Casal d'Avis de Can Castelló». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Can Castelló». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Can Castelló». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Don Joaquín Castelló i Elias sol·licita permís a l'Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles per urbanitzar el carrer Numància (actualment, carrer de Mariana Pineda) fins al torrent de Galvany, cedint terreny viable a canvi d'un tros de camí particular de Casa Esteve, que en sentit diagonal va de dit carrer al dit torrent». 6.1 Planejament i gestió urbanística 0816. AMDSG, 1892.
- ↑ «Castelló, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Castelló, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntamentd e Barcelona..
- ↑ «Urbanització de terrenys de Nicolasa Tavern, Josep Castelló i Francesc Vilarós. Antecedents sobre modificació de la plaça. Adrià i rasants definitives dels carrers Muntaner i Santaló». Q101 Urbanització i Reforma 175/16. AMCB.
- ↑ 8,0 8,1 Portavella i Isidoro, 2003.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Història: Un testimoni de la vida burgesa de Sant Gervasi». Centre Cívic Can Castelló. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Joaquín Castelló sol.licita urbanitzar terrenys de la finca Galvany a Sant Gervasi». Q101 Urbanització i Reforma 65/3. AMCB.
- ↑ «Estudio de detalle ordenación volumétrica en la manzana limitada por las calles de Raset, Vallmajor, Freixa, Castelló y Plaza de Castelló», 08-02-1979.
- ↑ «Raset, Vallmajor, Freixa, Castelló i Plaça de Castelló. Joaquín Castelló de Marimón. Estudi de detall d'aquesta illa». Q106 Estudis de detall 1331. AMCB.
- ↑ Gabancho, 2000, p. 45.
- ↑ «Els jardins de Can Castelló». Parcs i Jardins. Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Gabancho, Patrícia. Guia. Parques y jardines de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial, 2000. ISBN 84-7609-935-5.
- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 83. ISBN 84-7609-800-6.
Enllaços externs
[modifica]
- «Can Castelló». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.