Can Delfí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle xix | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Arbúcies (Catalunya) | |||
| Localització | C. de l'Estenedor, veïnat de Magnes | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 32834 | |||
.jpg)
Can Delfí és una obra eclèctica d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Situat prop de la Riera, Can Delfí és un edifici de tres plantes i golfes. Es tracta d'un cos central amb una porxada a la part inferior que envolta l'edifici amb arcades d'arc de mig punt. Per damunt d'aquesta hi ha una terrassa a nivell del segon pis. L'accés per la façana principal correspon a la segona planta, ja que pel desnivell del terreny, la planta baixa queda ensotada, a nivell de la riera.[1]
Les obertures de la façana són de diverses forrmes, a la planta baixa i al centre hi ha dues portes d'arc de mig punt, una altra de rectangular i dues finestres també rectangulars, mentre que al primer pis són totes rectangulars i a les golfes cal destacar les dues petites circulars. Estan en molt mal estat i la pintura blanca que les emmarcava gairebé ha desaparegut, ennegrida per la brutícia del pas del temps, igual que el color vermellós de tot el parament. La composició però és simètrica, i al primer pis hi ha dos balcons de ferro forjat a banda i banda. També una reixa de ferro protegeix a dues de les obertures de la primera planta.[1]
La forma de la façana acaba amb cornisa esglaonada, però l'edifici és cobert a dues vessants.[1]
A la façana lateral, les obertures són rectangulars, envoltades per un marc blanc, algunes presenten reixes de ferro al davant, i cal destacar les pilastres decoratives amb capitells clàssics que ornamenten la paret. Hi ha també una doble cornisa, decorativa, que delimita l'espai de les golfes, amb obertures circulars.[1]
A la façana posterior hi ha un petit cos afegit, centrat a l'edifici, segurament de construcció posterior.[1]
Història
[modifica]La primera notícia històrica del molí de l'estenedor data de l'any 1428 quan el noble Sr. D.Bernat de Cabrera estableix a Joan Roquer i Ribot la meitat del molí fariner del cap del pont d'Arbúcies.[1]
En el cadastre de 1743 trobem Maria Antònia de Roquer Duran que declara el molí farniner en el poble, al c/ Estenedor número 4. En l'amillarament de 1800 apareix el molí del Roquer. Més tard, en l'amillarement de 1869 Carlos Lambert, successor dels Roquer, declara un molí fariner, situat sl c/estenedor núm. 4. I a partir del 1883 consta com a propietat de Paula Comas.[1]
En la Contribució del 1849 es diu que el molí és d'aigua resclosa amb dos canals. En la Contribució Industrial i de Comerç del 1857 s'esmenta el molí al carrer estenedor: “molino harinero que muele de 3 a 6 meses”, de Pere Coromines.[1]
En la Contribució Industrial de 1917 s'esmenta l'existència d'un molí al c/ de l'Estenedor núm. 2, a la vila d'Arbúcies, estaria situat a tocar de la riera. Era propietat de R. Masferrer.[1]
En elm padró de 1883 apareix com a propietaria Paula COmas, amb residència a Barcelona. El molí es troba habitat per la família de Josep Vilageliu i Pujol.[1]
Els Roquer varen ser una de les famílies més importants d'Arbúcies, vinculades patrimonialment al mas Roquer, situat antigament a la zona de Palau. Des de finals del segle xiii els Roquer anaren ampliant les seves terres i dominis a la Vila d'Arbúcies, amb la compra de masos, vinyes, boscos, altres propietats i drets, fins a finals del segle xvi, amb la compra al Vescomte de Cabrera del delme de la parròquia d'Arbúcies, Santa Maria de Lliors, Sant Pere Desplà i Sant Cristòfol de Cerdans. Al llarg del segle xvii i XVIII la família Roquer tenia renom i esdevingueren ciutadans honrats de Barcelona i Vic, membres de la petita noblesa local. El 1825 els Lambert, família d'origen francès, entroncaren amb els Roquer arrel d'un casament, i foren qui redreçaren l'economia de la casa Roquer que havia patit durant 50 anys un mal govern i lluites per l'herència. Gràcies a la documentació que els Roquer i successors arxivaven des del segle xiii, es formà un arxiu patrimonial de gran valor. A partir de finals del segle xix aquesta important documentació passà a la família Lambert i als seus diversos successors, de mà en mà arribà a diversos administradors fins que el descendents d'un d'ells l'ha dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Es tracta d'un fons documental de més de 500 pergamins i escrits que permeten ampliar el coneixement d'una de les famílies més rellevants d'Arbúcies.[1]
És entre aquests documents que existeix una il·lustració de la zona de la farga del Roquer i la Riera d'Arbúcies de la segona meitat del segle xix.[1]
Referències
[modifica]