Can Flores
Can Flores | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | segle xix, XX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Obra popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Amer (Selva) | |||
Localització | Pg. del Firal, 35 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 26482 | |||
Can Flores és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Immoble de tres plantes, entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Està ubicat al costat esquerre del Passeig del Firal.[1]
La façana principal, que dona al Passeig del Firal, està estructurada internament en dues crugies. La planta baixa consta de tres obertures a destacar especialment el portal d'accés d'arc carpanell rebaixat amb muntants de pedra ben treballats i escairats.[1]
En el primer pis trobem dues obertures rectangulars equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i la de l'esquerra, que actua com a finestra, amb ampit treballat. La de la dreta, per la seva banda, és projectada com a balconada i equipada amb una barana de ferro forjat. Pel que fa al treball de la forja aplicat a la barana cal dir que és molt auster i que està mancat de qualsevol tipus de gràcia compositiva.[1]
El segon pis, que desenvoluparia les tasques de golfes o galeria, s'ha projectat en format de badius amb quatre arcs de mig punt.[1]
Tanca l'edifici en la part superior un ràfec format per tres fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant i la tercera de teula.[1]
És important remarcar que l'immoble es troba immers en un estat deplorable de conservació, com així ho acrediten a simple vista diversos factors: des del despreniment de l'arrebossat quedant a la vista totes les pedres fragmentades i els còdols de riu sense desbastar i treballar, passant per les taques d'humitat que trobem repartides per tota la façana i fins a arribar a la balconada, la qual està a punt de caure i amb la barana completament oxidada.[1]