Can Godó (Teià)

Infotaula edifici Can Godó
Dades
Tipus	Masia
Arquitecte	Josep Majó i Ribas
Construcció	1916
Construcció	final del segle xix
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català arquitectura modernista
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Teià (Maresme)
Localització	C. Sebastià Dalmau, 2. Teià (Maresme)
41° 30′ 06″ N, 2° 19′ 12″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	9070

Can Godó és una obra del municipi de Teià (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Edifici de grans proporcions i planta quadrada que s'aixeca en forma de cub, amb una torre lateral que trenca l'eix de simetria. Consta de planta baixa i tres pisos. El coronament de la part superior és a base de merlets sota dels quals hi ha la cornisa. Els elements constructius són una mica eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes. A l'últim pis destaca una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules, que envolta tot l'edifici.

El conjunt està envoltat d'una gran zona enjardinada i de bosc que s'inclouen dintre del recinte de l'edifici.

Història

Fou propietat del militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller (1682-1762), que tingué un paper destacat en la Guerra de Successió (1714) i que fou un dels elements bàsics de la resistència catalana (morí exiliat a Viena). L'actual edifici correspon a la reforma d'una antiga construcció del segle xvii, de la qual conserva les proporcions i l'estructura. Fou reformat per Josep Majó i Ribas (Barcelona 1867-1950), autor de diverses cases de pisos entre les quals destaca l'edifici de "La Vanguardia" (1903) de Barcelona.

Fou propietat de la família Masseguer, que casà una de les seves filles amb Gotzem, de qui Ramón Godó i Lallana guardà el seu record en una llinda.

Com es pot veure escrit en algunes llindes, la casa fou comprada l'any 1893 i reconstruïda l'any 1916.