Can Font de Brunyola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Altitud | 245 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) | |||
| Localització | Brunyola (Brunyola i Sant Martí Sapresa) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 26707 | |||
Can Font de Brunyola és una obra del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici de dues plantes i coberta de doble vessant a façana. Aquesta és de pedra vista, amb les cadenes cantoneres reforçades i les obertures emmarcades de pedra. La casa, formada per dos cossos i un antic paller proper, presenta diversos contraforts per superar el desnivell, un d'ells a la façana principal.[1]
La porta principal és formada per grans blocs de pedra i té una llinda monolítica horitzontal. Hi ha alguna finestra amb l'ampit treballat i motllurat especialment.[1]
Una de les finestres del primer pis conserva gravada a la llinda la llegenda següent:[1]
Salvador + Font als[1]
II octubre (?) 1736[1]
Els interiors han estat restaurats i també són de pedra vista i rústics.[1]
Els ràfecs són de dues fileres, una de rajola plana i una de teula.[1]
Als voltants de la casa hi ha l'espai de l'antiga era de batre i l'esmentat paller, una construcció de maçoneria i rajola, coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i embigat de fusta. Actualment ha estat reformat i reforçat amb bigues de ferro. Ara fa la funció de garatge.[1]
Història[modifica]
Aquesta casa data del segle xvii encara que s'hi feren reformes importants al segle següent. Era domini directe de la Pia Almoina del Pa i de la Seu, una institució benèfica que existí entre els segles xiii i XVIII i que depenia del Capítol de Canonges de la Catedral de Girona.[1]
Ha estat rehabilitada com a casa de colònies.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998-2001
- TEIXIDOR i PALAU, R.; Brunyola de Castell a Poble i de baronia a municipi., 2006