Can Dispanya
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xviii-XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 322 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cervelló (Baix Llobregat) | |||
| Localització | Prop de Sant Ponç | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 15 novembre 1989 | |||
| Id. IPAC | 18264 | |||
Can Dispanya és una masia del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És un conjunt de dues masies i una construcció externa, situada prop de l'antic monestir de Sant Ponç. La planta és irregular i també les cobertes que presenten diferents vessants i nivells. L'orientació de les façanes és sud-oest, amb una finestra que mira a ponent on hi ha esgrafiada la data 1794. Al clos té una era molt gran amb rajoles ditejades de bòbila. Serveix per als aplecs de Sant Ponç per fer-hi la ballada de sardanes.[1] El cobert, a la zona de ponent, té uns arcs de rajol.[1]
Història
[modifica]El seu origen es remunta al segle xvi i fins a mitjan segle xvii va pertànyer a la família Rigol. Aleshores passà per matrimoni a la nissaga dels Romegosa. El nom de Dispanya sembla que li ve del sobrenom amb què era conegut Jaume Romegosa a finals del segle xviii.[1] En aquesta masia, a finals del segle xviii, hi havia emplaçada una fàbrica de vidre català.[1]
Les masies i el terreny del mas pertanyien a la casa comtal dels Güell a partir de 1968. Anteriorment pertanyia als marquesos de Castelldosrius, que la cediren com a dot per entroncaments matrimonials amb els vescomtes de Güell. Aquests van vendre la casa i part dels terrenys a Josep Guim i Almirall, el qual ha aportat a la casa el corrent elèctric i abastiment d'aigua (1979).[1]
Durant molts anys foren masovers els Castellví, avui industrials de Corbera de Llobregat, i més tard Isidre Roig fins a la seva mort, quan la família es va traslladar a Vallirana, quedant la casa abandonada durant molts anys fins que fou adquirida per J. Guim.[1]
Referències
[modifica]