Vés al contingut

Can Castellar (Sant Iscle de Vallalta)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Castellar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XVI-XVII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Iscle de Vallalta (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Iscle de Vallalta (Maresme)
Map
 41° 38′ 52″ N, 2° 34′ 54″ E / 41.64786°N,2.58163°E / 41.64786; 2.58163
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC8950 Modifica el valor a Wikidata

Can Castellar és un edifici del municipi de Sant Iscle de Vallalta (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

A passat a ser una masia abandonada des de fa trenta o quaranta anys, que es trobava mig enrunada, amb algun sostre ensorrat i voltada de vegetació. Una masia d'estructura clàssica, del tipus II, amb coberta de teula amb vessant cap als laterals i façana principal amb forma de frontó. A l'esquerra amb un segon cos adossat, de construcció més recent, amb coberta d'un sol vessant cap al mur lateral. La façana té un portal amb arc de mig punt rebaixat, dues finestres, al primer pis rectangulars, amb llinda recta i tota rodejada de motllura -pròpies del de finals del segle xvi i primers XVII-, i una altra finestra, a la planta baixa, amb reixa. Els murs de tàpia i pedra amorterada i arrebossats. Al primer pis, entre les dues finestres, hi ha un senzill rellotge de sol pintat. Davant la casa encara es conserven rajoles de l'era, i a un extrem, un cos aïllat de quatre parets enrunades, que correspon a la pallissa.[1]

Restauració

[modifica]

Actualment a passat a ser una masia totalment reformada i restaurada fa uns deu anys. Al seu interior hi ha set habitacions, cinc banys, dues cuines, dues sales d'estar, un menjador i un rebost. La masia disposa d'un gran bosc al seu voltant. Equipada amb comoditats necessàries per a l'estada de persones, ja que és una casa privada. Algunes parts de l'edifici encara conserven l'estil i el caliu de l'antiguitat.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Can Castellar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2015].
  2. «Can Castellar, Notícies». Arxivat de l'original el 2016-04-01. [Consulta: 22 març 2016].