Can Fontanet
|
Per a altres significats, vegeu «Can Fontanet (Polinyà)». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Montcada i Reixac (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Ctra. de St. Adrià a la Roca, km 9 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 27477 | |||
.jpeg)
Can Fontanet és una masia al Pla de Reixac al terme de Montcada i Reixac (el Vallès Occidental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia de planta rectangular i tipologia de coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La fàbrica dels seus murs, malgrat restaurats, és de pedra de riera, pedres cantoneres i contraforts al mur de la façana lateral davant a l'antiga era que encara avui conserva el seu enrajolat. La façana principal presenta una perfecta disposició harmònica dels seus elements d'obertura, tant a la planta baixa com al pis. A la planta baixa centra l'entrada una porta d'arc rodó i adovellat. Al costat esquerre hi ha una altra porta d'accés, més petita, rectangular i d'arc rebaixat i amb dovelles petites (segurament abans era l'entrada als estables). Al costat dret hi ha una finestra que dona a la cuina i a l'extrem hi ha juxtaposat un cos d'un sol vessant. La coberta és a dues vessants de teules àrabs, amb ràfec decoratiu de dues filades de teules. Davant la façana principal, pati amb tanca i porta porxada emmarcada amb teuladeta de doble vessant.[1]
Les 5 finestres
[modifica]La primera finestra està a la façana principal. De considerables dimensions i de molt bella i acurada factura. De tipologia rectangular forma un conjunt tot ell treballat en més o menys intensitat. A partir del seu emmarcament s'originen les diferents zones motllurades o esculturades. A la llinda, no s'hi troba, en aquest cas, un treball retallat i de buidat, sinó ornada amb un element d'arc de crestaria, la motllura del qual està adossada a la llinda. A partir d'aquest arc s'origina en l'interior l'escut del llinatge de la casa. A la línia de capitells, caps esculturats dins la incidència del primigeni Renaixement, així com la presència dels àngels tinents de l'escut. Les pedres d'emmarcament lateral es troben motllurades igual que l'ampit, a fi i a efecte de donar la sensació de columnes i la seva base.[1]
La segona finestra presenta la mateixa tipologia rectangular i de pedres d'emmarcament i l'ampit motllurat. Potser amb el toc de la restauració hi veiem força ben dibuixat l'arc conopial, així com el treball del polilobulat del seu intradós, i també la inclusió dels capets dels àngels. En aquest cas, però dessota la línia de capitells s'hi representen dos caps esculturats de temàtica grotesca dins la manera renaixentista.[1]
La tercera finestra és de tipologia rectangular amb grans pedres d'emmarcament i llinda d'una sola peça amb treballs de retallat i buidat, així com esculturats. A la llinda s'inscriu una motllura d'arc conopial que en el seu intradós desenvolupa un treball polilobulat i cresteria amb la inclusió de petits element esculturats -uns capets d'angelets-. Dessota la motllura dels capitells s'hi representen uns caps esculturats dins la tipologia i temàtica renaixentista.[1]
La quarta finestra de la planta pis a la façana lateral (ponent) segueix la mateixa tipologia rectangular i d'emmarcament i amb ampit motllurat. Quan al seu estat de conservació és potser la més malmesa e tota aquesta sèrie. El treball de la llinda presenta la mateixa configuració de motllura d'arc conopial amb polilobulats i cresteria a l'intradós. Dels petits capets esculturats, només se'n conserva un. Igualment, dessota la línia dels capitells s'hi representen dos caps esculturats d'incidència renaixentista.[1]
La cinquena finestra és la quarta i última de les situades a la façana lateral de ponent. La seva tipologia és la mateixa que la de les altres tres finestres, rectangular, emmarcada i amb ampit motllurat. La llinda es troba treballada en un arc conopial i elements polilobulats en el seu intradós i els petits caps d'àngels. A la línia dels capitells també caps esculturats en aquest cas d'àngels dins el gust renaixentista.[1]
Història
[modifica]El 19 de febrer de 1386 els frares de la Mercè de la ciutat de Barcelona varen vendre a Simó Fontanet aquesta masia, dos casals de molins, séquies i aparells i peces de terra de conreu (part del patrimoni de la finca). L'any 1395 Arnau Fontanet feu donació a Francesc Vilaseca.[1]
Referències
[modifica]