Can Cavaller (Monistrol de Montserrat)
Cal Cavallé | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | Segle XVIII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Monistrol de Montserrat (Bages) | |||
Localització | Pl. de la Font Gran, c. de Sant Joan, c. de Sant Pere i pg. de la Canaleta. Monistrol de Montserrat (Bages) | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Data | 17 gener 2001 | |||
Id. IPAC | 16802 | |||
Can Cavaller, Cal Cavallé o Cal Marquès és un edifici del municipi de Monistrol de Montserrat (Bages) protegit com a bé cultural d'interès local. Aquest casal té relació amb la Torre d'en Feu de Sabadell i la Torre de Riu a Alp, al ser els tres de la mateixa família propietaria, els Olzina de Riusech.
Descripció
[modifica]Es tracta d'una casa unifamiliar de grans dimensions integrada al sector de ponent de la vila de Monistrol. Està formada per dos cossos perpendiculars que formen un tancat amb un jardí. La casa es va anar ampliant al llarg del temps, però les façanes estan unificades amb finestrals d'arc conopial amb decoració geomètrica i floral en esgrafiat. Les façanes estan arrebossades i s'hi reprodueix un aparell encoixinat. Un gran ràfec de fusta envolta l'edifici.[1] L'accés principal dona a una escala de pedra que porta a la planta noble. A l'interior té una capella amb frescos del segle xviii.[1]
Història
[modifica]Aquest gran casal fou remodelat al segle xix sobre l'estructura d'un edifici més antic, probablement dels segles XVI o XVII. Va ser la casa dels Riusech, propietaris agrícoles importants en la vida econòmica i social de la població fins a mitjan segle xvii, quan entronquen amb la família dels Olzina, membres destacats del Consell de Cent i de la Generalitat.[1]
La casa és coneguda localment com a Cal Marquès, ja que a partir del 1924 fou heretada per Guillem de Pallejà Ferrer - Vidal (VI Marquès de Monsolís). El marquesat de Monsolís, fou un títol creat el 1853 per Isabel II i concedit a Francesca Xaviera de Saleta i Descallar, viuda de Pere Nolasc de Bassa i Girona, mort el 1835 durant les bullangues de Barcelona. La família es va entroncar a principis del segle XIX amb els Olzina, ampliant així el seu patrimoni.[2]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Hort i façana del passeig de la Canaleta
-
Façana sud, plaça de la Font Gran
-
Detall d'una de les finestres de la façana sud
-
Façana oest, plaça de la Font Gran
-
Façana nord, carrer de Sant Pere
-
Cap de biga sota el ràfec
-
Façana est, carrer de Sant Joan
-
Portal de la façana est
-
El carrer de Sant Joan, amb Cal Cavallé al fons
-
Detall de la façana est
-
Finestra d'arc conopial de la façana est
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cal Cavallé». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ «Notícies de l'Arxiu: Can Cavaller o el Marquès de Montsolís» (pdf). Documenta: Revista de divulgació de l'Arxiu municipal de Monistrol de Montserrat, any II, núm. 6, abril-juny 2010, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2011-07-27 [Consulta: 15 setembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- «Can Cavaller». Monistrol Turisme. Ajuntament de Monistrol de Montserrat. [Consulta: 15 setembre 2015].
- González Campaña, Aleix «Les dues torres» (pdf). Documenta: Revista de divulgació de l'Arxiu municipal de Monistrol de Montserrat, any V, núm. 19, juliol-setembre 2013, pàg. 2-4 [Consulta: 15 setembre 2015].[Enllaç no actiu]