Can Gomis (Vallcarca i els Penitents)
|
No s'ha de confondre amb el Frare Blanc. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mansió  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) | |||
| ||||
.jpeg)
Can Gomis era una residència senyorial situada a l'actual plaça d'Alfonso Comín, al barri de Vallcarca i els Penitents de Barcelona.
Història
[modifica]Als anys 1790, Francesc Gomis i Alsina (1742-1815),[1][2] un acabalat botiguer de teles que vivia al carrer de la Barra de Ferro de Barcelona (vegeu Palau Gomis), hi va fer construir una residència d'estiu amb uns grans jardins.[3] El 1804 fou ennoblit,[1] i a la seva mort el 1815, la casa fou heretada pel seu fill Pau Agustí de Gomis i Pascual (1789-1851),[4][5] casat amb Francesca Xaviera de Ros i Solà.[6] El succeí el seu fill Casimir de Gomis i de Ros,[7] casat amb Rosa de Portolà i de Guinart (1821-1890).[8]
El 1870, fugint de la febre groga que assolava Barcelona, s'hi instal·là la Capitania General de Catalunya.[3] Lluís de Gomis i de Portolà[9] va donar la casa als jesuïtes, que la van vendre el 1950 a Foment d'Obres i Construccions SA.[3]
El 1956, en unes excavacions al subsòl de l'actual plaça d'Alfonso Comín es van trobar les restes d'una vil·la romana,[10] i molt a prop es va trobar una necròpolis el 1962.[11]
.jpeg)
Descripció
[modifica]La finca, de 80 mujades (39 hectàrees), abastava des de baix del carrer de Gomis fins a Collserola i des del torrent del Frare Blanc al dels Penitents (actual avinguda de Vallcarca), aleshores dins del terme municipal d'Horta, al límit amb el de Sant Gervasi de Cassoles.[3]
El palau era una gran casa senyorial, amb àmplies estances. El jardí, que ocupava 10 mujades (prop de 5 hectàrees), aplegava la tècnica i l'art dels jardins italians del segle xviii: grans terrasses, balustrades, escalinates, xiprers, estanys, fonts, escultures, etc., tot amb material de primera qualitat, com el marbre blanc de Carrara. L'entrada estava flanquejada per dos templets, hi havia un gran estany amb una estàtua jacent de Lucrècia, en que l'aigua li rajava per la ferida del pit, obra segurament de l'escultor Damià Campeny.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Francesc de GOMIS y ALZINA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesc de Gomis». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Díez i Quijano, 2003.
- ↑ «Pablo Agustín de Gomis y Pascual». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Pablo Agustín de Gomis y Pascual». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Francisca Xaviera Ros y Solá Vidal y Rou». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Casimiro de Gomis y de Ros». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Rosa de Portola y de Guinart». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Luís de Gomis y de Portolá». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Can Gomis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Can Gomis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 86-88.