Can Frares
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Montbau (Barcelonès) | |||
| ||||
Can Frares, també coneguda com a Torre dels Frares, era una masia del barri barceloní de Montbau, actualment desapareguda.
Història
[modifica]Heretat veïna de Can Barret (a l'altra banda del torrent d'en Duran), era una masia originària del segle xviii, que el xix va ser lloc de descans dels pares Mínims, vinculada amb l'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina. La finca era molt extensa, amb molta vinya i abundància d'aigua. Estava emplaçada en els dominis del marquès d'Alfarràs i de Llupià (vegeu Palau del Marquès d'Alfarràs (Horta)).[1]
Arran de la desamortització de 1835, la casa va passar a ser propietat del notari Ferran Moragas i Ubach (vegeu Palau Benet-Desvilar).[2] El 1863, a la capella es van casar el seu fill Arístides Moragas i Barret i Consol Barret i Carafí, pubilla de Can Barret. Fruit d'aquest matrimoni va ser Francesc Moragas i Barret, fundador de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears.[1]
A partir de 1915, la casa i les terres foren propietat de la Casa de la Caritat.[2] El 1917 el president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, va encarregar-ne a l'arquitecte Josep Goday i Casals l'adaptació per a asil de dones i nenes epilèptiques i la construcció de 2 nous pavellons per a preventoris de nens tuberculosos. La masia i la capella es va remodelar amb magnífics esgrafiats a la façana. Van estar en funcionament entre 1918 i 1970.[3]
El 1973, la casa i els pavellons van ser enderrocats arran de la remodelació dels equipaments del recinte Mundet.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Giménez i Compte, Carlota. Montbau 50 anys. Un barri de Collserola. Ajuntament de Barcelona, 2011. ISBN 978-84-9850-287-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «4. Can Frares». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Moyano, Neus «Can Frares, asil d'epilèptiques». Ressò de Montbau, 4-2022, pàg. 6-10.