Vés al contingut

Can Galvany (Barcelona)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Galvany
Imatge
Dades
TipusMasia i casa pairal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Gervasi-Galvany (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRector Ubach, 60-66 / Calvet, 72-82 / Reina Victòria, 5-7 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 49″ N, 2° 08′ 28″ E / 41.396991°N,2.141167°E / 41.396991; 2.141167
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30356 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2370 Modifica el valor a Wikidata

Can Galvany és un edifici del barri de Sant Gervasi-Galvany catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment hi ha l'escola Augusta.[2]

Descripció

[modifica]

De planta rectangular, consta de planta baixa, un pis i golfes. A la planta baixa de la façana principal hi ha adossada una tribuna que dona peu a una terrassa amb barana de ferro, a la què s'hi accedeix per un finestral del primer pis. Hi ha quatre balcons més i sis pilastres coronades amb capitells. El terrat és protegit per una balustrada amb gerros florals, del que sobresurt una torre mirador. Actualment envolten la mansió una pista esportiva a la part del davant i una petita pineda al darrera.[3]

Història

[modifica]
Plànol del 1890

Els seus orígens com a masia es remunten al segle xvii.[4] El pagès Pau Galvany (o Galbany) i Bosch va iniciar un litigi contra el ciutadà honrat Llorenç Massanés i Giralt i altres per l'herència del seu besavi Pere, que incloïa la finca de Can Galvany, i després de la seva mort fou continuat per la seva filla Rosa (†1837),[5] a favor de la qual es resolgué el 1792.[6] Aquesta era casada amb Gabriel Castelló, de Sarrià,[4] i l'hereu fou Jeroni Castelló i Galvany (†1855),[7] que va tenir litigis amb la comtessa de Vallcabra Pilar d'Altarriba i d'Azcon[8][9] i els cònjuges Josepa Serra i Pere Gil i Babot,[10] propietaris del turó de Monterols.

A partir del 1866,[11] el seu fill Josep Castelló-Galvany i Quadras (1829-1880)[12] en va parcel·lar una gran extensió de terrenys, donant lloc al barri del Camp d'en Galvany[13][4] (actualment Sant Gervasi-Galvany).[14][15] La parcel·lació fou continuada a la seva mort per la vídua Teresa Elias i el primogènit Joaquim Castelló i Elias,[16] que el 1892 va promoure l'obertura del carrer de Numància (actualment Reina Victòria) al costat de la casa.[17]

Durant la Guerra Civil, fou ocupada i convertida en orfenat,[4] i als anys 1940 s'hi instal·lar el col·legi Nelly, que havia perdut els seus terrenys a l'avinguda de Pearson arran del conflicte bèl·lic.[4] Als anys 1990, els mestres s'organitzaren en cooperativa i crearen l'actual escola.[4]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Can Galvany-Castelló». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Escola Augusta».
  3. ↑ «Can Galvany». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Díaz Martín, Roser. «Can Galvany i l’origen del nom del barri». El Jardí, 05-05-2018.
  5. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/41 (1a part), f. 164-178v, 30-04-1837. Inventari dels béns de Rosa Galbany, vídua de Gabriel Castelló.
  6. ↑ «Causa de Pablo Galvany y Bosch, labrador del lugar de Sarrià, pobre de solemnidad, contra Lorenzo Massanés y Giralt, ciudadano honrado de Barcelona, Jaime Cuyàs, labrador de Sarrià, Josep Costa, labrador de Horta y otros». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 18452. ACA, 1770.
  7. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/11, f. 18-25, 16-01-1855. Obertura del testament de Jeroni Castelló i Galvany.
  8. ↑ «Pilar de Altarriba y Azcón». geneanet. María Pilar de Olivar y Vivó.
  9. ↑ «Causa de Jerónimo Castelló Galvany, labrador de Sarrià, contra la condesa de Vallcabra». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 29646. ACA, 1839.
  10. ↑ «Causa de Jerónimo Castelló y Galvany, labrador, vecino de la parroquia de Sant Vicenç de Sarrià, contra Josefa Gil y Serra y su consorte Pedro Gil». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 4307. ACA, 1837.
  11. ↑ «Projecte de distribució en illes, carrers i plaça del terreny anomenat de Galvany de Josep Castelló Galvany». 6.1 Planejament i gestió urbanística 2147. AMDSG, 1866.
  12. ↑ «Castelló, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  13. ↑ Fabre, Josep; Huertas Claveria, Josep Maria. Tots els barris de Barcelona, Vol. 3. Barcelona: Edicions 62, 1976. ISBN 84-297-1200-3. 
  14. ↑ «Història: Un testimoni de la vida burgesa de Sant Gervasi». Centre Cívic Can Castelló. Ajuntament de Barcelona.
  15. ↑ «Can Galvany (Escola Augusta)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  16. ↑ Portavella i Isidoro, 2003.
  17. ↑ «Don Joaquín Castelló i Elias sol·licita permís a l'Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles per urbanitzar el carrer Numància fins al torrent de Galvany, cedint terreny viable a canvi d'un tros de camí particular de Casa Esteve, que en sentit diagonal va de dit carrer al dit torrent». 6.1 Planejament i gestió urbanística 0816. AMDSG, 1892.

Bibliografia

[modifica]
  • Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 83. ISBN 84-7609-800-6. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Galvany
  • «Can Galvany (Escola Augusta)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Galvany_(Barcelona)&oldid=34147550»